Hi ha una cosa clara. El PSC és a Catalunya el que el PSOE és a Espanya.
Són partits germans; més i tot, ja que som una federación amb personalitat i capacitat pròpia però, al no existir PSOE a Catalunya hi ha una part important de votants seus que ens donen el seu suport. I ja ens està be.
En aquests moments on el PSC està més que mai defensant els interessos de Catalunya hem d'actuar amb el cap fred i no caure amb els paranys que la resta de forces -totes- ens llencen per cometre errades que tinguin difícil solució.
El darrer consisteix en barrejar la defensa del finançament que marca l'Estatut amb l'aprovació dels pressupostos de l'Estat, i aquest parany preten enfrontar el PSC i el PSOE i això és inadmissible.
Nosaltres hem de defensar els interessos de Catalunya en una negociació front el govern de l'Estat però aquesta no ha de sobrepassar la barrera de la governabilitat d'Espanya.
Ara l'Artur Más, en nom de CiU, preten presionar al PSC contra els pressupostos, com si aquesta fos la solució als problemes de Catalunya. I res més lluny: en tot cas solucionaria els seus problemes.
D'entrada, dir als negociadors del PSC -que de ben segur que ho tenen tot calculat- que cal arribar a un acord que no suposi més desgast del necessari ni al PSOE ni al PSC i que, sobre tot, han de tenir clara una cosa: sigui quin sigui el resultat del finançament, ni que fos el millor possible, ni que ens donessin la lluna, la resta de forces per interés propi, a Catalunya el desvirtuaran com si hagues estat un mal acord mentres que fora, a la resta d'Espanya adduiran que es trenca i que Catalunya ha ficat la ma a la caixa.
Per això, per que sóm els únics que de debò volem el millor per Catalunya, hem de garantir l'estabilitat del govern d'Espanya.
dissabte, 16 d’agost del 2008
Ull que ens volen parar un parany...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
14 comentaris:
Actuar amb el cap fred consistiria en procurar pel bé de Catalunya, pel bé dels ciutadans -que engloba també els votants- del PSC. La gent ja està/estem farts de gossos molt bordadors i poc mossegadors. Formar part de la mateixa família política significa també adoptar una sumbmissió o alienació total amb els seus membres? Aviat el PSC semblarà el membre maltractat d'una família, li fan de tot però continua defensant els maltractadors. Però no sempre els votants pensen el mateix i això ja us passarà factura. Ara és el moment de mostrar quins interessos defenseu en primera instància. Els fets seran el més sincer dels miralls.
Hi ha unes quantes pretensions massa forçades, i alguna directament falsa.
Forçades:
- PSC-Catalunya/PSOE-Espanya, en termes de? (proporció de xifres, influència, poder?) Perquè si la cosa va de defensar els interessos propis del país la cosa sí que és clara que no s'assembla ni en un mínim.
- El PSOE al nostre parlament, vols dir que els votants no sabem si votem generals o catalanes? (pot ser sí, entre tanta campanya de por i desinformació....)
- Més que mai i per això posen paranys? (Aniria bé que especifiquis algun dels paranys, o és una sospita futura?)
Falses:
- L'enfrontament el teniu, no l'ha fabricat algú de fora, és un fet i no podeu disfressar-ho. I el tindríeu igual si governés el PP.
- Tampoc no sou els únics que de debò voleu el millor per a Catalunya (suposant que fos cert que ho volguéssiu, el que és evident és que no en tindríeu exclusiva. A banda que un altre tema és quina cosa sigui la millor, ara clarament la independència d'un estat que li va a la contra fa molt i molt.)
- Sobre la "gobernabilidad española" ja hem vist també molt clar que no és gens bona per a Catalunya. I en aquesta darrera falsedat afegiria l'agreujant de cinisme, que no em sembla tampoc tol·lerable des d'un partit de representació democràtica que ocupa espai a un parlament, per exemple.
Desgast de partits, dius? o interessos de Catalunya? Dius que des d'aquí hem de treballar per a no desgastar el PSOE, o pot ser vols dir és que la gent que us vota el que desitjaria és votar el PSOE però no pot? Això ho veig molt embolicat, encara que em sona a alguna cosa com els baròmetres espanyols de intenció de vot i a "que viene el lobo". País o partit?
Resposta a Anna:
Apreciada i desconeguda Anna, estic d’acord amb la majoria dels teus postulats.
