dilluns, 29 de setembre de 2008

La Casa d'Artur Mas no és tan Gran

Dimarts passat, el diari AVUI avançava que 'La Casa Gran del catalanisme incorpora 170 intel·lectuals' en un clar intent d'identificar un llistat de noms i personalitats amb el projecte polític d'Artur Mas. Una nova divisió de l'invent del líder convergent que es presentava aquell mateix matí.

Però la realitat és que bona part dels intel·lectuals l'únic que han rebut és la proposta de participar en alguna taula rodona o grup de treball que es crearà al voltant del laboratori d'idees d'Artur Mas. Un 'think tank' comandat per l'impulsor de la plataforma autonomista 'Estatut Jo Sí', Agustí Colominas. És a dir, que han rebut la invitació formal per participar-hi, com han fet en d'altres ocasions amb fundacions vinculades a altres partits. Un fet d'allò més habitual entre personalitats i intel·lectuals d'un cert prestigi.

Aquest intent d'aprofitar el seu nom per vincular-los al projecte polític d'Artur Mas només pel fet d'haver acceptat participar en una taula rodona, no ha sentat gens bé a uns quants dels intel·lectuals apropiats indegudament per Mas.

Una d'elles, l'economista Muriel Casals, no va poder ocultar la seva sorpresa quan participava aquell mateix matí de dimarts a la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio. D'altres ja li han traslladat als responsables de la Casa Gran el seu malestar.

Noticia publicada a directe!cat

diumenge, 28 de setembre de 2008

PodCamp Barcelona.... tercer dia: that's all folks!!!!

Avui diumenge ha estat un dia extrany a la tercera sessió de la PodCamp Barcelona ja que ha hagut menys presència d'assistents que dissabte però amb una oferta de moltíssima qualitat.

Hem de destacar l'oferta que han presentat els components de Pimpampum sobre projectes interactius basats la majoria sobre les apis de flickr. Val la pena que feu una ullada, sobre tot al projecte Masanet 2.0 que m'ha encantat i no descarto aplicar al Masnou.

Però el que ha estat, de carrer, el millor d'aquests tres dies, ha estat el debat que representants dels principals partits polítics han mantingut sobre la web 2.0. Rafael Luna (PPC), Eva Marin (ICV), Carles Campuzano (CiU), Jose Antonio Donaire (PSC) i Marcel Coderch (ERC).

Els ponents han reflexionat sobre el potencial de la web 2.0 i les possibilitats que ofereix i ha hagut moments de debat molt interessants i especialment davant les possibilitat que ofereix per fer visibles a la gent. De debò ha estat un exercici de democràcia excepcional i nomès per això, ja ha valgut la pena facilitar la consecució de la PodCamp Barcelona.

Al finalitzar, el diputat Rafael Luna ha convidat els organitzadors de l'event i aquest que suscriu, el proper 20 de novembre, a les jornades audiovisuals que organitza el Parlament de Catalunya. Obviament, he acceptat i hi assistiré.

dissabte, 27 de setembre de 2008

PodCamp Barcelona.... segon dia

Avui hem tingut la segona sessió de la PodCamp Barcelona amb la participació de més de 10 ponents i un elevat seguiment i trànsit de persones. De debò que va a ritme d'éxit.

Com ja vaig dir ahir, he participat amb una exposició sobre les accions de la Regidoria de Noves Tecnologies del Masnou des de la seva creació. Però ha hagut dos intervencions que cal destacar per que tenen identitat i personalitat pròpia.

Pel matí, la intervenció de Mar Canet, membre de Derivart i que ena ha presentat la sorprenent pàgina de Casas Tristes i de la que recomano la seva visió com element de reflexió.

I per la tarda la presència dels madrilenys Obsoletos, colque amb molta imaginació reaprofiten els antics ordinadors i altres materials que ja no utilitzem i creen noves eines. A mi m'han utilitzat com orquestra humana juntament amb tres voluntaris més i ha estat d'alló més divertit.

