diumenge, 30 de desembre del 2007

Panxacontentisme blocaire...

Ni més ni menys. Soc un panxacontenta. L'amic Vizcaíno, Senyor de les Muntanyes ha destacat la meva tasca blocaire juntament amb un altre currant de la catosfera com és l'Edu Viladevall.

Aquest si que ha estat un bon regal de.... Reis????

Manel Fontdevila a Público...


dissabte, 29 de desembre del 2007

Pepe Medina a Público


divendres, 28 de desembre del 2007

El millor regal....


La meva sogra sap com fer feliç la meva filla... li ha regalat un tambor!!!

dimarts, 25 de desembre del 2007

Seis meses, Seis... (I)

Hace ya seis meses que abrí este blog. Al acabar las elecciones municipales de Mayo y una vez decidimos dejar sin nuevas entradas la web de nuestro candidato y actual Alcalde del Masnou, Eduard Gisbert, yo continuaba manteniendo el gusanillo de explicar cosas. Pereo no cualquier cosa, no. Queria explicar mis pensamientos, mis ideas, lo que represento y, a la vez, a quien represento.


De ahí este blog y su nombre Socialistes del Masnou. En catalán, reafirmando el origen. Socialista, manifestando el ideario. Del Masnou, para conocer la esencia i la base de la información.


Bien es cierto que a medida que iba confeccionando entradas y recibiendo comentarios fui modelando tanto el contenido en lo referido a la lengua y al origen de la noticia, sin variar, ni un ápice, la visión socialista del mismo.


JUNIO

La euforia del resultado electoral de Mayo, en que el PSC del Masnou pasó a ser la fuerza política más votada y superó con creces las espectativas de los más optimistas -excepto las mías- se plasma en las noticias publicadas. Las buenas noticias se combinaron con la inesperada -relativamente- noticia que ERC no pactaría con nosotros de nuevo. El análisis de esta decisión será motivo de una nueva entrada en el blog. El blog sirvió de base para convocar la asamblea, la primera tras las elecciones. Tambien me permitió hacer una descripción de la toma de posesión del nuevo Alcalde (que repetía) y dar a conocer el reparto de las responsabilidades y carteras.


Pero ese mes tambien empecé a exponer la línea ideológica respecto a los temas que han marcado la legislatura como el 11-M y el posible regreso de Rato a la vida política española.


JULIO


Comienza un nuevo mes pero la dinámica de noticias no varía. Las posibilidades de cambio de lider en el PP, los movimientos en Génova, referencias a otros blogs, mis impresiones personales sobre el tema o la búsqueda de nuevo líder en Catalunya tras la dimisión de Piqué van quedando en evidencia...


La noticia sobre el pleno de constitución del Ayuntamiento y otras noticias de interés van quedando plasmadas...


La presión que el PP va sometiendo al gobierno por el tema de ETA y la negociación me obliga a buscar en la hemeroteca y recordarles su pasado.


Por cierto, una referencia a Fernando Alonso por su victoria en Nürburing y un chiste de Mauro Entrialgo sobre el secuestro de la revista El Jueves inician las categorías de deportes y humor.


AGOSTO


Llegan las vacaciones y con ellas el descanso, el reposo y... el tiempo para escribir impresiones en el blog.


Inicio el mes con una pregunta ¿Apoya o promueve el Partido Popular la teoría de la conspiración sobre el 11-M? y un chiste publicado en La Voz de Galicia sobre el tema.


El nuevo líder del PP en Catalunya y su equipo de confianza y las peleas en el seno del PP por la sucesión dan pie a varias noticias así como un chiste.


Despues de leer otros blogs y viendo que muchos recomiendan libros para el tiempo libre, me sumo a la moda y hago dos propuestas de lectura interesantes (I y II). Esa lectura a otros blogs me permite descubrir perlas que hago mías -con referencia al autor- y publico. Una de ellas es el articulo de Vicent Vergés Garrigós titulado ECHANDO A FELIPE GONZALEZ, GUIA PARA DESMEMORIADOS.