Pensar en Catalunya és pensar en tots aquells que hi viuen, amb independència de la seva ideologia o adscripció política, orígen, raça o religió. La majoria d’aquestes persones estimen Catalunya, per una raó o altre, i no són nacionalistes, ens el contrari.
És cert que la gent està farta de gossos bordadors i pocs mossegadors, motiu pel que hores d’ara no governa CiU a Catalunya. La gent s’ha cansat que fessin el paperina. Ha hagut de venir un President del PSC per reclamar i aconseguir un nou Estatut i ha hagut de venir un President no nat a Catalunya per plantar cara, de debò, a l’Estat Espanyol. I a més del PSC. I això cou.
El PSC és el partit que més arrisca en aquesta lluita. Saps per què? Per que és l’unic que s’arrisca de debò. Els altres no tenen res a perdre i molt a guanyar. És normal, doncs, que actuï amb prudència. Ja els agradaria als Puig, Más, Pujol i Madí que el PSC és suïcidés per deixar-los l’espai per ocupar-lo ells.
Com molt be dius, els fets són els més sincers dels miralls. Pregunta’t doncs, que han fet els altres per Catalunya…
Resposta a Sílvia Martinez:
És evident que no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar ni pitjor cec que el que no vol llegir… i tu no vols llegir ni escoltar. No tant sols aquest humild bloc sinó tot el que surt a la premsa ni el que diuen els polítics, d’una i altra banda.
Lamentó el tó que empras doncs denota més frustració que altra cosa. I possiblement sigui per culpa de la classe política, d’alguns en especial que venen fum i no poden ni saben on és el foc. Ho desconec.
Tinc clar, però, que la relació entre el PSC i el PSOE és idèntica que entre Catalunya i Espanya: una simbiosi perfecta entre dos ens que s’avenen per que ho comparteixen tot i que van sempre de la ma.
Ostres!
Primer desdibuixes el que diu l'Anna, i et declares nonacionalista (cosa que sabem per on va, la falsa neutralitat). I afirmes que per a estimar Catalunya se n'ha de ser de nonacionalista, estrany també. Bé, és el que més arrisca per què té més responsabilitat directa, suposo. Qüestió de conjuntura i poder actual, no de caràcter. Home, si dius que és l'únic que arrisca clar que sempre serà el que més, però em sembla que tots els partits se la juguen. Fins i tot el PP, que per a no quedar desdibuixat a Catalunya es va sumar al front comú. Cs no sé que en pensen.
Estic d'acord amb l'anna:
Ara és el moment de mostrar quins interessos defenseu en primera instància. I sembla que els que defenses a l'article són els del desgast mínim pel PSC-PSOE. En cap cas els que la situació demana ni els del conjunt del País.
El judici que fas sobre la meva persona (gratuït) no respon al que et plantejo. De frustració no n'hi veig, encara que m'ho he tornat a mirar amb tota la atenció. I això de la classe política, suposo que et refereixes als altres, clar, que vosaltres no frustreu, oi?
Sobre les relacions paral·leles que expliques em reafirmo en el que deia del cinisme. De debò et creus això de la concòrdia? Coneixes les dades de la espoliació a consciència? Coneixes la societat catalana més enllà de la del vot suficient?
De tota manera, tot i que em dius que sóc sorda, cega, que no llegeixo ni escolto, i que altres polítics que no siguin del teu partit tenen la culpa d'una meva suposada frustració, en cap cas em dono per al·ludida, i diria que és una manera com una altra de fugir d'estudi i no respondre a res del que t'he plantejat. Atacar a la persona per no haver de respondre no duu enlloc, i és una fal·lacia molt clàssica, una fal·lacia.
Jo no parlo del què han fet o no han fet altres partits en el passat, i ja portem molts anys des de que CIU va governar. Els que voten CIU no tenen cap problema, encara els deu anar bé el que està passant, si PSC dóna suport als pressupostos, confirmarà el seu discurs que els socialistes procuren més per acontentar el PSOE que no pas als ciutadans de Catalunya. I justament jo al CIU no l'he votat (tot i que quasi tots els partits tenen coses que m'agraden i em desagraden). Quan una persona està descontenta, no pot ser per què és el partit que ha votat qui -en certa mesura- l'ha desenganyat? Jo no defenso cap partit ni l'ataco, jo defenso el que penso que pot ser bo pels ciutadans catalans, i tenir un bon finançament ho és, i fer el possible per aconseguir-lo és tasca de tots els polítics, tant els que governen com els de l'oposició. Tots vosaltres heu de presionar des del rol que exerciu.d4
Hola Andreu,
un parell de cosetes. 1. si fas un post en català, si us plau tingues cura de no emprar barbarismes(què és una "federación"?, 2. El que és inadmissible és pretendre fer creure que els pressupostos de l'estat i el finançament de Catalunya no estan relacionats. 3. Si vosaltres heu de defensar els interessos de Catalunya, heu d'entendre que potser poden estar enfrontats amb els d'Espanya. Què va abans, la governabilitat d'Espanya o els interessos de Catalunya? Tu ja respons a la pregunta. Malauradament per gent com tu és prioritari el PSOE i Espanya que no pas Catalunya. Ja us ho trobareu...
Ernest, és difícil comentar el teu escrit perquè és un enfilall de afirmacions contradictories i inexplicables. Sincerament, entendria millor el teu article si fos escrit desde una Agrupación Socialista de tendencia guerrista (no els terroristes del Gal, sino els seguidors de Don Alfonso) però penso que des d'el Masnou hauries de tenir una visió una mica més objectiva de la realitat catalana.
Resumint: que collons és això de que sou els únics que de debò voleu el millor per a Catalunya, i al mateix temps resulta que el més important és la "gobernabilidad de España" y el sotmetiment al "Gran mentider"??? Alucino...
Resposta a brunet:
Fa dies vaig dedicar-te un post per respondre’t
Resposta a quico ventalló:
Diuen que és impossible fer entendre a qui no vol. I aquest és el teu cas.
Parles d’afirmacions contradictòries i inexplicables i, per documentar la crítica esmentes el GAL, com a element d’ofensa.
Parles de visions “més objectives” de la realitat catalana: vols dir la teva visió i la dels teus colegues, oi?
Això si, critiques que per garantir el compliment de l’Estatut vulguem que Espanya sigui governable... això es diu tenir visió política. Xaval ets un linx
I a més ets coherent... Desprès parles al teu blog del linxament del Jan Laporta “gran catalanista”, que va arribar al poder amb el suport econòmic del “Gran Maestre de la Fundación Francisco Franco”.
Ja us conec a vosaltres. Desprès acabeu sempre pactant amb el PP.
Ernest, d'on dedueixes que documento les meves crítiques basant-me en el GAL?, senzillament et venía a dir que les tepes posicions coincideixen amb les dels jacobins ultra-nacionalistes seguidors d'Alfonso Guerra (això del Gal és un joc de paraules GAL-Guerra, np cap argument...però si insisteixes en dir que PSC i PSOE són el mateix estás embrutant la imatge del teu partit, tu mateix).
La meva visió "objectiva" és la que es basa en tots els estudis econòmics fets pels ministeris, els serveis d´estudis de bancs i caixes, sindicats, ca,bres de comerç...o potser trobes molt socialista, progresista, no-nacionalista i just que mentre Extremadura té un 28% de funcionaris (Catalunya el 8%)eñs "teus" barons espanyols es dediquin a insultar-no i titllar-nos de egoistes, provincians i insolidaris?
Per tu el socialisme es que els catalans, a més de pagar la festa, haguem de disposar de menys recursos per habitant que els subvencionats?, o que tinguem les infrastructures ruïnoses que tenim, els trens espanyols que tenim, l'AVE que no ens uneix amb Europa, sino amb Valladolid i Toledo...tu mateix.
La teva afirmació sobre Laporta no té sentit, o es que defenses el sectarisme ideològic; cadascú té el cunyat que té, com aquest espanyol no-nacionalista que és Bono té el pare que té. Trobo greu que en aquest tema coincideixis amb la COPE, Libertad Digital i la dreta espanyolista en ple.
Nosaltres pactem amb el PP?, on?.
De debò estem a pols tant oposats com descriuen els nostres escrits.
El tema del GAL va ser jutjat i els culpables a la presó. No entenc que te a veure utilitzar-lo contra el PSOE o el PSC. És com si un terrorista d’ETA fos de l’Atlètic de Bilbao i aquest club hagués de demanar disculpes.