Per cert, el dinar al MasVell ha estat molt concorregut -erem vint-i-set persones- i això dona un nivell dels eguiment que ha tingut l'event que ha anat pujant a mida que avançava amb una mitjana de 30 assistents per ponència.

PodCamp Barcelona.... primer dia

Ahir divendres, a les 17 hores, va tenir lloc la inauguració oficial de la PodCamp Barcelona amb el discurs de l'Alcalde del Masnou, Eduard Gisbert.

Van intervenir, a més quatre ponents que van explicar-nos funcionalitat d'eines que estan utilitzant als seus respectius llocs de treball. Els tres eren membres de departaments de la Generalitat de Catalunya amb el que va quedar demostrat que aquest organisme està treballant de valent per millorar els entorns de traball aprofitant l'evolució 2.0.

En Mark Pentleton, que havia de parlar sobre One Minute Catalan, un projecte de eLearning -formació a traves d'internet- per aprendre català amb talls de video d'un minut per anglesos va arribar tard de Glasgow pel que la seva intervenció serà avuí al amtí.

El darrer a intervenir va ser en Marc Cortés, expert i gran coneixedor de Twitter, que va fer una gran exposició.

En acabar vam anar tots plegats a Vins i Divins a fer una copa.

Avui més.

Per cert, a les 12:15 intervinc jo per parlar del que hem fet al Masnou..... us espero.

divendres, 26 de setembre de 2008

"Punyalades traperes" al PP de Catalunya

El congrés del PP de Barcelona comença a generar les primeres "punyalades traperes"entre membres del maresme, possiblement adscrits a sectors enfrontats.

L’origen de la picabaralla ha estat un post meu -Huracà Nebrera- on parlava del tàndem Gotor-Tejedor, adscrits al corrent de Nebrera, i que optaven a gestionar el PP de Barcelona. Jo feia referència al segon, Lluís Tejedor, president del PP al Masnou, que conec des de fa molts anys i que sé que en cas de guanyar aportarà nous aires a la política del PP.

El propi Tejedor va deixar un comentari (1) confirmant aquesta extrems i recordant les discrepàncies en política municipal. Res fora de la normalitat.

Però hi ha un tercer en discòrdia. Es diu Javier Berzosa i és el representant del PP a Alella i adscrit al corrent oficialista, de fet aquest va ser escollit secretari del congrés del PP de Catalunya on l’Alicia Gomez-Camacho va ser escollida per ben poc i Nebrera va obtenir un resultat sorprenent.

Aquest ha deixat trambé un comentari (2) i dubtant que el tandem Gotor-Tejedor puguin recollir els avals suficients –jo diria que ja els tenen- fa una crítica rància i contundent dels mateixos dient “de la mano de Nebrera se concilian los sectores más ultras y españolistas, recien desembarcados en el PPC, con los sectores más nacionalistas e incluso proabortistas”.

Toma castanya!!!!


(1) Comentari de Lluis Tejedor
Com dius molt bé, hem discutit i discrepat políticament de molts aspectes, i ho continuarem fent. D'aquí que tinguin un valor afegit les teves consideracions.I sí, estigues atent al desenvolupament d'aquest congrés, perquè segur que serà força interessant.Per cert, s'acosten les ordenances i els pressupostos. I això també serà força interessant, jeje.En qualsevol cas, moltes gràcies.

(2) Comentari de Javier Berzosa
Montse Nebrera perdió un Congreso y, seguramente, Santi Gotor, amigo mío, y Tejedor, sólo conocido, no podrán ni presentarse al congreso provincial. En cualquier caso, si consiguen las firmas para constituirse en aspirantes...perfecto. Si además consiguen los más de 200 avales para poder formalizar una candidatura...perfecto. Si por casualidad ganaran ese congreso...pues sería una consecuencia de la democracia interna del partido popular, con independencia de la suerte que pudiera correr el partido. En cualquier caso, resulta curioso como de la mano de Nebrera se concilian los sectores más ultras y españolistas, recién desembarcados en el PPC, con los sectores más nacionalistas e incluso proabortistas. Mezclar gasolina con fuego nunca resulta buen experimento. Salud

dijous, 25 de setembre de 2008

dimarts, 23 de setembre de 2008

Enderrocada la Caserna

¡¡¡La Caserna de la Guàrdia Civil del Masnou ha estat enderrocada!!!

