Estic disgustat.
Les tensions pròpies de la negociació del nou sistema de finançament estan provocant un tensament de les relacions entre el PSC i el PSOE molt fort. D'una banda, el PSOE no ha presentat una proposta digna de ser contraofertada, gens el contrari, queda mlt allunyada de les espectatives que el PSC esperava. D'altra banda, el PSC es manté ferm en la seva postura per aconseguir un finançament -el millor mai obtingut- d'acord amb l'estatut i el que va dir-se al darrer congrés.
Aquestes tensions fan que la resta de partits vulguin pescar en aquestes aigues revoltes. I no m'agrada.
El PP que torna a la càrrega dient que el PSOE "es trenca". Cal reconèixer que aquests no aprenen mai i son incapaços de distingir el que suposa tenir democràcia interna i mantenir postures discrepants diferents que xiulin i escridassin els teus representants per una maniobra de nomenament a dit.
CiU, de moment, es mante al costat de PSC i del govern, però ja va ahir llençar unes dures -i greus- acusacions al President del govern que no comparteixo. El senyor Homs s'ho hauria de fer mirar per que ha passat de ser un home prudent amb personalitat a un bocamoll a las ordres de Oriol Pujol i David Madí.
A ICV també van fer manifestacions sobre l'incompliment de la data però més assenyades i, si més no, sense insultar.
ERC, molesta per la manca d'acord, ha propossat que l'11 de setembre els catalans manifestin el seu disgust per aquest extrem.
Hi ha dues formes d'enfrontar-se a la situació: mantenint una postura negociadora ferma però amb voluntat d'arribar a un acord o simplement tensar la corda per trencar i impedir qualsevol acord que beneficíi Catalunya per obtenir rèdit polític.
I hi ha formacions que s'estan més per la segona!
Jo personalment tinc clar que s'arribarà a un acord. El govern del PSOE i el PSC arribaran a un acord de finançament, el millor mai aconseguit, d'acord amb el que disposa l'Estatut però, sens dubte, hi haurà un seguit de forces que mantindran actituts poc leials i que intentaran menystenir l'acord al·legant que a estat un fracàs.
I no vull assenyalar ningú....encara.
diumenge, 10 d’agost del 2008
Disgustat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
Què vol dir "el millor finançament mai tingut"?
Aquesta frase és demagògica a més no poder! Si mai hi ha hagut 7 milions de persones al Principat de Catalunya, se suposa que el finançament ha de ser proporcional!!!
El mínim que es pot esperar és que el finançament sigui el millor. D'altra banda us carregareu moltes coses!
Si creiés en el projecte d'una Espanya federal em conformaria amb que les Comunitats Autònomes dels Països Catalans, paguin tant com per a no perdre posicions en el rànquing de Comunitats Autònomes per riquesa (El Principat de Catalunya ja està la novena per sota de Melilla).
Però és clar que això no passaria amb un Estat propi. Ara discutiriem sobre altres coses més interessants.
Resposta a l'Alexis Vizcaíno:
El millor finançament mai tingut vol dir, ni més ni menys això: el millor.
El millor en el càlcul corresponent al nombre d'habitants.
El millor en el càlcul corresponent al PIB de Catalunya.
El millor en el càlcul corresponent a les aportacions d'ingressos que fa Catalunya a l'Estat que impedeixi perdre posicions de riquesa per comunitats.
El millor en el càlcul corresponent a les necessitats estructurals de Ctalunya.
I, sobretot, el millor per que ha d'aplicar el que recull l'Estatut de Catalunya.
I la resta és somiar truites.
Millor.
A mi em sembla que "el millor" que dius ho és en contrast a partir de xifres absolutes respecte a una situació què, usar-la com a contrast demana massa coses. I algunes inacceptables.
Amb una em sembla que hi ha prou: la situació de robatori reiterat, disfressat, mentit. Segur que dona unes xifres molt bones per la comparança que proposes. Però em sembla, ja ho he dit, inacceptable.
Com ho és alhora que s'encari aquest tema com una cosa de negociar. També em sembla greu que es consideri un triomf (quan és una cosa que ja havia d'estar d'entrada) que el que s'escolés a la ribotada de La Moncloa i ajudants acabés estant present als pressupostos generals de l'estat. Això a banda, i malgrat, que em crec veus que en saben sobre el tema i assenyalen que això que hi ha a l'estatut tampoc no és per vanagloriar-se gaire.
Publica un comentari a l'entrada