Ahir divendres, a les 8 del vespre i en una agrupació plena a vessar vam fer l'assemblea de rendiment de comptes de l'executiva sortint i l'elecció de la nova executiva.
A l'acte hi va assistir el Primer Secretari del Maresme, en Santi Fontbona.
Com a Primer Secretari sortint vaig tenir el plaer de llegir l'informe de gestió. Van ser vint minuts d'expossició que va abastar tot el trajecte transcorregut en aquests darrers quatre anys i que va ser aprovat per la majoria dels asistents.
Posteriorment el president de la Mesa, el company Jordi Maset, va donar per tancat el període de presentació de candidatures amb nomes una llista que vania avalada de signatures suficients.
Aquesta llista proposava com a President del PSC a l'Eduard Gisbert i com a Primera Secretaria la Marta Neira. Aquesta va llegir el projecte de la nova executiva, un projecte agossarat, engrescador, igualitari i, sobre tot, guanyador.
L'assemblea va aprovar de forma unànim la proposta de la nova executiva.
D'aquesta forma va tancar-se el meu pas per la màxima responsabilitat del PSC al Masnou: amb la satisfacció de fer be les coses i amb la tranquilitat que els que ara assumeixen la feixuga tasca poden fer-ho encara millor.
dissabte, 29 de novembre del 2008
Nova executiva al Masnou!!!
dimecres, 12 de novembre del 2008
Carme Chacón, la segona política d'Europa més influent
La ministra de Defensa, Carme Chacón, és la segona política europea més influent, segons indica el Wall Street Journal.
divendres, 7 de novembre del 2008
Com és CDC?
Les dos cares de CDC...
Darrerament he mantingut un cert debat amb en Jordi Ballvé, també conegut com Higgins, sobre un article que na publicat al seu bloc anomenat El Canvi , al mateix afirma entre altres barbaritats que els diners abonats pel govern del Masnou per la Casèrna, gairebé un milió, no han estat ben donats ja que aquesta havia d'haver estat cedida de forma gratuïta. De fet, les seves frases són, i reprodueixo textualment:
(...) pagar un milió d’Euros al exercit espanyol per recuperar l’antiga caserna de la Guardia Civil? Per qui no ho sàpiga aquests terrenys (els de la caserna) van ser donats gratuïtament pel govern Municipal del moment, i a efectes jurídics, un cop cessada l’activitat pels quals van ser donats haurien d’haver estat retornats de manera gratuïta
De ser cert això, es a dir que i utilitzant la seva frase, "a efectes jurídics" hem comés una ilegalitat ja que ens hem deixat embaucar!!! No se com no corres a denunciar-nos als jutjats pel malbaratament de recursos...
Gens més lluny de la realitat. Ho sento, Jordi, però la teva frase, o està redactada malament i no has sabut expresar el que volies dir o, simplement, dius mentides.
Primer, has de saber que tot i que efectivament els terrenys on s'ubicava van nseer cedits gratuïtament per l'alcalde frranquista de torn i fins i tot va finançar part de la construcció, aquesta cerssió va fer-se sense condicions com, per exemple, que en cessar l'activitat retornés al municipi. A més, el temps transcorregut des de la cessió -més de quaranta anys- feia que la titularitat fos de l'Estat espanyol.
Segon, també podriem haver optat per no comprar els terrenys. La tipologia urbanística del mateix impedia la construcció d'habitatges per especular però no hagués evitat la construcció d'un hotel o d'una residència privada. I al no voler-ho l'Ajuntament aquest hagués anat a subhasta, sense cap garantia de rebaixa de preu -llavors no hi havia la crisi actual-
Tercer, l'import a abonar es realitzarà en terminis que faciliten el seu pagament sense que aquest suposi una càrrega ingent per a les arques municipals.
Quart, l'adquisició dels terrenys permetrà a l'Ajuntament fer, per primera vegada a la història, habitatge de venda en una promoció municipal que garantirà el retor íntegre dels diners abonats i permetra els seus compradors resatar al masnou. Per cert, i com suposaras, definirem el perfil per que siguin persones que, d'altre forma no podrien arribar a adquirir l'habitatge.
Pel que fa a altres referències del post, m'estimo més no parlar i deixar-les per no dites. Aquesta és una cara de CDC: poc informada, sectària, en definitiva, sense arguments...