Si voleu veure el reportatge fotogràfic que ha fet l'Ajuntament cliqueu aquí

Aquestes son les meves fotografies:

dilluns, 22 de setembre de 2008

El fin de la inocencia

ETA no entiende de democracia. No entiende de diálogo. No entiende.

ETA ha vuelto a sembrar las calles de sangre de inocentes. De sangre de demócratas. De sangre.

La decisión de la justicia de ilegalizar ANV y PCTV, herederos de batasuna y satélites de la banda terrorista ha sido el argumento; el detonante.

¿Seguirá el PNV en su actitud comprensiva respecto al entorno radical vasco? Espero que no. Pero ya es tarde. Nuevamente, es tarde. Tarde para Luis Conde y su familia.

Yo creí en la posibilidad de llegar a un acuerdo con ETA para que abandonase la lucha armada. Un acuerdo en el que, el respecto a la legalidad y las instituciones permitiese abrir un futuro de paz.

Pobre inocente. Creer en la bondad de las personas, en la fuerza de la palabra, en el estímulo del respeto y del amor entre semejantes.

Y se que no era únicamente yo.

El atentado de barajas provocó un fuerte impacto. Dos nuevos muertos que sumaron a la larga lista de personas que no tuvieron oportunidad; que fueron asesinadas. Pero estaba la esperanza.

La posibilidad, leve pero real, que ETA, delante del rechazo generalizado abandonase de forma unilateral la lucha armada y depusiera su actitud violenta.

Pobre inocente. Pensar que bajo la capucha habían personas.

diumenge, 21 de setembre de 2008

Cap de setmana festiu!!!!

Aquest ha estat un cap de setmana molt apretat.

Ahir dissabte, al vespre, vam haver de repartir-nos entre les havaneres de la plaça d’Ocata –un éxit- i la festa de Ramon y Cajal, que va quedar una mica deslluïda per, d’una banda, el fet que l’associació no preparés sopar i, d’altra banda, la manca de representació de partits polítics a diferència d'altres vegades, excepció feta del PSC que va muntar tres taules (18 persones) i ERC (1 persona).

Es notava en l’ambient que la Teresa, Presidenta els darrers anys, ho deixava. Era la darrera vegada que, com a Presidenta assistia a un acte i va embargar-la l’emoció de forma constant.

Avui diumenge, a més, ha hagut la celebració anual del Día de la Rosa de Gavà, on ens juntem molts militants del PSC. Ha hagut més de vint-i-cinc mil persones –un éxit- de les quals 16 erem del Masnou.

Els discursos han estat molt polítics i, de forma destacada el del President Montilla, el que ha reclamat a la resta de partits, i especialment a CiU, unitat davant la negociació amb l’estat, segur d’obtenir un bon finançament per Catalunya.

Zapatero, després del disgust del congrés del PSC, s’ha estimat més enviar la Carme Chacon, que va parlar de les fortaleses del sistema financer espanyol.

Per cert, he pogut saludat moltíssims amics i amigues i especialment els meus amics de Facebook: Carme Sánchez Martín, Santi Fontbona Arbos, Carlos Fernández Báez, Ana M. Barrera, Montse Brugal, Rubén Carroza Escudero, Joan Adell Pla, Pilar Ventura Py, Ramon Bassas Segura i Ramon Vinyes Vilà. Possiblement hagin vingut més, però ha estat difícil trobar-se entre tanta gent. En alguns casos hem traspassat definitivament la barrera de la virtualitat.

Fotos de la Festa de Ramon y Cajal:



Fotos de la Festa de la Rosa:

dissabte, 20 de setembre de 2008

Decisión vergonzosa

Decisión vergonzosa



Por Pedro Zerolo, concejal en el Ayuntamiento de Madrid y miembro de la Ejecutiva Federal del PSOE

La decisión adoptada por el Pleno del Consejo General del Poder Judicial, con los votos de la mayoría conservadora, de retirar la sanción impuesta a la jueza de Denia, Laura Alabau es vergonzosa.