Y dos perlas de cosecha propia: Una opinión crítica e irónica sobre los augurios y presagios de algunos y la referencia a un artículo del Financial Times sobre la Ley de Memoria Histórica.


Por cierto, ETA vuelve a la primera línea informativa...

Ple de blocs: els Blocaires d'Alella, el Masnou, Ocata i Teià

He fet cas l'Alexis Vizcaíno i m'he apuntat a Ple de blocs. Aquest preten ser el lloc de trobada dels Blocaires d'Alella, el Masnou, Ocata i Teià...

Esperem que El Senyor de les Muntanyes tingui raó... de moment la idea és força interessant. I jo ja hi soc.

dilluns, 24 de desembre del 2007

Santi Orué en Público


Dedicado a la parroquia merengue por un culé....

Felices Fiestas!!!

Lectures per Nadal

Ara ens trobem de ple a les festes de Nadal i la tradició ens diu que és el moment per fer regals a parents i amics. Si voleu un consell, hem de defugir del consumisme inútil, de la despesa per la despesa, de regalar només pel nombre de vegades que ha sortit a la televisió o premsa.


És el moment de regalar llibres. La lectura és alliberadora, alliçonadora i necessària en aquest mon tant canviant.


Em permetreu la llibertat que us recomani dos llibres.


El primer, es una aproximació a la figura del President del Govern. Madera de Zapatero. Retrato de un presidente, está redactat com si d'un documental es tractes, amb moltes estrevistes i molts canvis d'impresions de la majoria de polítics importants i familiars i coneguts.

El segón, un llibre de ficció de molta actualitat escrit però fa uns segles per Daniel Defoe. Es tracta de la Historia del Diable. Faig una transcripció de la introducció que duu el llibre:

El Diable és un dels protagonistes preeminents de la cultura occidental. L'Església li ha atribuït, des de la seva fundació, tota mena de crims, malvestats i dolenteries. Ara bé, potser Satanàs no és tan poderós i malentranyat com el pinten aquells qui al llarg dels segles han portat la veu cantant en matèria de religió. Daniel Defoe fa gala dels seus vastos coneixements polítics, històrics i literaris, de la seva erudició bíblica i, sobretot, de la subtil ironia que carateritzà la seva obra per oferir als lectors que sàpiguen llegir entre línies la veritable història d'aquest ésser que, tot i que se'ns ha mostrat sempre astut i sanguinari, ha estat massa sovint l'ase dels cops.

Aquest llibre te un significat especial. En primer lloc, per que és el fruït de l'esforç d'una editorial jove -ADESIARA- que ha entrat amb molta empenta; i en segón, per que l'alma mater de la mateixa és la meva amiga i companya de grup municipal al Masnou Cruz Alvarez Artidiello, tot una delícia de persona. Felicitats!!!

Que la lectura d'aquest llibres us ajudi aquestes festes.

diumenge, 23 de desembre del 2007

dimecres, 19 de desembre del 2007

Peridis en El País


dimarts, 18 de desembre del 2007

Candidats proposats per les Eleccions Generals...

El PSC del Masnou ha convocat una assemblea extraordinària per demà dimecres 19 de desembre a la sala Francisco Casado de l’Agrupació del Masnou a les vuit del vespre amb un únic punt a l’ordre de dia:

  1. Aprovació de la llista de candidats proposats per les Eleccions Generals pel proper mes de març que ha estat aprovada per l’executiva del partit.

La llista que s'esmenta és la següent:

Jo hi assistiré i donaré el meu vot!!

I tú?

Manel Fontdevila a Público...


diumenge, 16 de desembre del 2007

El debat de les infrastructures

Darrerament he mantingut un debat força interessant amb persones vinculades a sectors nacionalistes catalans, concretament de CDC, respecte els problemes de les infraestructures a Catalunya i de la demanda de dimissió de la Ministra Magdalena Álvarez.

