Ante el pavor que daba al gobierno de Aznar la posibilidad que un iluminado Ibarretxe convocase el referéndum previsto en su famoso "Plan Ibarretxe", en el año 2003 se modificó el código penal para que las convocatorias ilegales de referendums fuesen consideradas delito con penas de entre tres y cinco años de cárcel y entre seis y 10 años de inhabilitación absoluta.
El redactado del texto dice que será delito que una autoridad pública usurpe funciones que la autoridad no le otorga vulnerando el principio de soberanía popular y convoque ilegalmente unas elecciones o un referéndum careciendo manifiestamente de competencias o atribuciones.
Ya con el PSOE en el gobierno, en febrero del 2005, el rechazo de dicho plan de forma democrática por parte del Parlamento español por una mayoría aplastante evito que Ibarretxe cometiese un delito con la presentación de un referéndum ilegal.
Posteriormente, otro iluminado se arrogó la potestad de proponer un nuevo referéndum ilegal, en la misma forma que Ibarretxe pero con fines distintos. Me refiero al "actual" líder del PP, Mariano Rajoy, el que en enero del 2006 propuso la celebración de una consulta popular sobre la reforma del Estatut. Según Rajoy, ésta se llevaría a cabo a través de una iniciativa legislativa popular y que sería respaldada por una campaña de recogida de firmas. Obviamente, ni recogió las firmas esperadas, ni tuvo los arrestos de presentar la "iniciativa legislativa popular", lo que al igual que Ibarretxe, le libró de cometer un delito.
Ahora es Carod, quien presionado por un lado por su "escudero" Puigcercós, que se desvive por ocupar su sillón y por otro lado por la corriente interna Reagrupament.cat que defiende el que fue Conseller de Governació, Carretero, el que prevé que el 2014, en Catalunya se celebre un referéndum para promover la secesión. Obviamente la propuesta, que no pasa de ser una fantasía, tiene una clara clave interna y esta pensada para el consumo de sus bases, que le critican un excesivo apoyo a las tesis del PSC.
Quien ha estado más acertado en la respuesta a la nueva "iluminación" ha sido Durán i Lleida, que afirmó que a la gente, y también a él, "le importa un comino" dicha propuesta añadiendo que le parece "poco coherente".
Llegamos a la conclusión que cada iluminado tiene su propuesta de referéndum.
Pues bien, no me resta más que trasladar un pequeño consejo: Cuidado chicos, no os desviéis. Sed buenos, que no os pierda el ansia. Hay que respetar los modos, las formas, los plazos y sobretodo, las Leyes.
diumenge, 2 de setembre del 2007
Los iluminados y sus referendums
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
Les lleis tampoc les respectaven aquells que lluitaven contra el Règim franquista... i no les respectaven per aconseguir una "democràcia".
Molts catalans volem la independència i d’alguna manera l’hem d’aconseguir... un referèndum és un acte democràtic. Altres països com Canadà permeten la celebració d’aquests.
El problema és que aquí no hi ha democràcia, hi ha el mateix de sempre. Una constitució que substitueix la presència de Franco. Un Rei que protegeix aquesta Constitució com si fos el seu sou... un sistema electoral, gens proporcional, que assegura un bipartidisme fastigós (per sort també afavoreix nacionalismes).
Què hem de fer els catalans si fa gairebé 300 anys que ens estan robant... i no ens roben diners només, no, també ens roben la identitat.
Els que durant el franquisme hereu víctimes ara heu esdevingut botxins.
Sols demanem llibertat per poder decidir el nostre futur, això hauria de ser del tot legítim.
Muchas de las leyes de una dictadura son de "obligado incumplimiento" dado que son injustas y no proceden de la voluntad popular por lo tanto no se puede comparar una Constitución respaldada por los votos de los ciudadanos, es decir es una constitución libremente elegida y no impuesta.
Ya el hecho de que exista este blog y ud. pueda opinar en él, demuestra que al contrario de lo que ud. afirma si hay democracia desde el momento que ud. puede decir lo que quiera y en la lengua que ha escogido libremente.
Tercero,si se desarrolla el l'Estatut, es tal el grado de auto-gobierno, que estaremos cerca de ser una España federal.