Se trata de una magistrada, de una funcionaria pública que, tras haber jurado o prometido cumplir y hacer cumplir las leyes, negó el derecho al matrimonio a dos personas del mismo sexo y lanzó tremendas diatribas contra el Gobierno de España y el Fiscal Jefe de Alicante. Todo ello motivó que fuera sancionada con la exigua cantidad de 305 euros por una falta grave, sanción que le ha sido retirada en el último Pleno del CGPJ. Se trata del último acuerdo de un Consejo, cuya mayoría ultraconservadora, ha erosionado la confianza de la ciudadanía en el Gobierno de los jueces, además de haber sido correa de transmisión de la oposición destructiva que ha venido realizando el PP desde la llegada al Gobierno de Rodríguez Zapatero.

Algo ya intuimos en 2005, cuando el ex Ministro de Justicia, José María Michavila, felicitó públicamente a Alabau por impedir el matrimonio entre dos lesbianas –esto es, por incumplir la Ley-, y afirmó sentirse “ilusionado” tras conocer a una magistrada que “cree en la Constitución, la democracia y el Estado de Derecho”. Es lamentable que una mayoría conservadora, que no representaba a la mayoría política existente y estaba “en funciones”, aproveche la última sesión de su polémico mandato para hacer otra demostración más de corporativismo.

La derecha siempre igual, tratando de desacreditar determinados órganos de gobierno para generar desafección en la ciudadanía hacia determinadas instituciones y, por extensión, hacia la política. Mientras, la Fiscalía General del Estado planteará recurso ante el Tribunal Supremo, como antes hiciera con la increíble decisión que se tomó con el juez Tirado. Espero, por el bien de la democracia y la credibilidad de nuestro sistema judicial, que el Supremo ponga cordura en lo que ha sido la crónica de unas decisiones que nos debieran avergonzar e inquietar a todos.

dijous, 18 de setembre de 2008

El Masnou, capital de les Noves Tecnologies

Efectivament, el periodista del maresme Lluis Arcal, ha fet un article que ha merescut la contraportada del Punt d'avui on es parla del Masnou i de mi amb motiu de l'event PodCamp del que ja us havia parlat en un altre post.

L'article, molt aclaridor respecte la PodCamp, ha estat titulat, de forma molt original: El Masnou, capital de les Noves Tecnologies.

Si voleu llegir la noticia, cliqueu ací.

Post de Carme Figueras

L'amiga i diputada al Parlament de Catalunya, Carme Figueras, ha publicat una entrada molt interessant al seu blog respecte a l'informe valent i clar sobre la interrupció voluntària de l'embaràs del Comité de Bioètica que val la pena llegir-lo.

dimecres, 17 de setembre de 2008

Huracà Nebrera

Quan tothom pensava que la diputada del PPC Montserrat Nebrera havia caigut a l’ostracisme de l’aparell popular liderat per Alicia Sanchez-Camacho, la força de les seves bases remouen el panorama polític popular i preparen el que pot ser un autèntic terratrèmol.

La proposta de la candidatura a presidir el PPC de Barcelona formada pel tàndem Gotor-Tejedor fa tremolar –i no sabeu de quina forma- les estructures anquilosades d’aquest partit que, tot i que veuen els afins de Nebrera com els rivals, en realitat representen una nova visió fresca de la política, allunyada de la vella guàrdia i amb clares ganes de treballar per Catalunya.

Des de la distància política, però ben cert que n’és una nova visió.

No conec Santiago Gotor, però si que conec –prou be- en Lluís Tejedor, el segon de la candidatura. Ell és l’autèntic artífex del lideratge de la Montserrat i és l’arquitecte d’aquesta autèntica prova de força que donarà que parlar.