La veritat és que la ministra no ha estat encertada en la gestió i lideratge del problema, fet que es demostra amb la intervenció directa del President del Govern José Luis Rodríguez Zapatero. Molts sectors han demanat la dimissió de la Ministra com a catarsi i solució del caos de rodalies mentre que el govern espanyol ha defensat la Ministra dient que, tot i la gravetat, no pot avaluar-se la gestió d'un mandat per un fet concret.

No vull ser jo el defensor d'una Ministra que ha mostrat excessiu orgull i molt poca humilitat, però tampoc la deixaré sola en l'origen de la responsabilitat. Si, per que ací sembla que tot el problema de rodalies a la corona metropolitana sigui d'uns mesos ençà i, de forma interessada, hi ha partits de defugen les seves responsabilitats i carreguen amb tota la cavalleria mediàtica contra l'actual govern, de forma partidista.

Vull deixar clar que una infraestructura -rodalies, TGV, metro, tramvia- es fruït d'un llarg procés on intervenen moltíssimes persones de perfil tècnic i també intervenen polítics. Aquesta intervenció es produeix durant tot el procés, obrint debats de molt calat donada la transcendència dels mateixos. Això vol dir que cap infrastructura complexa com les que en parlem tenen processos -entre definició, concrecció, disseny, pressupost i execució- que poden oscilar entre els cinc i quinze anys ì fins i tot més.

Vol dir que el govern d'avuí, tant a Espanya com a Catalunya, ara està dissenyant infraestructures de futur en previsió de les necessitats que en un futur tindrà la nostra societat. També vol dir que anteriors governs haurien d'haver fet els deures dissenyant i treballant en les infraestructures d'avui.

El 14 de maig de 2001, davant el Cercle Financer (Barcelona) el llavors Conseller-Cap Artur Más va donar una conferència anomenada “Entre el desafiament i el compromís: cap a un nou posicionament de Catalunya al món”(1). Aquesta conferència com altres, havia estat plantejada com a plataforma de la seva candidatura a presidir la Generalitat. Doncs bé, davant aquest auditori, el Sr. Más, no només es jactava del nivell d'autogovern “el major dels últims tres-cents anys” sinó que argumentava com a gran éxit “del Govern de la Generalitat i de CiU” pel “paper decisiu en la política espanyola en un periode de set anys” coincident amb el govern del PP a Espanya “perquè el Govern central es decidís a dotar el nostre país de les grans infrastructures que necessitem”.

El 12 de desembre del 2001, aquesta vegada al Cercle d'Economia (Barcelona), el mateix ponent va presentar la conferència “¿Estem fent el que cal per al progrés econòmic de Catalunya?”(2). En un discurs d'una autocomplaença impròpia i en parlar dels pressupostos presentats pel llavors Conseller d'Economia, manifestava que havien inclós “un increment de la inversió pública de la Generalitat de Catalunya del 39 per cent respecte a l'any 2001”. Per al Conseller-Cap Mas, aquest augment suposava destinar “pràcticament 450.000 milions de pessetes en recursos públics en inversions productives de tota mena: inversions productives en infraestructures, en equipaments i en serveis”. L'any 2005 la Generalitat i el Govern presidit per Zapatero van signar un acord sobre carreteres per a Catalunya i fa poc han presentat un nou conveni sobre la xarxa ferroviària de Catalunya. Aquest dos acords, criticats per CiU suposen una inversió total en infraestructures del transport de 21.000 milions d'Euros, que suposa, aproximadament, el 50% del previst pel pla de la Generalitat per a les xarxes viàries i ferroviàries fins al 2026. Per que ho tingueu clar, aquesta inversió suposa 3.494.106 milions de les antigues pessetes...

