diumenge, 16 de desembre de 2007

El debat de les infrastructures

Darrerament he mantingut un debat força interessant amb persones vinculades a sectors nacionalistes catalans, concretament de CDC, respecte els problemes de les infraestructures a Catalunya i de la demanda de dimissió de la Ministra Magdalena Álvarez.

La veritat és que la ministra no ha estat encertada en la gestió i lideratge del problema, fet que es demostra amb la intervenció directa del President del Govern José Luis Rodríguez Zapatero. Molts sectors han demanat la dimissió de la Ministra com a catarsi i solució del caos de rodalies mentre que el govern espanyol ha defensat la Ministra dient que, tot i la gravetat, no pot avaluar-se la gestió d'un mandat per un fet concret.

No vull ser jo el defensor d'una Ministra que ha mostrat excessiu orgull i molt poca humilitat, però tampoc la deixaré sola en l'origen de la responsabilitat. Si, per que ací sembla que tot el problema de rodalies a la corona metropolitana sigui d'uns mesos ençà i, de forma interessada, hi ha partits de defugen les seves responsabilitats i carreguen amb tota la cavalleria mediàtica contra l'actual govern, de forma partidista.

Vull deixar clar que una infraestructura -rodalies, TGV, metro, tramvia- es fruït d'un llarg procés on intervenen moltíssimes persones de perfil tècnic i també intervenen polítics. Aquesta intervenció es produeix durant tot el procés, obrint debats de molt calat donada la transcendència dels mateixos. Això vol dir que cap infrastructura complexa com les que en parlem tenen processos -entre definició, concrecció, disseny, pressupost i execució- que poden oscilar entre els cinc i quinze anys ì fins i tot més.

Vol dir que el govern d'avuí, tant a Espanya com a Catalunya, ara està dissenyant infraestructures de futur en previsió de les necessitats que en un futur tindrà la nostra societat. També vol dir que anteriors governs haurien d'haver fet els deures dissenyant i treballant en les infraestructures d'avui.

El 14 de maig de 2001, davant el Cercle Financer (Barcelona) el llavors Conseller-Cap Artur Más va donar una conferència anomenada “Entre el desafiament i el compromís: cap a un nou posicionament de Catalunya al món”(1). Aquesta conferència com altres, havia estat plantejada com a plataforma de la seva candidatura a presidir la Generalitat. Doncs bé, davant aquest auditori, el Sr. Más, no només es jactava del nivell d'autogovern “el major dels últims tres-cents anys” sinó que argumentava com a gran éxit “del Govern de la Generalitat i de CiU” pel “paper decisiu en la política espanyola en un periode de set anys” coincident amb el govern del PP a Espanya “perquè el Govern central es decidís a dotar el nostre país de les grans infrastructures que necessitem”.

El 12 de desembre del 2001, aquesta vegada al Cercle d'Economia (Barcelona), el mateix ponent va presentar la conferència “¿Estem fent el que cal per al progrés econòmic de Catalunya?”(2). En un discurs d'una autocomplaença impròpia i en parlar dels pressupostos presentats pel llavors Conseller d'Economia, manifestava que havien inclós “un increment de la inversió pública de la Generalitat de Catalunya del 39 per cent respecte a l'any 2001”. Per al Conseller-Cap Mas, aquest augment suposava destinar “pràcticament 450.000 milions de pessetes en recursos públics en inversions productives de tota mena: inversions productives en infraestructures, en equipaments i en serveis”. L'any 2005 la Generalitat i el Govern presidit per Zapatero van signar un acord sobre carreteres per a Catalunya i fa poc han presentat un nou conveni sobre la xarxa ferroviària de Catalunya. Aquest dos acords, criticats per CiU suposen una inversió total en infraestructures del transport de 21.000 milions d'Euros, que suposa, aproximadament, el 50% del previst pel pla de la Generalitat per a les xarxes viàries i ferroviàries fins al 2026. Per que ho tingueu clar, aquesta inversió suposa 3.494.106 milions de les antigues pessetes...

Però hi ha més. En la mateixa conferència, el Conseller-Cap diu que “en l'apartat de les infraestructures no podem negar que Catalunya ha estat i s'ha sentit maltractada. Això ho hem de dir i no ho hem d'amagar.(...) Naturalment això forma part del passat(...)”. Continuant amb la tasca realitzada des de la Generalitat creu que “certament, aquests últims anys hem experimentat un creixement econòmic notable(...) aquest bon creixement econòmic l'hem tingut bàsicament i entre moltes altres coses, en el sector de les infrastructures. Per dues raons: primera, perquè, malgrat tot – i en aquest punt crec que l'esforç de la Generalitat ha estat considerable-, el nivell d'infraestructures i d'equipaments que hem assolit avui no te res a veure amb el que hi havia vint anys enrere; i segona, i molt important, perquè hem tret un gran rendiment d'aquestes infraestructures.

Segons el Sr. Mas, Conseller-Cap, l'any 2001 Catalunya disposava de les millors i més modernes infrastructures i que la Catalunya maltractada forma ja part del passat... Pero no és tot, doncs, per acabar de definir la situació real, en aquella conferència, va dir: “Doncs bé, tocant al tema de les infraestructures, ara crec que sí que podem dir que en aquest moment s'està fent el que cal fer -cosa que no podíem dir cinc o sis anys enrere-”.

Quan ha mentit el Sr. Mas, l'any 2001 quan es prometia una feliç Presidència de la Generalitat o ara, quan es manifestava el passat 1 de desembre per decidir sobre no sé què?

Encara puc afegir més llenya per que tingueu una nova visió de la realitat. El 29 de novembre de 2002 a Sitges, en la XX reunió del Cercle d'Economia va donar la conferència titulada “Els grans reptes socials i polítics dels nostres temps: immigració, creació d'ocupació, cohesió social, llibertats cíviques i seguretat”(3).

No feia ni 11 mesos de l'anterior conferència i en aquesta, fent referència a una enquesta “selectiva, muy bien diseñada, a 94 personas (...) a la pregunta sobre cuáles eran los cuellos de botella més importantes, los aspectos que consideraban más preocupantes desde el punto de vista del progreso económico del país a largo plazo, la respuesta mayoritaria aludia al tema de la formación (...) en segundo lugar mencionaron la cuestión de las infraestructuras”.

Una altre vegada la societat civil i l'empresari está encertada devant els reptes del País, mentre que el llavors Conseller-Cap s'omplia de satisfacció per haver-se conegut i tot i les crítiques diu que “a pesar de lo que se ha dicho aquí, estoy absolutamente convencido de que en los próximos cinco, seis o siete años el mapa infraestructural básico de Cataluña experimentará un enorme giro”... Ja coneixem el “giro” que ha donat la seva política envers Catalunya mentre va ser Conseller-Cap.

Però, ah!!, la realitat es tossuda i insistent i en Más, en una arrencada de sinceritat davant un auditori més que sensible al tema els diu: “Soy consciente de que no todo se está llevando a cabo a la velocidad que se debería, pero la verdad es que casi todo lo importante está en marcha. Ésa es la verdad. Con problemas, incluso en algunos momentos con serios problemas de diseño o de acuerdo entre las administraciones, es cierto. Sin embargo, no veo que en un período de cinco o seis años nos encontremos con una gran pared que nos impida avanzar.”

Ara resulta ser que la paret que està impedint avançar Catalunya es diu CiU i la prova és la seva acció per esbombar els presupostos de l'estat al Senat... amb molta inversió pública en infraestructures per a Catalunya.

BIBLIOGRAFIA:
(1) “La Catalunya emergent” - Artur Mas. Editorial Planeta: “Entre el desafiament i el compromís: cap a un nou posicionament de Catalunya al món” pàgina 15.
(2)“La Catalunya emergent” - Artur Mas. Editorial Planeta: “¿Estem fent el que cal per al progrés econòmic de Catalunya?” pàgines 24, 33, 34, 35, 36 , 39 i 40.
(3)“La Catalunya emergent” - Artur Mas. Editorial Planeta: “Els grans reptes socials i polítics dels nostres temps: immigració, creació d'ocupació, cohesió social, llibertats cíviques i seguretat” pàgines 165 i 166

4 comentaris:

Joan Font Gasulla ha dit...

Ernest, veig que el repte que et vaig llençar, d'anar a repassa les hemeroteques te l'has pres al peu de la lletra. Ara només falta que repassis la vostra... un altre repte.
Salut!

Ernest Suñé ha dit...

Resposta a Joan Font:

Aquest el deixo per a tu, tot i que si vols puc fer-te arribar informació -no sesgada- de la posició del PSC en infraestructures quan estava a l'oposició i ara...

Però, com hauràs llegit, algun aclariment caldria fer des dels responsables de CiU -no les bases- per allò que digueren i no feren i allò que feren i no digueren...

Joan Font Gasulla ha dit...

Ernest, amb confiança, treure a debat temes "que digueren i no feren o que feren i no digueren", és entrar en terreny perillós, tots podriem sortir escaldats. El "Fets i no paraules" és difícil de poder complir... el vamos a aprovar el Estatuto que salga del Parlament, és un clar exemple del perill d'entrar en aquest debat, si més no, accepto el repte.
Salut i independència

Ernest Suñé ha dit...

Resposta a Joan Font:

Apreciat Joan, reconec que "qui te boca, s'equivoca" amb independència del color de les idees.

La frase del llavors candidat i avui President, deguda a l'eufòria del moment, ha tingut una rellevància positiva fonamental: gràcies a Zapatero tenim un nou Estatut, amb més i millors competències.

Segurament criticable, millorable i -fins i tot- impugnable, peró aixó són fets i la resta són paraules.

El debat de l'Estatut hauria de ser una nova línia de discussió molt concreta en el que tots dos aportarem arguments en un i altre sentit, però estic segur que amb aquest Estaut Catalunya està millor que ahir.