I ha, però, altre cara de la mateixa moneda.
Efectivament, he de reconèixer que el Pere Pares que feia molts mesos que no escribia un post -des del juliol del 2007- ha escrit un i força interessant. En l'article Governabilitat al Masnou ? fa una refelxió molt interessant respecte a la fermessa de CDC en el que denomina quatre punts irrenunciables i que, com formaven part de les prioritat del govern han estat executats o ho seran ben aviat.
S'han trencat, doncs, els ponts del diàleg?
En una reflexió plena de pragmatisme i sentit comú, en Pere ens diu que "en política sempre cal deixar espais oberts a l’entesa" i llença un cable al dir "tinc en consideració la responsabilitat dels socialistes del Masnou i com no podia ser d’altra manera els segueixo considerant intel·ligents...".
Per ací anem bé....
dissabte, 1 de novembre del 2008
L'hora dels adeus....
L'hora dels adeus....
El proper 28 de novembre els socialistes del Masnou estem cridats a escollir els membres de la nova executiva que liderarà la nau socialista els propers quatre anys.
Durant dos mandats consecutius i per un termini de sis anys he tingut l'honor d'haver ostentat la Primera Secretaria de l'agrupació socialista del Masnou amb la directa col·laboració d'un grup d'amics que hem treballat de valent per aconseguir situar el PSC del Masnou com la força política més important.
Ha arribat, però, el moment de cedir el pas, el moment que altre ocupi aquesta responsabilitat, amb energies renovades i un nou lideratge.
Divendres 28, a les 8 del vespre ens veiem....
La hora del adiós....
El próximo 28 de noviembre los socialistas del Masnou estamos llamados a escoger a los miembros de la nueva ejecutiva que liderará la nave socialista en los próximos cuatro años.
Durante dos mandatos consecutivos y por un plazo de seis años he tenido el honor de ostentar la Primera Secretaría de la agrupación socialista del Masnou con la directa colaboración de un grupo de amigos que hemos trabajado duro para conseguir situar al PSC del Masnou como la fuerza política más importante.
Ha llegado el momento de ceder el paso, el momento que otra persona ocupe esta responsabilidad, con energias renovadas y un nuevo lideraje.
Viernes 28, a las 8 de la noche nos vemos....
dissabte, 18 d’octubre del 2008
Pel maresme !!!!!
Ha acabat el congrès del Maresme i ha aportat canvis força interessants, la majoria relatius a la definició d'estratègies polítiques, a exigències respecte les agrupacions i a resolucions i compromissos polítics. No us avorriré.
Avui no... demà serà un altre dia.
Hi ha, però, un tema que m'agradaria destacar. I és de caire personal.
A proposta del Primer Secretari he estat escollit membre de l'executiva del maresme com a Secretari de Sectorials per potenciar les relacions entre els membres del PSC i els diferents sectors de la societat del maresme.
Un penjo el video on el Santi fa esment al meu nomenament.
Per cert, tot i que el congrès ha estat força interessant, el millor, sens dubte ha estat la intervenció d'Antoni Gutiérrez-Rubí, que ens ha parlat de la campanya d'Obama i que ha captivat l'auditori. També en parlarem.... i ara el vídeo:
Obert el congrès del PSC del Maresme...
Avui divendres a les 18 hores ha donat inici el 5è congrès dels socialistes del Maresme. Han vingut representants dels diferents partits com a cortesia i hem gaudit de la presència de José Zaragoza, Secretari d'Organització i Finances del PSC.
La seva intervenció ha ewstat molt interessat i possiblement tingui un comentari a banda. El Primer Secretari, Santi Fontbona, ha presentat els documents sobre l'informe de gestió que ha estat votrat i aprovat per majoria.
També s'ha constituit les comissions de treball que demà hauran d'avaluar les esmenes presentades al document de les ponències.
Demà també es votarà la nova executiva... a veure que passa!!!
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Preparant el congrés... i més coses
Aquest cap de setmana tindrà lloc a Mataró el 5è Congrés del Maresme d'on sortirá la nova executiva pels propers quatre anys.
Des del Masnou anem una delegació de dotze persones a fer sentir la nostra veu. Segur que hi ha canvis i alguna sorpresa... Ja us aniré informant.
