Una bona noticia per a la democràcia espanyola

Fa uns dies va fer-se pública la decisió del president del Fons Monetari Internacional, l’espanyol Rodrigo Rato, que deixava aquest organisme quan encara no ha trascorregut tres anys des del seu nomenament, adduïnt motius personals.

Rodrigo Rato i Figaredo va nèixer a Madrid, el 18 de març del 1949. Va estudiar dret a la universitat Complutense de Madrid i, entre altres càrrecs, va ser Vicepresident d’Afers Econòmics i Ministre d’Economía del Govern d’España, lloc pel que va ser designat el maig del 1996.

Durant l’època que va ser membre del govern espanyol va destacar pel seu tarannà i per la seva válua personal. Va saber continuar amb la tasca econòmica dels darrers governs socialistes i va continuant amb la tendència de creixement de l’economia espanyola.

Pot semblar que tingui algun tipus de simpatia o admiració pel Rodrigo Rato, però no és així. Estem en pols oposats. Molt oposats. Podria dir que hi ha mes coses que ens separen que ens apropen, però no és això el més important.

El que és realment important és ell com a persona. La seva forma de treballar. La seva forma de fer política. El Rato va ser la única persona del govern d’Aznar que es va atrevir a no donar suport a la política exterior dels seu govern i especialment en el tema de l’Irak, el que va suposar que la seva cursa per la successió quedés marcada.

Rodrigo Rato té personalitat pròpia. És un polític de dretes, però està molt més proper a Gallardón i a Piqué, tant en les formes de fer com de pensar.

Rodrigo Rato encarna la dreta del futur. Una dreta moderna i sense complexos, allunyada de les intrigues i dels enfrontaments. És un home dialogant i proper, disposar a arribar a acords.

És per això que és una bona noticia per a la democràcia.

I és per això que molts, al PP de Madrid, tremolen