Però hi ha més. En la mateixa conferència, el Conseller-Cap diu que “en l'apartat de les infraestructures no podem negar que Catalunya ha estat i s'ha sentit maltractada. Això ho hem de dir i no ho hem d'amagar.(...) Naturalment això forma part del passat(...)”. Continuant amb la tasca realitzada des de la Generalitat creu que “certament, aquests últims anys hem experimentat un creixement econòmic notable(...) aquest bon creixement econòmic l'hem tingut bàsicament i entre moltes altres coses, en el sector de les infrastructures. Per dues raons: primera, perquè, malgrat tot – i en aquest punt crec que l'esforç de la Generalitat ha estat considerable-, el nivell d'infraestructures i d'equipaments que hem assolit avui no te res a veure amb el que hi havia vint anys enrere; i segona, i molt important, perquè hem tret un gran rendiment d'aquestes infraestructures.

Segons el Sr. Mas, Conseller-Cap, l'any 2001 Catalunya disposava de les millors i més modernes infrastructures i que la Catalunya maltractada forma ja part del passat... Pero no és tot, doncs, per acabar de definir la situació real, en aquella conferència, va dir: “Doncs bé, tocant al tema de les infraestructures, ara crec que sí que podem dir que en aquest moment s'està fent el que cal fer -cosa que no podíem dir cinc o sis anys enrere-”.

Quan ha mentit el Sr. Mas, l'any 2001 quan es prometia una feliç Presidència de la Generalitat o ara, quan es manifestava el passat 1 de desembre per decidir sobre no sé què?

Encara puc afegir més llenya per que tingueu una nova visió de la realitat. El 29 de novembre de 2002 a Sitges, en la XX reunió del Cercle d'Economia va donar la conferència titulada “Els grans reptes socials i polítics dels nostres temps: immigració, creació d'ocupació, cohesió social, llibertats cíviques i seguretat”(3).

No feia ni 11 mesos de l'anterior conferència i en aquesta, fent referència a una enquesta “selectiva, muy bien diseñada, a 94 personas (...) a la pregunta sobre cuáles eran los cuellos de botella més importantes, los aspectos que consideraban más preocupantes desde el punto de vista del progreso económico del país a largo plazo, la respuesta mayoritaria aludia al tema de la formación (...) en segundo lugar mencionaron la cuestión de las infraestructuras”.

Una altre vegada la societat civil i l'empresari está encertada devant els reptes del País, mentre que el llavors Conseller-Cap s'omplia de satisfacció per haver-se conegut i tot i les crítiques diu que “a pesar de lo que se ha dicho aquí, estoy absolutamente convencido de que en los próximos cinco, seis o siete años el mapa infraestructural básico de Cataluña experimentará un enorme giro”... Ja coneixem el “giro” que ha donat la seva política envers Catalunya mentre va ser Conseller-Cap.

Però, ah!!, la realitat es tossuda i insistent i en Más, en una arrencada de sinceritat davant un auditori més que sensible al tema els diu: “Soy consciente de que no todo se está llevando a cabo a la velocidad que se debería, pero la verdad es que casi todo lo importante está en marcha. Ésa es la verdad. Con problemas, incluso en algunos momentos con serios problemas de diseño o de acuerdo entre las administraciones, es cierto. Sin embargo, no veo que en un período de cinco o seis años nos encontremos con una gran pared que nos impida avanzar.”

Ara resulta ser que la paret que està impedint avançar Catalunya es diu CiU i la prova és la seva acció per esbombar els presupostos de l'estat al Senat... amb molta inversió pública en infraestructures per a Catalunya.

