dimecres, 17 de setembre de 2008

10 kilómetros

Un ciudadano, un polícia nacional. Durante 10 kilómetros, su vida ha estado sujeta a la fortuna. Y ha ganado. La bomba lapa que los terroristas pusieron en su coche no llegó a explotar debido a un fallo en su mecanismo de activación.

Es la respuesta del terrorismo a la democracia, a sus instituciones y a la legalidad.

El ministro del Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha dicho que ETA "llevaba las peores intenciones" y "conserva plenamente su voluntad criminal", añadiendo que los españoles "nos hemos ahorrado una desgracia".

El intento de asesinato llega despues que el Tribunal Supremo ilegalizase ANV y ordenase la liquidación del partido y embargo de todos sus bienes, según las previsiones de la Ley de Partidos Políticos.

Mientras, el mismo tribunal se reúne hoy para iniciar las deliberaciones sobre las demandas de ilegalización del Partido Comunista de las Tierras Vascas (PCTV) presentadas por la Fiscalía y la Abogacía del Estado.

Es la respuesta de la democracia, de sus instituciones y de la legalidad al terrorismo.

1 comentari:

Sílvia Martínez ha dit...

Acceptem que el terrorisme ataca a la democràcia, i a les seves institucions. El punt de la legalitat no ho veig tant clar, perquè pressuposa que tota legalitat és acceptable, i això història i present ho neguen descaradament, i és d’una ingenuïtat exagerada. Afegiria al que dius que el terrorisme ataca també a persones.
Per altra banda diria que és fàcil d’entendre que les simplificacions i la màgia, en política, són equivalents a variants de totalitarisme i d’abús de poder. Així que millor, en lloc de simplificar, anem cap a coses senzilles, que pel que veig no acostumen a implicar aquestes aberracions polítiques.
Dono per fet que coneixes la diferència entre terrorisme fora de la llei i terrorisme d’estat, que acostuma a situar-se dintre de la legalitat vigent, i que genera lleis que caldria estudiar. Perquè la doctrina Aznar de que tots els terrorismes són iguals, i que els terroristes són sempre fora de la llei vigent em sembla que està prou desemmascarada i situada. Només cal fer una petita ullada.
El primer que diria a partir d’aquí és que la desgràcia se l’ha estalviat la persona de la qual perillava la vida en aquell atac. Que posar la satisfacció nacional per sobre del patir i la vida d’una persona és mostra de poca sensibilitat humana. I de nul•la sensibilitat política, perquè les persones passem, en aquest model, a ser simples elements d’”interès nacional”, ui, això també ja ho coneixem.
Parles de la llei de partits aplicada pel govern, dono per fet que la coneixes. I et preguntaria si realment creus que és una llei que en algun moment representa o pot representar resposta al terrorisme. O si és que ho dius per inèrcia i obediència dogmàtica de partit.
I t’ho pregunto perquè vaig dedicar quasi un any a llegir-la i rellegir-la a veure si alguna cosa se m’escapava que pogués considerar per a fer-la passable. Això demanava que apartés primer les intencions i voluntat política que la va gestar. Tanmateix no va servir per gaire cosa, a banda que obviar el servei que se li cercava era clarament un parèntesi momentani, però no fos cas, vaig fer intent.
I t’ho pregunto també perquè és greu que la gent que no té accés a llegir i entendre les lleis pot ser s’empassi fàcilment que aquesta llei de partits sigui garantia democràtica i arma contra el terrorisme. Però que ho faci un demòcrata, algú que es considera demòcrata, i un polític en actiu, més que greu, és perillós. Com anem comprovant dia rere dia.
Si trobes acceptable que l’estat il•legalitzi un partit, que il•legalitzi alhora i també ciutadans, o el que vulgui com veiem, en aquest model i aplicació de llei, entenc que és perquè confies que PSOE i PP mantindran eternament el poder a Espanya en aliança contra el que de forma prepotent i desfasada consideren “periferies”. Perquè si podem arribar fins a orígens, per exemple, em sembla que no es salvarien de la seva pròpia llei. Això no és democràcia, és terror d’estat subtilitzat, ja que el que s’havia aplicat pel que fa a les “perifèries” s’havia fet prou visible i escandalós.
Per acabar, torno al que et plantejava al principi: hi ha terrorisme fora de la llei, i terrorisme d’estat. Els dos són horrorosos i condemnables. I, per prioritat ciutadana el d’estat és el primer que cal combatre, i el més pervers, ja que es fa a l’empara de la “democràcia”, les institucions, i amb aparença o fabricació de legalitats. Horrorosos, horrorós.