I és que ja ho va dir fa uns mesos la Diputada Montserrat Nebrera en l’acte que va fer al Masnou amb militants del Maresme i que vaig tenir la sort d’assistir-hi com a representant institucional: El resultat del congrés li devia al maresme i especialment al treball d’en Lluís.

De fet, tal i com va desenvolupar-se el congrés del PPC i la imatge que van donar els seguidors de Nebrera denotava la mà d’en Lluís.

Moltes vegades hem discrepat i fins i tot discutit de política i és evident que mantenim severes discrepàncies polítiques, però ací acaba la nostra diferència.

Sé que ho faran molt bé i que aconseguiran el que es proposen.

Seguiré detingudament la evolució del congrés del PPC de barcelona.

10 kilómetros

Un ciudadano, un polícia nacional. Durante 10 kilómetros, su vida ha estado sujeta a la fortuna. Y ha ganado. La bomba lapa que los terroristas pusieron en su coche no llegó a explotar debido a un fallo en su mecanismo de activación.

Es la respuesta del terrorismo a la democracia, a sus instituciones y a la legalidad.

El ministro del Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha dicho que ETA "llevaba las peores intenciones" y "conserva plenamente su voluntad criminal", añadiendo que los españoles "nos hemos ahorrado una desgracia".

El intento de asesinato llega despues que el Tribunal Supremo ilegalizase ANV y ordenase la liquidación del partido y embargo de todos sus bienes, según las previsiones de la Ley de Partidos Políticos.

Mientras, el mismo tribunal se reúne hoy para iniciar las deliberaciones sobre las demandas de ilegalización del Partido Comunista de las Tierras Vascas (PCTV) presentadas por la Fiscalía y la Abogacía del Estado.

Es la respuesta de la democracia, de sus instituciones y de la legalidad al terrorismo.

dimarts, 16 de setembre de 2008

Other no comment...


No comment...


dilluns, 15 de setembre de 2008

PodCamp Barcelona: El Masnou, 26-28/9/08


Sí, sí. L’event PodCam Barcelona tindrà lloc al Masnou els dies 26, 27 i 28 de setembre i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament del Masnou.

Què és una PodCamp?
És una UnConference a l’estil d’una BarCamp dirigida als entusiastes i professionals de la new media, inclosos els bloggers, podcasters, YouTubers, membres de les xarxes socials i qualsevol persona que tingui curiositat per aquest tema.

La primera PodCamp va tenir lloc del 8 al 10 de setembre de 2006 a Boston, Massachusetts. Des de llavors se celebren PodCamp a tot el món

Al Masnou?
PodCamp Barcelona serà la primera PodCamp a la Península Ibèrica i tindrà lloc al Masnou del 26 al 28 de setembre de 2008

Animeu-vos i participeu...

diumenge, 14 de setembre de 2008

5é congrés del PSC del Maresme

Els dies 17 i 18 d’octubre de 2008, a Mataró, capital del Maresme, tindrà lloc el cinqué congrés del PSC de la comarca.

Amb el lema "Més útils pel Maresme", al congrés es presenten tres ponències que en aquests moments estan treballant les agrupacions per fer les esmenes i aportacions que es creguin adients.

Com a element a tenir present és que el nostre company i regidor Artur Gual ha estat redactor d'una de les ponències -–a relativa als temes de desenvolupament econòmic i social-.

Ara toca analitzar-les i preparar les aportacions. En seguirem parlant del congrés.

dissabte, 13 de setembre de 2008

Peridis en El País


diumenge, 7 de setembre de 2008

José Zaragoza i Alonso.: «De vegades, tens la sensació que no només el PP no vol l'acord de finançament»

El Punt VilaWeb

L'ENTREVISTA

> José Zaragoza i Alonso.: «De vegades, tens la sensació que no només el PP no vol l'acord de finançament»

No comparteix la compareixença de Pedro Solbes, després de l'incompliment del mandat estatutari del 9 d'agost, però Zaragoza centra les crítiques en el PP i CiU. Els acusa d'haver acordat un model, el 2001, nociu per a Catalunya, i dubta que la federació vulgui reformar-lo