BIBLIOGRAFIA:
(1) “La Catalunya emergent” - Artur Mas. Editorial Planeta: “Entre el desafiament i el compromís: cap a un nou posicionament de Catalunya al món” pàgina 15.
(2)“La Catalunya emergent” - Artur Mas. Editorial Planeta: “¿Estem fent el que cal per al progrés econòmic de Catalunya?” pàgines 24, 33, 34, 35, 36 , 39 i 40.
(3)“La Catalunya emergent” - Artur Mas. Editorial Planeta: “Els grans reptes socials i polítics dels nostres temps: immigració, creació d'ocupació, cohesió social, llibertats cíviques i seguretat” pàgines 165 i 166

divendres, 14 de desembre del 2007

L'altra crosta

Aquest dies he estat mantenint un intens debat amb altres membres de la Catosfera respecta a les declaración que el diputat socialista Joan Ferran va fer i un article que he publicat en l'anterior post.

Aquest debat, fet amb molta correcció però amb una important càrrega política ha estat centrat sobre l'assumció de responsabilitat i la manipulació que es fa de la informació.

Doncs bé, avuí, ara mateix, s'està cometent un atemptat gravíssim contra la dignitat d'un poble, contra la dignitat de Catalunya. I és que el diarí Avuí, a l'hora de preguntar sobre un tema cabdal pels Països Catalans ha oblidat -i segurament ha estat a consciència- que el territori Català s'estén des d'occitània fins a Múrcia, incloent-hi les pitïuses; que als Països Catalans els representen tots els partits polítics que tenen influència en aquest gran, extens i sagrat territori; que aquest diari, que tant be ha representat el catalanisme ancorat en l'anyorança i ha sabut aixecar passions quan ha convingut, no ha respectat les més mínimes normes de representativitat política i deixa de banda els principals partits polítics catalans en una enquesta.

Si estimats amics, coneguts i saludats. Sí. El diari Avuí ha eliminat a CiU, PPC, ICV-eua d'una enquesta sobre partits polítics dels Països Catalans. Intolerable. Inclús ha obviat el PSV i altres partits valencians...

No entenem quin ha estat l'obscur objectiu de la que fins ara era la publicació del Païs que millor defensava els interessos dels Països Catalans i del Catalanisme, de la Casa Gran, Petita i Mitjana. La veritat és que entendria clarament que de cop i volta tots els lectors d'aquest diari -fins ara gran- deixessin de fer-ho i es pasessin a l'ABC, la Razón o El Mundo, on també es parla molt de nosaltres...

Per cert, el tema en qüestió és una enquesta de vital importància per a la identitat catalana i que demanava l'opinió dels lectors sobre el principal responsable de l'apagada de TV3 a la Comunitat Valenciana i que de forma incomprensible i en un ordre que no és alfabètic, ni osmòtic, ni elcològic sino condicional -volen condicionar el resultat- presenten els següents partits: PSOE, PSC, PP valencià i ERC...

No si quan en Joan parlava de crosta no s'equivocava, no...


dimecres, 12 de desembre del 2007

On són els patriotes?

L’Artur Mas s’omple la boca parlant de la Casa Gran del Catalanisme, de projectes nacionals, del dret a decidir però, a l’hora de la veritat els diputats i senadors de CiU trien els interessos de partit per damunt dels de país. L’actitud política de CiU al Senat respecte dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2008 –amb el ja clàssic suport del PP- comportarà que es perdin quantioses partides pressupostàries destinades, per exemple, als barris afectats per l’arribada de l’AVE, a inversions sobre temes vinculats amb la immigració etc. Tant és així, que si el Congrés dels Diputats no pogués aixecar aquest veto de la Santa Aliança (CiU/PP), Catalunya perdria 670 milions d’euros d'inversions en infraestructures i un munt de diners previstos per a l’actualització de les pensions i els ajuts a les persones dependents.