Per cert, ahir el Punt va publicar la visita que vam tenir del Conseller Nadal, si cliqueu ací podreu llegir-la (surto a la foto).
Per cert, avui tenia un sopar a Viladecans amb el meu amic Francesc Casado i alguna cosa li ha passat ja que em comenten que està ingressat i el sopar s'ha suspés; des d'aquestes pàgines reb una forta abraçada.
diumenge, 28 de setembre del 2008
PodCamp Barcelona.... tercer dia: that's all folks!!!!
diumenge, 21 de setembre del 2008
Cap de setmana festiu!!!!
Aquest ha estat un cap de setmana molt apretat.
Ahir dissabte, al vespre, vam haver de repartir-nos entre les havaneres de la plaça d’Ocata –un éxit- i la festa de Ramon y Cajal, que va quedar una mica deslluïda per, d’una banda, el fet que l’associació no preparés sopar i, d’altra banda, la manca de representació de partits polítics a diferència d'altres vegades, excepció feta del PSC que va muntar tres taules (18 persones) i ERC (1 persona).
Es notava en l’ambient que la Teresa, Presidenta els darrers anys, ho deixava. Era la darrera vegada que, com a Presidenta assistia a un acte i va embargar-la l’emoció de forma constant.
Avui diumenge, a més, ha hagut la celebració anual del Día de la Rosa de Gavà, on ens juntem molts militants del PSC. Ha hagut més de vint-i-cinc mil persones –un éxit- de les quals 16 erem del Masnou.
Els discursos han estat molt polítics i, de forma destacada el del President Montilla, el que ha reclamat a la resta de partits, i especialment a CiU, unitat davant la negociació amb l’estat, segur d’obtenir un bon finançament per Catalunya.
Zapatero, després del disgust del congrés del PSC, s’ha estimat més enviar la Carme Chacon, que va parlar de les fortaleses del sistema financer espanyol.
Per cert, he pogut saludat moltíssims amics i amigues i especialment els meus amics de Facebook: Carme Sánchez Martín, Santi Fontbona Arbos, Carlos Fernández Báez, Ana M. Barrera, Montse Brugal, Rubén Carroza Escudero, Joan Adell Pla, Pilar Ventura Py, Ramon Bassas Segura i Ramon Vinyes Vilà. Possiblement hagin vingut més, però ha estat difícil trobar-se entre tanta gent. En alguns casos hem traspassat definitivament la barrera de la virtualitat.
Fotos de la Festa de Ramon y Cajal:
Fotos de la Festa de la Rosa:
diumenge, 14 de setembre del 2008
5é congrés del PSC del Maresme
Els dies 17 i 18 d’octubre de 2008, a Mataró, capital del Maresme, tindrà lloc el cinqué congrés del PSC de la comarca.
Amb el lema "Més útils pel Maresme", al congrés es presenten tres ponències que en aquests moments estan treballant les agrupacions per fer les esmenes i aportacions que es creguin adients.
Com a element a tenir present és que el nostre company i regidor Artur Gual ha estat redactor d'una de les ponències -–a relativa als temes de desenvolupament econòmic i social-.
Ara toca analitzar-les i preparar les aportacions. En seguirem parlant del congrés.
dilluns, 25 d’agost del 2008
Recuperar la iniciativa
El PSC te la obligació de liderar les negociacions sobre l’aplicació de l’Estatut i especialment ara en la qüestió del finançament. Ha d’evitar caure en els paranys que la resta de forces –de forma interessada- li pararan per tal de desgastar els governs de l’Estat i de la Generalitat.
Això suposa recuperar la iniciativa.
Hem de defugir de les provocacions que CiU –a traves de Más i Puig- llencen dia si i dia també per recuperar el poder, dels estirabots d’ERC –Tardà i Puigcercós- sobre l’estabilitat del govern i les desleialtat d’ICV –Saura and company- per tal d’obtenir protagonisme.
El PSC només ha de fixar tots els seus esforços en obtenir el millor finançament possible i això passa per realitzar autèntics esforços de pedagodia entre els companys del PSOE per rebaixar la tensió viscuda dies enrera i aconseguir que les premisses que van marcar-se al congrès del PSC –discurs de Montilla- puguin fer-se realitat.