-Com valora que Rodríguez Zapatero digui ara que entén les «raons» de Catalunya per reclamar el nou finançament?
-«És evident que els governs de Catalunya i Espanya han de negociar i han d'arribar a un acord. També ho és que l'actual sistema de finançament és injust, com reconeixen els que el van pactar: el PP i CiU. Les declaracions del senyor Zapatero són la constatació que s'ha de reformar. És important buscar l'aproximació de posicions en la negociació, que és dura, difícil i complicada. Estem en ple procés i fins que no aparegui un acord serà difícil veure si aquesta voluntat es concreta en coses definides.»

-Temen que el PP torni a fer servir el finançament com a arma contra el PSOE com va fer amb l'Estatut?
-«El PP té una estratègia de llengua bífida, diu una cosa a Andalusia i Galícia i una altra a Catalunya. La senyora Alícia Sánchez-Camacho fa moltes declaracions aquí, però no ha sortit ni a Andalusia ni a Galícia a defensar els seus presidents davant les insídies del PP, després que el senyor Arenas fes, amb ella, campanya contra el senyor Chaves dient que gràcies que va votar a favor de l'Estatut els catalans tindran un bon sistema de finançament. I el mateix ha fet el senyor Rajoy amb el senyor Touriño. Al PP, li demanem que en comptes d'insultar el president de la Generalitat defensi els interessos de Catalunya davant del PP. L'únic que fa el PP és utilitzar el debat del finançament, com va fer amb l'Estatut, per desgastar el president del govern espanyol

-Entenc que no donaran suport que comparegui Rodríguez Zapatero, com vol el PP...
-«En la compareixença de Pedro Solbes ja va quedar clar que els debats parlamentaris no serveixen per arribar acords. És una negociació entre governs i els debats parlamentaris només interessen als que no volen que hi hagi acords. Qualsevol temptativa de portar la negociació a fòrums multilaterals no és beneficiosa perquè el PP fa demagògia.»

-Solbes es va excedir?
-«La intervenció de Solbes no va ajudar gens a l'acord, ni en els continguts ni en el to. Com dic, els debats parlamentaris només interessen el PP, que vol mantenir el sistema de finançament actual. El va tancar amb el senyor Mas, que el 2001 el va vendre com el millor de la història i ara reconeix que ha perjudicat Catalunya. L'evidència que va pactar un sistema de finançament nociu per a Catalunya és la demostració de la seva incapacitat política i de la seva manca de conviccions

-Solbes va arribar a alertar que l'Estat farà la pròpia reforma, si no hi ha acord...
-«El president Montilla ho ha deixat ben clar: no acceptarem imposicions de ningú. Crec que ha demostrat la fermesa, l'educació i el pols polític que permet portar una negociació de manera ferma.»

-S'ha constatat que l'Estat no s'ha mogut?
-«És la constatació que estem en plena negociació i no hi ha cap acord. Les negociacions són complicades i requereixen fermesa i intel·ligència. De vegades tens la sensació que no només el PP no vol l'acord, que hi ha altra gent, fent declaracions radicals i desqualificadores, amb les quals tenim la sensació que estem perdent el temps. No és insultant el president del govern espanyol, com va fer el senyor Francesc Homs, que arribem a acords, sinó des de la fermesa i l'educació

- Creu que CiU no vol que hi hagi acord?
-«Fa la sensació, moltes vegades, que volen que repetim errors que van cometre ells en les negociacions anteriors. S'ha de recordar que quan Mas va tancar aquell acord tan meravellós el 2001 va negociar tot sol, i va desqualificar Pasqual Maragall dient que no comptava per a res. El govern dirigit per José Montilla està fent tot al contrari. Ha buscat i ha integrat en la negociació CiU, perquè creiem que és molt important la unitat de les forces catalanes per donar suport a qui negocia, que és el govern de Catalunya. I això és el que reclamem: suport al govern de Catalunya. I esperem que la resta de forces no comptin amb estratègies de partits, sinó a donar suport al govern.»