On és el patriotisme dels senadors i els diputats de CiU? Doncs molt senzill: en la retòrica, en les paraules, i aquestes se les enduu el vent. Catalunya no guanya res amb aquesta actitud d’uns convergents que pretenen refugiar-se en raons competencials obviant que el que està en joc és la millora de la qualitat de vida de molts ciutadans. La proximitat d’una cita electoral no ho justifica tot. Sabem que en Duran i en Mas tenen dificultats objectives per tancar acords en les llistes a presentar a les eleccions generals. Sabem que hi ha mal humor a la coalició però, per damunt de les batalletes partidàries hauria d’estar el sentit comú al servei del país i d’això... res de res.

dilluns, 10 de desembre del 2007

La mort d'un bloc

Els blocs tenen varies formes de morir.

Poden morir per DESIDIA. Què és la més trista de totes. Deixar morir un bloc per no fer anotacions, escrits o, ni tant sols, penjar una fotografia és la pitjor de les morts ja que demostra que l'autor mai no va creure en ell. Mai no va entendre el que volia.

No cal confondre amb els blocs que van a un ritme lent, pausat. Blocs que fan anotacions quinzenals, mensuals o, fins i tot semestrals. Aquest blocs ja han nascut amb aquest intenció, es veu pel contingut, però sobretot per la continuitat.

No, els blocs que moren per DESIDIA transmeten una falsa sensació de continuitat. Et parlen en present, de forma actual, t'inciten a participar en events o a que coneguis un determinat llistat de persones... però de fets que fa més de sis mesos que van passar...

És una forma molt trista de morir...

També poden morir d'ÉXIT. La veritat és que en conec pocs, però en conec. Son blocs que en el seu moment van ser els primers en alguna cosa o han marcat una pauta, un camí. Però res més. Viuen del passat, del que van fer, del nombre de visites que van tenir en determinada notícia o en un determinat dia. Aquests blocs pertanyen al passat del món dels blocs, però ningú no els llegeix ja. És una altre forma de morir, quan ningú no et visita i qua ho fan és per error.

Hi ha que moren per VOLUNTAT pròpia. Per decisió unilateral del propietari. Sense més explicació, sense cap raó o sentit. Aquesta és una mort compartida, una mica la mort de tots. És un fracás comú doncs tots els blocs moren una mica quan mor un bloc.

Aquesta mort és la més trista per a tots, la que no podem controlar, la que ens sorpren quan, en una acció ja quasi rutinaria, anem a llegir un post i, de sobte, no hi ha res...

Amic Rafa, segur que les teves raons son poderoses però avui em sento una mica més sol dins aquest gran mar de blocs...

dijous, 6 de desembre del 2007

La nostra llar a Soria


dimecres, 5 de desembre del 2007

Pont de la Constitució....

Marxem una part de la familia uns dies fora, aprofitant aquest pont de la Constitució.

Soria ens espera!!!

dimarts, 4 de desembre del 2007

Jornades de la Catosfera: jo hi aniré!!!



La Declaració del Masnou

Aquest divendres va tenir lloc al Masnou el Consell de Federació del Maresme, màxim òrgan entre congressos i que va reunir a més de seixanta membres del Maresme. A més hi eren presents el Diputat Manuel Más, la Diputada Consol Prados i el Delegat del Govern Joan Rangel.

L'Eduard Gisbert, Alcalde del Masnou, va donar la benvinguda a tots els assistents i també, va presentar la proposta de resolució del Consell sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca, que duu el subtítol És l'hora de les decisións!... Aquest document va ser aprovat i anomenat Declaració del Masnou.

Doncs bé, la declaració del Masnou, a més de fer una exposició clara i detallada de les accions que el PSC ha impulsat des del territori sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca, de definir els objectius centrals del PSC del Maresme en relació a la xarxa viària i en l'àmbit del transport públic, fa una demanda a les administracions competents per prende les següents solucions:

  1. Que la N-II deixi de passar pel Maresme

  2. Que el traçat actual de la N-II, amb les característiques definides, passi a ser una carretera de titularitat de la Generalitat de Catalunya

  3. Que en base als estudis esmentats referents al traçat d'una nova carretera al costat de la C-32 es redacti el projecte constructiu i es liciti amb urgència les obres d'aquesta nova via.