I ull; això passa indefectiblement per convèncer als companys del PSOE i a ZP que acordar un bon finançament per Catalunya és el millor per Espanya; que d’aquesta forma quedaran sense arguments els crítics d'ací i d'allà. Bé, la veritat és que això no és important. Els que vulguin ser crítics hi trobaran motius i elements menors a criticar, ja se sap, però el que realment és important és que el PSC actuï amb sentit d’estat i amb el pragmatisme que s’espera d’un partit polític amb vocació de govern i que desitja aconseguir el millor per a Catalunya.
Com ja vaig dir en els meus post Ull que ens volen parar un parany... i S’ha de ser nacionalista per estimar Catalunya?, de forma indefectible, passi el que passi i s’arribi a l’acord que s’arribi, moltes de les forces polítiques catalanes el criticaran i a més mantindran una postura molt crítica amb el PSC… i així ha de ser, doncs això ens ha de demostrar que ho hem fet bé.
Defugim de les alabances interessades que únicament pretenen que entren en una dinàmica de crisi amb els nostres companys del PSOE. I recuperen la iniciativa.
dimarts, 19 d’agost del 2008
Cataluña, cada vez más cerca de una gran coalición entre PSC y CiU que acabe con el Tripartito
ESPAÑA
Cataluña, cada vez más cerca de una gran coalición entre PSC y CiU que acabe con el Tripartito
Tripartito, Montilla, Mas, Coalición
@Alfons Quintà.- 19/08/2008
Dirigentes del PSC y de CDC coinciden en señalar que nunca antes como ahora se había dado, en el interior de ambas formaciones, un sentimiento tan fuerte a favor de la ruptura del actual gobierno tripartito catalán. Tal es así que uno y otro consideran abiertamente la posibilidad de una coalición de gobierno en la Generalitat, al estilo de las ‘Grosse Koalition’ tan frecuentes en Alemania.
Dirigentes de ambas formaciones usaron argumentos comparables en pro de un entendimiento escorado hacia el centro. Cuadros de CDC y del PSC efectuaron valoraciones idénticas. No se trata, pues, sólo de una operación concebida en las alturas, sino también de corresponder a una necesidad sentida por las dos militancias y por ambos electorados.
Dentro del PSC es imposible hallar una sola voz que defienda la continuidad del Tripartito. A la vez, en el seno de CDC y aún más en el de su aliado Unión Democrática, hay un rechazo frontal a la posibildad de una alternativa nacionalista, a partir de un pacto de CiU con Esquerra.
“Desde nuestro reciente congreso –afirmó una fuente de CDC–, las posiciones de Felip Puig (secretario de organización de CDC) a favor de aliarnos con ERC han perdido fuerza. ERC ha continuado yendo hacia todos los radicalismos, aderezados con enfrentamientos internos, mientras el PSC se ha acercado a nuestras posiciones. Asimismo, el PP ha iniciado un viraje que también debería afectar a nuestras, hasta ahora, malas relaciones”.
La fuente de CDC precisó que “el Rajoy de hoy no es el Aznar de ayer y Alicia Sánchez Camacho (presidenta del PP catalán) tiene un discurso mejor que el de sus predecesores. Nuestro esquema ideal seria un gobierno de coalición con el PSC que no estuviese enfrentado al PP. Cataluña es hoy la parte del Estado donde los maximalismos de ultraizquierda han llegado a las mayores cotas de ridículo, con declaraciones “antisistema”, apoyo expreso a los “ocupas” y visiones delirantes en política internacional. Ahora quisiéramos encarnar el retorno a la serenidad, que es lo que caracterizó a Cataluña, en otros tiempos”.
Un director general de la Generalitat con años de carné socialista manifiesta a El Confidencial que “desde que surgió el Tripartito, a finales del 2003, siempre he creído que hubiese sido preferible un entendimiento con CiU, pero me lo callaba. Aquella posición es ahora la de todos, creo que también la de Zapatero, que si continúa por el camino por el que está yendo llegará a una gran derrota electoral, en toda España.”