-Qui trenca la unitat no és Saura anant a negociar amb De la Vega?
-«Van parlar d'un tema parlamentari. No ha estat ell, el que ha intentat posar números a la negociació, el que ha desqualificat el president del govern... Sempre ha demostrat voluntat d'acord.»

-El govern espanyol fa coresponsable el de la Generalitat que no hi hagués acord...
-«No ho compartim. La proposta del govern d'Espanya era infraestatutària, no recollia el que hi ha en l'Estatut, difusa i inconcreta, i continua així.»

-CiU reclama una xifra catalana, tot i que no es faci pública...
-«Aquí el que hi ha és el nerviosisme de determinats dirigents de CiU de no perdre en aquest procés. No és ensenyant les cartes, que s'aconsegueix arribar a acords. S'ha de recordar que el 2001 el senyor Homs, l'aleshores conseller d'Economia, va amenaçar amb la dimissió el senyor Mas perquè aquest va posar xifres a la negociació. I va ser el senyor Pujol, qui va haver de rectificar el senyor Mas. El que hauria de fer CiU és donar suport al govern de Catalunya en la negociació i, si al final no li agrada el resultat, criticar-ho

-El finançament ha malmès les relacions amb el PSOE?
-«No. Són dos partits que tenen cadascun les seves obligacions i referències polítiques. Compartim projecte polític en el conjunt de les eleccions, però responem a realitats diferents. Nosaltres tenim les nostres posicions i les defensem, i ells les seves, però hi ha voluntat d'entesa. Sense el PSOE en aquests moments no parlaríem de la reforma del finançament

-Està garantit, el «sí» del PSC al pressupost de l'Estat, com va dir el ministre Corbacho?
-«El senyor Corbacho va dir una cosa que compartim, que sempre hi hem donat suport. Però els de l'any que ve encara no s'han presentat, i no es pot parlar de xifres no presentades. Ara estem negociant el finançament, i estem segurs que arribarem a un bon acord, i després, com cada any, negociarem les esmenes al pressupost de l'Estat.»

-Si consideressin que no és bo per a Catalunya, hi votarien en contra?
-«Estem convençuts que ho seran. Quan tu negocies, ho fas amb la voluntat d'arribar a un acord, i el que no fas és descartar la possibilitat d'acords.»

ANNA SERRANO / QUIM PUIG

dijous, 4 de setembre de 2008

ANIMUS IOCANDI de Ferreres


dimecres, 3 de setembre de 2008

El pensamiento económico de Obama

MAR 02/09/08 12:06 Defensor del mercado y también del gasto público, conservador en lo fiscal y redistribucionista. ¿Obama tiene una ideología económica?

Por David Leonhardt THE NEW YORK TIMES

La economía va a tener una importancia enorme para el próximo presidente de los Estados Unidos. Desde que los banqueros de Wall Street tuvieron que interrumpir sus vacaciones hace un año para atender a las convulsiones del mercado hipotecario, la economía ha ido de crisis en crisis. Según el FMI, se trata del "mayor shock financiero desde la Gran Depresión". En algunos elementos fundamentales, la economía estadounidense ha dejado de funcionar.

El hecho de que la economía crezca –que un año produzca más bienes y servicios que el anterior– ya no asegura que la mayoría se beneficie. Por primera vez desde que se tiene noticia, una expansión económica parece haber terminado sin un aumento sustancial del ingreso de las familias. Debido al ajuste de la inflación, la mayoría de mantienen ingresos menores que en el año 2000. Para esos trabajadores –cerca del 60% en la escala de ingresos más bajos–, el crecimiento económico se ha vuelto un concepto teórico y no la suma de mejor salud, mejor vehículo, mejor casa, una vida mejor que la que tenían sus padres.

Los estadounidenses aún compran esas cosas, pero lo hacen endeudándose. Una parte grande de esa deuda nunca se pagará, y ésa es la explicación básica de la crisis financiera. Pero el estancamiento dista de ser el único problema serio de la economía. El sistema de salud de las empresas no crece y en el 2011 los baby boomers empezarán a cumplir 65 y aumentarán los compromisos de Medicare y Seguridad Social. EE.UU. sigue siendo un país fabulosamente próspero comparado con cualquier otro país en cualquier punto de la historia.