La teva “visió objectiva” podrà basar-se en molts estudis i anàlisis objectius, però l’exposició que fas dels fets és sesgada. Prens partit contra el govern de l’estat pel fet de ser això, govern de l’estat.
Parles del percentatge de funcionaris que manté un govern i això et serveis de crítica per a tot, quan fent això caus en les mateixes crítiques demagògiques que fan servir contra Catalunya. Sigues objectiu en la teva diagnosi i forçaran a que ho siguin amb tu.
Et recomano que llegeixis el meu post El debat de les infrastructures del 16 de desembre del 2007 i segurament el teu anàlisi sobre les infrastructures a Catalunya canviarà.
I respecte al tema de Laporta. Jo no critico que tingui un familiar fatxenda fins a la medul·la. Cadascú és fill, germà, nebot de qui li toca. El fet és que va beneficiar-se dels seus milions per accedir a Can Barça, el va fer vice-president i va haver de dimitir, va mentir sobre la vinculació a la fundació Francisco Franco,l al musu de l barça reprodueixen un documental sobre les copes del Barça i el polític que més surt és el Franco i aquest personatge va de catalanista. Com diu: Al Loro! Que nos quiren tomar el pelo...
Ja ho deia una pancarta al camp nou: “Ens hem picat els dits amb la porta”
Per cert, si ets de CiU, no cal que et recordi on heu pactat amb el PP però si ets d’ERC et recordaré que a Alella, l’alcalde va governar molt de temps amb el PP. I per cert, a Blanes governeu els tres plegats.
Ernest,
1- el GAL va ser terrorisme d'estat i els condemnats membres del govern del PSOE i gent a sou de l´estat. Que jo sàpiga cap directiu del Bilbao forma part de cap escamot d' ETA ni cap empleat seu ha estat condemnat per assassinat. La comparació PSOE/Atl. de Bilabao és totalment improcedent.
2- les dades són les que són i el problema no és que sigui govern, ni que sigui d´estat, ni del PSOE o del PP (que són el mateix) sino que són contraris als interessos de Catalunya i sumament nefastos per la classe treballadora (a Catalunya a part de polítics també hi ha treballadors; hi ha gent que pateix la crisis que ZP nega, ho saps?).
3- la pancarta "ens hem picat els dits amb la porta" expresa perfectament els sentiments del conde de Godó o de la COPE. Necessiten gent vençuda i dòcil.
4- No sóc militant de CiU ni d'ERC. Simpatitzo amb les idees que representen Hèctor Lopez-Bofill, Elizenda Paluzie i tants d´altres catalans no sotmesos als grans interessos econòmics o de manteniment del seu status personal. Gent lliure i preparada.
5- com bé saps, el PSC també governa amb el PP a alguns ajuntaments.
El terrorisme és sempre menyspreable, vingui d’on vingui.
La crisi econòmica és dura. La política del govern ha estat sempre de contenció verbal. Amb voluntat de no incrementar la sensació de crisi, fet que al PP i altres partits no els interessa.
Les relacions entre Catalunya i Espanya han estat sempre tibants i, segurament ho seguiran sent. Forma part del nostre tarannà.
No m’agrada Joan Laporta per superb (que n’aprenguin! Al loro!). No llegeixo la Vanguardia ni sento la COPE.
Gràcies per manifestar el teu suport als que no estem sotmesos als grans interessos econòmics o de manteniment del seu status personal. Gent lliure i preparada.
És possible, però jo no en conec cap cas, mentre que de la resta sí.
Uns exemples:
-PSC i PP governen a Altafulla amb un trànsfuga.
-El PP pacta amb el PSC contra CiU a Roda de Barà.
-El PSC pacta amb el GIR i el PP a qui atorga la primera i segona tinença d´alcaldia de Roses.
-El PSC ha governat amb el PP a Cunit aquesta legislatura...
Resposta a Quico Ventalló:
Res a dir, és la realitat, el que pasa és que jo no renego de pactar amb ningú. De fet, la política és l'art de fer acords, d'arribar a pactes. Sou vosaltres els que renegueu d'Espanya i us ajunteu amb l'espanyolisme més ranci.
Només un comentari... Els acords de govern no son contra ningú. La majoria no va mai en contra de la minoria i quan dos o més partits sumen junts més que un altre no son minoria, recorda-ho.
Publica un comentari a l'entrada