“La nueva ley de enseñanza presentada por la Generalitat – recordó la fuente socialista – ha tenido que ser pactada entre bastidores entre el PSC i CiU, con la oposición de nuestros dos teóricos socios de gobierno, Iniciativa y Esquerra. Si no consagramos un nuevo marco parlamentario catalán, corremos el riesgo de superar los desastres de los últimos meses obras AVE, aeropuerto, sanidad, educación, etcétera.”
Complicada cohabitación entre Montilla y Mas
La fuente añadió que “me consta que CiU, y en especial Duran Lleida, desea un entendimiento. Ahora se añade el llamamiento de José Blanco a que Convergencia vote los Presupuestos. Con el Estatuto catalán ya hubo un acuerdo entre Zapatero y Artur Mas que representó para el PSC una pérdida de expectativa de voto. Ahora deberíamos tener más coraje, en un momento en que nuestros socios independentistas y de extrema izquierda muestran una gran pérdida de voto en las encuestas.”
Como en todo paisaje hay un nubarrón. Consiste en ver si CiU tendrá, como en el pasado y como hoy indican las encuestas, más escaños autonómicos que el PSC. En este caso, no se ve qué papel personal podría jugar Montilla. Si la situación diese un vuelco, la mismo le ocurriría a Mas. Todas les fuentes creen que si en un momento preciso las encuestas dan ventaja a Montilla, éste no dudará ni un segundo en convocar elecciones.
Una fuente cercana a Montilla vaticinó que, en todo caso, el presidente catalán “está dispuesto a buscar los votos hacia el centro, en el terreno de CiU, como si las elecciones pudiesen ser mañana mismo. No se trata de que haya asumido posiciones de centro, sino que ha constado que por la vía radical del Tripartito no se va a ninguna parte. En esto no cambiará.”
dilluns, 18 d’agost del 2008
S’ha de ser nacionalista per estimar Catalunya?
A les respostes al meu post de dissabte Ull que ens volen parar un parany..., he comptat amb la inestimable col·laboració de d’Anna i de la Sílvia Martínez les que han criticat els postulats defensats al post i no he satisfet amb les meves respostes a les seves cuites.
No pretenc, doncs, convertir un debat sobre la negociació del finançament i de l’ús retorçat que les forces polítiques –totes- puguin fer del seu posicionament i del resultat de la negociació per aconseguir rèdit polític.
Tampoc vull justificar al PSC pel seu especial posicionament de bel·ligerància davant el govern –que no del PSOE- per aconseguir una posició més avantatjosa a la negociació i del desgast que això suposa.
Tampoc parlaré del poc suport que la resta de forces donen al PSC ja que mantenen més una estratègia de desgast frontal al PSOE i especialment a Zapatero -quanta enveja- que de recolzament al PSC.
Vull parlar de les interpretacions dels textos. Les barroeres i distorsionadores.
Hi ha qui pensa que el dir que Pensar en Catalunya és pensar en tots aquells que hi viuen, amb independència de la seva ideologia o adscripció política, origen, raça o religió. La majoria d’aquestes persones estimen Catalunya, per una raó o altre, i no són nacionalistes, ens el contrari.
És el mateix que dir que per a estimar Catalunya se n'ha de ser de nonacionalista.
Ho sento Sílvia Martínez no estic gens d’acord amb aquesta interpretació sesgada. Jo faig una proposta maximalista abastant tots els elements del conjunt de la societat catalana i tu –com tot bon nacionalista- seguint el criteri del manual del “bon català” ho tergiverses dient que per estimar Catalunya s’ha de ser necionalista.
Jo, en més d’una ocasió, he fet públic - llegir post Adjectius qualificatius - que la meva estima per Catalunya que no és excloent, ens el contrari, si no que és plenament compatible amb la meva estima d’Espanya.
I no soc nacionalista.
I gens m’impedeix treballar per aconseguir un millor futur per a Catalunya sabent, com sé, que quan més i millor treballo per Catalunya més i millor ho faig per Espanya.
dissabte, 16 d’agost del 2008
Ull que ens volen parar un parany...
Hi ha una cosa clara. El PSC és a Catalunya el que el PSOE és a Espanya.
Són partits germans; més i tot, ja que som una federación amb personalitat i capacitat pròpia però, al no existir PSOE a Catalunya hi ha una part important de votants seus que ens donen el seu suport. I ja ens està be.