Pero los estadounidenses sienten que algo está mal: el 80% dice en las encuestas que la economía anda mal.

La visión económica de John McCain, según la planteó durante la campaña, equivale a una versión levemente alterada de la ortodoxia republicana, con la rebaja de impuestos como eje. Obama tiene propuestas más específicas, pero una ideología menos obvia.

Hay un gran desacuerdo en cuanto a cuán liberal-progresista es Obama, especialmente en economía. Un ejemplo lo muestra bien: en junio, cuando designó como su asesor económico a Jason Furman, un protegido del ex secretario del Tesoro Robert Rubin, la AFL-CIO habló de "la influencia empresaria en el Partido Demócrata". Una semana después, una columnista del The Wall Street Journal interpretó la designación como un apartamiento del centrismo clintoniano y un regreso al viejo liberal-progresismo demócrata.

Parte de la confusión proviene de la estrategia del propio Obama de presentarse como una figura pospartidaria. "Mi teoría económica central es el pragmatismo" me dijo en una entrevista que le realicé durante un viaje en avión a Chicago.

"Ver qué puede funcionar".
Por cierto, invocar el pragmatismo no ayuda mucho al votante medio; la ideología, aunque para algunos tenga mala fama, importa, porque da pistas sobre cómo un candidato podría comportarse cuando sea presidente. Este año he pasado mucho tiempo tratando de entender a qué se le llama a veces la Obamanomics, y he llegado a la conclusión de que Obama no tiene ideología económica. Según cómo se lo mire, es más derechista o más izquierdista de lo que muchos piensan.

Durante quince años la economía de los demócratas ha estado definida por una pelea ocurrida en los inicios del gobierno de Clinton: la batalla de los Bob. De un lado, el secretario de Trabajo y viejo amigo de Bill Clinton, Bob Reich, que sostenía que el gobierno debía invertir en caminos, puentes, capacitación laboral y demás, para estimular a la economía y ayudar a la clase media.

Del otro lado, Bob Rubin, ex ejecutivo de Goldman Sachs devenido asesor de la Casa Blanca, que se inclinaba por reducir el déficit para estabilizar el mercado de bonos, hacer bajar las tasas de interés y volver a poner la economía en marcha. Clinton se volcó hacia el lado de Rubin, y hasta el día de hoy la primera pregunta sobre la orientación económica de un demócrata suele ser con cuál de los Bob está su corazón, Reich o Rubin, la izquierda o el centro, el Estado o el mercado.

Obama obviamente ha estudiado ese debate, y durante la entrevista en el avión a Chicago me había contado, antes, algo sobre Reich y Rubin, a quienes la semana previa había tenido sentados en una mesa junto a un calificado grupo de economistas y empresarios. Obama sugiere que los dos Bob hoy admiten que el mundo es más complicado que la caricatura. Ciertamente, los dos hoy ocupan lugares ideológicamente más cercanos que en 1993. Puede que la batalla de los Bobs no haya concluido, pero sin duda está suspendida.

Los expertos y economistas que están cerca de los demócratas hoy coinciden en que la reducción del déficit hizo mucho bien. Contribuyó al boom de los 90 y al único periodo de crecimiento fuerte y de base amplia en una generación. Pero también dependió de una burbuja tecnológica y de precios del petróleo bajos. En términos prácticos, el nuevo consenso indica que las políticas de un gobierno de Obama diferirían de las de Clinton, pero no tanto por diferencias de personas. "La economía ha cambiado en los últimos quince años, y nuestra comprensión de la política económica ha cambiado también", dice el asesor Furman.

dimarts, 2 de setembre de 2008

Què diu la premsa?

Público

El Períódico de Catalunya

El País

La Vanguardia
El Punt
El Mundo
Avuí
ABC
La Razón