  4. Que la Generalitat de Catalunya d'acord amb els ajuntaments i el territori redacti un projecte de conversió de l'actual N-II en via urbana.

  5. Que es destini una part del Fons pel lliurament dels Peatges pactat entre la Generalitat i l'Estat a la mobilitat obligada dels residents del Maresme.

  6. A la dotació econòmica necessària per les inversions en la xarxa ferroviària i la millora del transport públic per carretera.

  7. L'encàrrec per part de CCM de la segona fase de l'estudi del nou traçat de la N-II al seu pas pel Maresme Nord.

Efectivament, el PSC del Maresme torna novament a liderar el debat polític i en un tema tant important com les infrastructures.

Ara és l'hora de les decisións!!!!

Manifiesto del Partido Socialista con motivo del vigésimo noveno aniversario de la Constitución.

Manifiesto del Partido Socialista con motivo del vigésimo noveno aniversario de la Constitución.

"CONSTITUCIÓN, JUSTICIA Y CIUDADANÍA"

Manifiesto del Partido Socialista con motivo del vigésimo noveno aniversario de la Constitución.

En el año 2007 celebramos el vigésimo noveno Aniversario de la Constitución. La Constitución española de 1978 concibe a la Justicia como un poder del Estado y, a su vez, la configura como un derecho y como un servicio público de nítido carácter prestacional, dirigido a la realización de un derecho fundamental de la ciudadanía: la protección de los derechos y de los intereses legítimos a través de un juicio justo. Esto es, la tutela judicial efectiva.

El carácter de servicio público de la Justicia resulta de la misma esencia de la Justicia: responder a las exigencias de la paz social, garantizando la confianza que los ciudadanos precisan para vivir en libertad, ejercer su autonomía personal y encontrar solución a sus conflictos. La Justicia es, en definitiva, una institución crucial para definir la calidad de nuestra convivencia y la credibilidad misma del Estado Constitucional de Derecho.

Con dicho convencimiento, los socialistas hemos realizado un ambicioso programa de reformas destinadas a ampliar los derechos de los ciudadanos, prevenir los conflictos, responder a las demandas sociales más acuciantes y dotar de medios personales y materiales a los Tribunales. Es necesario, sin embargo, seguir avanzando en esta línea y realizar cambios más profundos que reviertan en la agilidad y eficacia del servicio público de la Justicia.

En el Estado Social y Democrático de Derecho consagrado por nuestra Constitución, el servicio público de la Justicia sólo puede organizarse con la vista puesta en la ciudadanía. Más concretamente, en todo aquello a que tiene derecho la ciudadanía y que legítimamente espera y puede exigir de la Justicia.


Los socialistas creemos que el incremento de la confianza en el sistema democrático de convivencia pasa porque la Administración de Justicia dote de protagonismo a la sociedad civil y apostamos por una Justicia que ponga en el centro de sus preocupaciones al ciudadano. Es cierto que el servicio público de la Justicia debe ser comprensible, atento y responsable con los profesionales de la Justicia, pero no puede inspirarse en la satisfacción de peticiones o aspiraciones de carácter corporativo.

En este orden, resulta imprescindible destacar la importancia que para los socialistas posee la Carta de Derechos de los Ciudadanos ante la Administración de Justicia, instrumento que propicia la creación de oficinas de atención al ciudadano y a las víctimas, el establecimiento de un nuevo sistema para que el ciudadano formule de modo más ágil sus quejas y toda una serie de medidas destinadas a hacer de la Justicia algo más sencillo, más eficaz y más comprensible para todos.

Los socialistas queremos que el servicio público de la Justicia funcione, pues el buen funcionamiento de la Justicia, la eficiencia de los tribunales, es también un imperativo y un pilar de la política social del Estado, de la igualdad de oportunidades y de la garantía de la libertad, sobre todo, de las personas más desfavorecidas. Dicho buen funcionamiento exige esfuerzos de todos aquellos actores a los que la Constitución impone atribuciones y competencias en materia de Justicia.