En aquests moments on el PSC està més que mai defensant els interessos de Catalunya hem d'actuar amb el cap fred i no caure amb els paranys que la resta de forces -totes- ens llencen per cometre errades que tinguin difícil solució.
El darrer consisteix en barrejar la defensa del finançament que marca l'Estatut amb l'aprovació dels pressupostos de l'Estat, i aquest parany preten enfrontar el PSC i el PSOE i això és inadmissible.
Nosaltres hem de defensar els interessos de Catalunya en una negociació front el govern de l'Estat però aquesta no ha de sobrepassar la barrera de la governabilitat d'Espanya.
Ara l'Artur Más, en nom de CiU, preten presionar al PSC contra els pressupostos, com si aquesta fos la solució als problemes de Catalunya. I res més lluny: en tot cas solucionaria els seus problemes.
D'entrada, dir als negociadors del PSC -que de ben segur que ho tenen tot calculat- que cal arribar a un acord que no suposi més desgast del necessari ni al PSOE ni al PSC i que, sobre tot, han de tenir clara una cosa: sigui quin sigui el resultat del finançament, ni que fos el millor possible, ni que ens donessin la lluna, la resta de forces per interés propi, a Catalunya el desvirtuaran com si hagues estat un mal acord mentres que fora, a la resta d'Espanya adduiran que es trenca i que Catalunya ha ficat la ma a la caixa.
Per això, per que sóm els únics que de debò volem el millor per Catalunya, hem de garantir l'estabilitat del govern d'Espanya.
diumenge, 10 d’agost del 2008
Disgustat
Estic disgustat.
Les tensions pròpies de la negociació del nou sistema de finançament estan provocant un tensament de les relacions entre el PSC i el PSOE molt fort. D'una banda, el PSOE no ha presentat una proposta digna de ser contraofertada, gens el contrari, queda mlt allunyada de les espectatives que el PSC esperava. D'altra banda, el PSC es manté ferm en la seva postura per aconseguir un finançament -el millor mai obtingut- d'acord amb l'estatut i el que va dir-se al darrer congrés.
Aquestes tensions fan que la resta de partits vulguin pescar en aquestes aigues revoltes. I no m'agrada.
El PP que torna a la càrrega dient que el PSOE "es trenca". Cal reconèixer que aquests no aprenen mai i son incapaços de distingir el que suposa tenir democràcia interna i mantenir postures discrepants diferents que xiulin i escridassin els teus representants per una maniobra de nomenament a dit.
CiU, de moment, es mante al costat de PSC i del govern, però ja va ahir llençar unes dures -i greus- acusacions al President del govern que no comparteixo. El senyor Homs s'ho hauria de fer mirar per que ha passat de ser un home prudent amb personalitat a un bocamoll a las ordres de Oriol Pujol i David Madí.
A ICV també van fer manifestacions sobre l'incompliment de la data però més assenyades i, si més no, sense insultar.
ERC, molesta per la manca d'acord, ha propossat que l'11 de setembre els catalans manifestin el seu disgust per aquest extrem.
Hi ha dues formes d'enfrontar-se a la situació: mantenint una postura negociadora ferma però amb voluntat d'arribar a un acord o simplement tensar la corda per trencar i impedir qualsevol acord que beneficíi Catalunya per obtenir rèdit polític.
I hi ha formacions que s'estan més per la segona!
Jo personalment tinc clar que s'arribarà a un acord. El govern del PSOE i el PSC arribaran a un acord de finançament, el millor mai aconseguit, d'acord amb el que disposa l'Estatut però, sens dubte, hi haurà un seguit de forces que mantindran actituts poc leials i que intentaran menystenir l'acord al·legant que a estat un fracàs.
I no vull assenyalar ningú....encara.
dijous, 24 de juliol del 2008
Las comparaciones siempre son odiosas...
Desde luego, las comparaciones siempre son odiosas, sobre todo para aquel o aquella en que se evidencia una diferencia, cuanto menos, sonrojante.
La actualidad política se escribe con los contenidos de la reunion entre el Presidente del Gobierno y el lider del principal partido de la oposición; por un lado los acuerdos estratégicos y por otro los desencuentros -no menos estratégicos-.