Cuarto, plantear la independencia, como siempre digo es legítimo si se hace desde el respeto de las reglas del juego democrático, pero cuando en la Europa, los estados ceden soberanía, ¿no le parece a ud que lo mejor para defender nuestros intereses, es hacerlo unidos? y que por el contrario ¿no tendríamos dos "estados" el español y el catalán debilitados ante Europa?.
Creo que el independentismo, debería transformarse en federalismo integral, y que la relación entre España-Catalunya (permaneciendo evidentemente al mismo estado)fuera desde el respeto y la justicia en el ámbito económico y cultural, sin exclusiones de ningún tipo.
Benvolgut Rafa,
En primer lloc, el fet de no poder fer referèndums no és just, ja que nega la llibertat dels individus. De fet no permeteu ni fer referèndums no vinculants! Amb la qual cosa no podem opinar com a poble.
En segon lloc, la Constitució m’ha sigut imposada, ja que jo no la vaig votar... saps quanta gent va néixer a partir dels anys 60 i per tant no la va poder votar??? No em diguis que no ens ha estat imposada! Sobretot després de passar 40 anys de règim i amb la por que es tenia llavors.
En tercer lloc, no crec que el millor pels catalans sigui mantenir-se units a l’Estat espanyol. Som la “comunitat” més escanyada de totes i d’això en fa molts d’anys! Financem les infrastructures a la resta de l’Estat mentre que aquí tenim un aeroport que no és competitiu; trens tercermundistes que s’espatllen dia sí i dia també; autopistes amb peatge!! (quan per Andalusia i Extremadura tenen unes autopistes espectaculars, però sense peatges!! Per què?? Si només hi passen 10 cotxes al dia??); unes autovies que fan pena!, etc...
L’any 1946 hi havia 74 països al món!!! Saps quants n’hi ha ara?? La tendència és a augmentar la quantitat d’Estats, no crec que sigui tant dolent per Europa, ni per Catalunya, potser només és l’Estat espanyol el que en surt perjudicat, oi?
Ja per acabar, simplement et diré que sóc independentista per moltes raons: per una qüestió sentimental, romàntica, patriòtica; però també per solucionar el dèficit fiscal, per solucionar el dèficit d’infrastructures, per tenir una renda per càpita més alta!; per tenir més llibertat, per viure en una república on tots els ciutadans siguem iguals.
Actualment la única manera de canviar les fronteres és mitjançant la violència... clar que no és gaire maco utilitzar la violència...
Benvolgut E.V.P.:
No pretenc defensar els postulats socialistes en aquest afer que us ocupa, per� el teu darrer par�graf em preocupa i molt. Imagino que deus estar disposat a anar a la guerra per la independ�ncia, no �s aix� Si justifiques la viol�ncia per a l'obtenci� de la independ�ncia haur�s de justificar-la pel manteniment de la unitat territorial. I aix� �s... la guerra.
No t� sentit el que dius i respon nom�s a una profunda manca de coneixements sobre qu� ha representat la Transici� i de com es va originar la Guerra Civil. Et recomano una lectura gens sect�ria i veur�s quina de les dues �poques ha provocat una millor conviv�ncia entre tots els ciutadans.
Llavors en parlem, que de ben segur tindrem moltes coses a dir-nos.
Salutacions, Eduard.
Llu�s Tejedor
El darrer paràgraf és només una observació, no justifico la violència. No estic d’acord amb els grups terroristes tant populars com de l’estat. Simplement em feia meva una observació d’un dels pares del liberalisme:
“quan l’estat no contribueix a garantir el dret a la consecució de la felicitat... el poble té el dret, millor dit, la obligació de canviar-lo”. Això ho escrivia Thomas Jefferson, després de queixar-se del tracte fiscal que rebien per part d’Anglaterra en la declaració d’independència dels Estats Units.
No crec que la guerra sigui la millor solució, potser la última intervenció del President Pujol és un principi de solució (vaga fiscal).
És evident, que després de la transició la convivència entre les dues “espanyes” ha millorat. Ha millorat molt! Potser un dels motius pels quals ha millorat tant és que ara tenen un enemic comú, el nacionalisme. El manteniment de la “Unidad”. Fins hi tot els més liberals obliden els seus principis.
Si Catalunya rendís econòmicament com ho fa Escòcia, l’Estat espanyol ens donaria una coça al cul.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada