Canvi de líder al PP

L’aparell electoral del PP està neguitós. El fracàs de Rajoy al debat de l’Estat de la Nació on va ser clarament superat pel president del govern, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, evident pels que vam seguir el debat, però ratificat per l’enquesta del CIS que publica tota la premsa nacional i que podeu seguir a La Vanguardia, ha acabat de fer perdre la confiança en el lideratge de Mariano Rajoy.

A més, el president Zapatero no ha perdut el temps i, preparant la recta final del seu mandat com pronostica l’editorial del Periódico d’avui, ha proposat un agosarat canvi ministerial on destaca la catalana Carme Chacón, pes pesant del PSC i que podeu llegir ací.

El triumvirat format per Rajoy, Acebes i Zaplana enfronta un difícil camí fins a les properes eleccions generals. Sense arguments de pes per a fer crítiques constructives sobre el govern de Zapatero, l’estratègia de desgast via ETA ha fet perdre, de forma definitiva, el poc espai de centre que havia arribat a ocupar el PP.

Però encara hi ha més. La solitud del PP és evident en tots els àmbits polítics. Al Congrés, no hi ha cap partit polític que els doni suport en la seva estratègia suïcida de desgast pel desgast.

La postura del PP en temes com l’Estatut de Catalunya o l’11-M, que estan un al constitucional per analitzar si compleix o no amb la Constitució (personalment estic segur que sí) i l’altre que està a l’espera que el Jutge Bermúdez doni una sentència firme (persona en un inici estimada pels del PP i, a mida que ha anat evolucionant el judici, sense cap tipus d’apreci i, fins i tot, vist amb disgust), pot acabar d’ensorrar la poca credibilitat del lideratge dins el partit i de la imatge davant la ciutadania.

Dins els mentiders de Madrid i en l’hemicicle, ressonen noms de substituts per a desprès del més que previsible fracàs del PP a les generals. Podeu llegir un post meu anterior.

I si no us ho creieu, doneu-li temps al temps.