Si en algo hay diferencias en la actualidad es en los planteamiento sobre como afrontar la crisis económica que se ve inmersa España principalmente, mirando atrás en el tiempo, por falta de aplicación políticas económicas realistas con el objetivo de consolidar la democracia y más recientemente por causas exógenas -Guerra Irak, precio crudo, timo de las hipotecas en EEUU-. Mientras el PSOE entiende que deben aplicarse medidas que no perjudiquen a los más débiles, el PP vuelvo con los argumentos de siempre y que acaban costándole dinero a los trabajadores y especialmente a los funcionarios -acuerdense del famoso decretazo-.
Pero para muestra un botón, como se dice; resulta que, por ejemplo, Valencia, comunidad en al que el PP gobierna con mayoría absoluta y puede aplicar "sus políticas económicas", resulta que es la Comunidad que lidera la subida del paro con un 22% más de desempleados, a diferencia de Catalunya donde el paro se contiene en el 7,6%. Eso sí, la inversión pública en Valencia se dedica a infraestructuras de gran impacto económico y social que son alabadas allende los mares por los grandes gurús, como por ejemplo por Bernie Ecclestone que dice que "el circuito urbano de Valencia es el mejor del mundo", lo que de forma inmediata ha alegrado a los valencianos llevándolos a aumentar un 10% los empeños de joyas por la crisis económica en solidaridad con los promotores del circuito -un tal Alejandro Agag-.
De todas formas con las inversiones que realizan en infrastructuras han conseguido que los usuarios del metro de Valencia se achicharren en los andenes a 32 grados, lo que les evita haber de pagar costosos gimnasios con saunas.
Eso sí, los líderes mundiales de su cuerda lanzan mensajes tranquilizadores: Bush, pillado mientras se burla de la crisis económica: 'Wall Street se emborrachó'
Bien por los gobiernos del PP y sus amigos Tejanos!!!!!
dilluns, 21 de juliol del 2008
El análisis de Jordi García-Soler
El Plural / Política
POLÍTICA
El plácido congreso de los socialistas catalanes muestra un partido sólido y cohesionado
El PSC, a por la centralidad y la hegemonía
Treinta años después de su fundación, resultado de la fusión de todas las organizaciones socialistas catalanas, el PSC ha dado, en su 11º Congreso celebrado el pasado fin de semana en Barcelona, un gran paso hacia la consecución de la centralidad y la hegemonía políticas, ideológicas y sociales en Cataluña.
La exigente firmeza de Montilla
Pocos congresos se recuerdan, en la reciente historia política de nuestro país, tan plácidos como este del PSC. Con un partido sólido y muy cohesionado, apenas sin discrepancias internas y con unas cotas de poder institucional y político jamás alcanzadas por ninguna otra formación catalana, el PSC se ha expresado, a través de su reelegido primer secretario, José Montilla, con una insólita demostración de firme exigencia a José Luis Rodríguez Zapatero.
“Una gran oportunidad”
Hablando en su doble condición de presidente de la Generalitat y de líder del socialismo catalán, Montilla se ha dirigido a Rodríguez Zapatero también en su doble condición de presidente del Gobierno español y de máximo dirigente del PSOE. Le ha agradecido su firmeza en la defensa del catalán y del modelo educativo de inmersión lingüística que tan buenos resultados ha dado en Cataluña, al mismo tiempo que le ha recordado la exigencia de cumplir con el despliegue del nuevo Estatuto catalán y las transferencias que en él se contemplan, así como en la imprescindible mejora del sistema de financiación de Cataluña. Y ha dejado claro que todo ello configura “una gran oportunidad”.
“Cataluña y sus ciudadanos, por encima de todo”
“El PSC quiere a Zapatero –ha dicho Montilla-, pero quiere aún más a Cataluña y a sus ciudadanos”. De ahí que, no sin dejar de recurrir a la ironía –“quien te quiere, te hace sufrir”-, el primer secretario del PSC ha dado cumplimiento a los compromisos inequívocamente catalanistas adoptados por el socialismo catalán en este congreso y ha planteado su particular hoja de ruta a ZP, quien a su vez ha hecho un buen repaso del estricto cumplimiento de sus compromisos con Cataluña y ha renovado su promesa de cumplir con lo que el Estatuto catalán establece, tanto en materia de financiación como en el campo de las transferencias de competencias y de mayor inversión estatal en infraestructuras públicas.