En este marco, los socialistas creemos que el buen funcionamiento de la Justicia requiere de la implicación y el ejercicio de su propio ámbito de responsabilidad del Consejo General del Poder Judicial, órgano cuya estructura y competencias se hallan básicamente configuradas por la propia Norma Suprema. Los socialistas estamos convencidos de que es necesario garantizar que el Consejo General del Poder Judicial desempeñe efectivamente el papel que le corresponde constitucionalmente: gobernar el Poder Judicial para asegurar una respuesta eficiente a las demandas ciudadanas de Justicia, un derecho fundamental y un servicio público.

Los socialistas creemos que es inadmisible la manipulación sectaria de los órganos constitucionales en la que incide el bloqueo en el nombramiento de sus miembros. Estas conductas no sólo lesionan el prestigio y la credibilidad de los mismos. La obstrucción sistemática del mandato constitucional de renovación supone, en primer lugar, una afrenta al derecho de los ciudadanos que, además, perjudica la confianza de la ciudadanía y fomenta la desafección a las instituciones. El fortalecimiento de la democracia pasa por que el nombramiento de las personas que deben servir a los órganos constitucionales sea concebido como una función institucional de primer orden y no como una prebenda al servicio de intereses partidarios.

Los socialistas pensamos que la modernización de la Justicia, la optimización de los medios materiales, de las inversiones y de los medios tecnológicos, es una actuación imprescindible para conseguir una real agilidad y rapidez en la resolución de los conflictos y para combatir la lentitud, la ineficacia y la opacidad que, en más casos de los deseados, caracteriza al funcionamiento del sistema.

Como es sabido, la Constitución distribuye de manera especialmente compleja y sofisticada las atribuciones y competencias en materia de Justicia entre el Gobierno de la nación y las Comunidades Autónomas. En este sentido, los socialistas creemos que es preciso potenciar la cooperación leal entre las instituciones responsables de la Administración de Justicia en orden a garantizar un correcto funcionamiento de las instituciones y, de este modo, ofrecer un mejor servicio público de la Justicia.

El fortalecimiento de la confianza de los ciudadanos en el servicio público de la Justicia pasa porque la Administración de Justicia se vuelque en la búsqueda de líneas de intervención que reduzcan la judialización de la vida cotidiana y social, esto es, en la búsqueda de vías alternativas al litigio. A este respecto, los socialistas apostamos por instrumentos tan importantes como la Seguridad Jurídica Preventiva, la Mediación o el Arbitraje pues creemos que una Justicia que sólo aboque al litigio es una Justicia fracasada.

Los socialistas creemos que para que el derecho de los ciudadanos a la tutela judicial sea realmente efectivo es necesario garantizar la excelencia en la selección de jueces, fiscales, secretarios judiciales, personal de administración y demás profesionales de la Justicia de manera que sea posible la aplicación objetiva y transparente de los principios de igualdad, mérito, capacidad y suficiencia profesional acorde con las exigencias que nuestra sociedad impone.

En el vigésimo noveno aniversario de la Constitución española de 1978, los socialistas renovamos nuestro compromiso con el fomento inobjetable de la ciudadanía como eje de la democracia y con el fomento de una sociedad de progreso, igualitaria, democrática y solidaria. Sociedad que requiere de una Justicia propia del siglo XXI, una Justicia eficaz, ágil y próxima al ciudadano.


diumenge, 2 de desembre del 2007

El Roto a El País


dissabte, 1 de desembre del 2007

ANIMUS IOCANDI de Ferreres

No deixem que el vent s'endugui les paraules...

1 de desembre, dia mundial de la SIDA
Recull quatre globus per evitar que les paraules que contenen se les endugui el vent. Clica ací per iniciar la juguesca.