Renovación, moderación, centralidad…
Este congreso marca una inflexión en la historia del PSC. La marca porque el socialismo catalán nunca había celebrado un congreso en una situación como la actual –al frente del Gobierno de la Generalitat desde hace ya cuatro años, con una hegemonía indiscutible en el mapa municipal, comarcal y provincial catalán y con una renovada presencia en el Gobierno español-, pero la marca sobre todo porque define con claridad una apuesta por la moderación, la renovación y la centralidad política.
… catalanismo, municipalismo, federalismo, mujeres y jóvenes
Con una nueva Ejecutiva en la que la continuidad encuentra su complemento en la renovación –con el 43% de nuevos miembros, con una importante presencia del gran poder municipal del PSC, bajo el liderazgo del alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, con un incremento notable de mujeres y jóvenes en importantes cargos ejecutivos, y con la elección del histórico dirigente Isidre Molas como sustituto de su gran amigo Pasqual Maragall en la presidencia del partido-, el PSC se reafirma como el gran partido que expresa la enorme complejidad de una sociedad catalana cada vez más diversa y plural.
Apertura desde la cohesión interna
Muchos son los compromisos que el socialismo catalán ha asumido en este congreso. Desde una cohesión interna ejemplar, que contrasta mucho con las disensiones y los enfrentamientos evidenciados en los recientes congresos de otros partidos políticos, el PSC ha diseñado un programa realista para estos tiempos de crisis, con la ambición clara de abrirse al conjunto de la sociedad catalana para convertirse por fin en su eje político central y hegemónico.
El poder reforzado de Montilla
José Montilla sale absolutamente reforzado de este congreso, al frente de una dirección integrada fundamentalmente por su reducido equipo de colaboradores más cercanos –Miquel Iceta como viceprimer secretario y José Zaragoza como secretario de Organización-, con una Ejecutiva joven –con una media de edad de 47 años- en la que tienen su expresión todas las sensibilidades de un partido político que expresa fielmente la diversidad social y cultural de la Cataluña actual.
J.G.-S.
Noticias relacionadas
diumenge, 20 de juliol del 2008
Ha acabat el Congrés!!!!
El Congrés ha acabat i ho ha fet de forma extraordinària en generai i especialment pel Maresme. A més de Joan Rangel a l'executiva hi serà la nostra diputada Consol Prados fet que ja és del tot extraordinari; però aquest no és el fet més important. Hi ha un altre que encara supera el que ha passat.
Hi ha una notícia molt bona pel PSC del Masnou i és que l'Artur Gual ha estat escollit vocal de la Comissió de Control Financer del PSC. Ha estat el vocal que ha obtingut més vots i juntament amb la Presidenta Núria Bozzo i els alres tres vocals s'encarregarà de garantir els comptes del Partit.
Moltes felicitats Artur!!!! -no us perdeu el video on el nomenen al plenari que val la pena-. També ha vingut Zapatero i Montilla l'ha marcat i molt. Demà us faré un resúm de la jornada...
Gaudiu de més fotografies del Congrés i dels videos...
Més sobre l'11è Congrés
dissabte, 19 de juliol del 2008
Més sobre l'11è Congrés
En arribar al palau de Congressos el que sobta primer és l'entorn. En primer lloc, amb l'impacte visual de la multoplicitat d'elements relacionats amb el congrés socialista i en segón lloc per l'ampli dispositiu de seguretat.
I l'entrada al congrés no és diferent!!!!
Els voluntaris de seguretat i els seus controls no eliminen el somriure de les cares dels que hi accedim. És fa palès a tots i cadascun dels participants que aquest congrés arriba en el nostre millor moment possible.
L'assemblea del Masnou va escollir-me delegat per representar-la a la comisssió 3 on es debat sobre UN NOU IMPULS DE LES POLÍTIQUES SOCIALISTES. Sobre aquesta comissió -del contingut i resultats en parlaré més endavant- he de destacar la presència de la maresmenca Alicia Romero a la mesa presidencial.
Hi ha molta representació del maresme i ja ens hem trobat per fer un cafè i despres dinarem plegats.
Això va bé!!!!
Entrades
