A les respostes al meu post de dissabte Ull que ens volen parar un parany..., he comptat amb la inestimable col·laboració de d’Anna i de la Sílvia Martínez les que han criticat els postulats defensats al post i no he satisfet amb les meves respostes a les seves cuites.
No pretenc, doncs, convertir un debat sobre la negociació del finançament i de l’ús retorçat que les forces polítiques –totes- puguin fer del seu posicionament i del resultat de la negociació per aconseguir rèdit polític.
Tampoc vull justificar al PSC pel seu especial posicionament de bel·ligerància davant el govern –que no del PSOE- per aconseguir una posició més avantatjosa a la negociació i del desgast que això suposa.
Tampoc parlaré del poc suport que la resta de forces donen al PSC ja que mantenen més una estratègia de desgast frontal al PSOE i especialment a Zapatero -quanta enveja- que de recolzament al PSC.
Vull parlar de les interpretacions dels textos. Les barroeres i distorsionadores.
Hi ha qui pensa que el dir que Pensar en Catalunya és pensar en tots aquells que hi viuen, amb independència de la seva ideologia o adscripció política, origen, raça o religió. La majoria d’aquestes persones estimen Catalunya, per una raó o altre, i no són nacionalistes, ens el contrari.
És el mateix que dir que per a estimar Catalunya se n'ha de ser de nonacionalista.
Ho sento Sílvia Martínez no estic gens d’acord amb aquesta interpretació sesgada. Jo faig una proposta maximalista abastant tots els elements del conjunt de la societat catalana i tu –com tot bon nacionalista- seguint el criteri del manual del “bon català” ho tergiverses dient que per estimar Catalunya s’ha de ser necionalista.
Jo, en més d’una ocasió, he fet públic - llegir post Adjectius qualificatius - que la meva estima per Catalunya que no és excloent, ens el contrari, si no que és plenament compatible amb la meva estima d’Espanya.
I no soc nacionalista.
I gens m’impedeix treballar per aconseguir un millor futur per a Catalunya sabent, com sé, que quan més i millor treballo per Catalunya més i millor ho faig per Espanya.
dilluns, 18 d’agost del 2008
S’ha de ser nacionalista per estimar Catalunya?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
24 comentaris:
No senyor.
Tu afirmes que:
"... La majoria d’aquestes persones estimen Catalunya, per una raó o altre, i no són nacionalistes, ens el contrari."
Com més d'un cop apel·les a "no ser nacionalista" com una bondat, i coneixem el conte del nacionalisme espanyol banal, diria que no distorsiono com dius. En cap cas he dit la bajanada de que s'hagi de ser "bon nacionalista", ni ho sóc tampoc si et refereixes a partit.
De tota manera ja ho dius prou clar, no cal donar-li voltes: "...quan més i millor treballo per Catalunya més i millor ho faig per Espanya."
És instrumentalització o pot ser casualitat còsmica? O és que el "més i millor" té dos sentits diferents aquí? Segueixo responent que és cínic, i per aquesta raó intol·lerable en el context, que expliquis el conte de la "concòrdia". La realitat n'és una altra, i el conte s'acabarà quan partits com el PSC PSOE deixeu de poder dominar l'enteniment de la gent que sembla tant t'importa, catalans i espanyols implicats en el cas.
Resposta a la Silvia Martinez:
Lamento discrepar dels teus postulats. Jo també vull canviar coses que no m’agraden o millorar el que pugui ser millorable. I el PSC també. I actua en conseqüència.
Però la meva finalitat única és aquesta: millorar les relacions, establir una dinàmica més moderna i que s’adeqüi a l’Estatut de Catalunya.
I ha d’altre que busquen altres finalitat i no ho volen reconèixer. No tensen la corda per mantenir una posició negociadora millor, simplement volen tensar la corda. Per aconseguir el poder, per desgastar al governant, o ves a saber per què...
De tots els partits que hi ha a Catalunya el PSC és l’únic que diu i reclama de debò el que vol: obtenir un finançament just d’acord amb l’Estatut.
Per cert, el PSC no domina l’enteniment de la gent: els Catalans i Catalanes confien en el PSC més que en cap altre partit.
I això te un nom: Democràcia.
Resposta a brunet:
Si respons al post d’algú, com a mínim fixat en el seu nom: em dic Ernest i no Andreu. El mot “federación” ha estat una errada ortogràfica amb una ena no desitjada: errare humanum est.
Bé, el que per a tu és inadmissible è a mi no ho és. Però no ho és en l’esfera de la negociació com pretenen la resta de partits catalans. És clar que hi ha un vincle; fixa’t, si no hi ha pressupostos no podrà haver finançament nou... però aquest segur que no t’agrada tant.
Segona discrepància: els interessos de Catalunya no estan ni estaran mai enfrontats als interessos de l’Espanya moderna i democràtica. Podrà, en tot cas, el govern de Catalunya discrepar del govern d’Espanya, però els ens que suposen Espanya i Catalunya són complementaris.
Utilitzeu la governabilitat com un arma quan en realitat és una obligació. Ni podem consentir que el govern d’Espanya limiti la governabilitat de Catalunya ni a la inversa. Perquè darrera de la governabilitat estan els ciutadans i no podem caure en discussions polítiques que impedeixen garantir els serveis. I aquest és el debat que el PSC manté amb el Govern d’Espanya: que el finançament garanteixi els serveis als ciutadans de Catalunya. I el PSC, com a partit responsable, negociarà per aconseguir els pressupostos del govern espanyol que millor serveixin a Catalunya. I a Espanya.
Et recomano que llegeixis el meu post "S’ha de ser nacionalista per estimar Catalunya?"
Coñe Sr. Suñe en alguna cosa coincidimos, ¿para amar a cataluña se ha de ser nacionalista? no necesariamente, por aquello de las razones del corazon son razones donde la razon no alcanza.
¿el veradero amor nace del corazon o de la razon?
La compasión ¿nace del corazon o de la razon?
Efectivamente los psicopatas carecen de sentimientos
Vaja.
Així, haig d'entendre que no coneixes, que no en saps res, que no tens ni idea del tema dels dominis i pràctiques a l'ús dels mitjans de comunicació?
Lamentablement la democràcia que tenim és de molt mala qualitat. Per començar és suficient en observar i analitzar les campanyes electorals. Fins que no doni fruit el canvi que representa la xarxa pel que fa a la qualitat i independència de la informació, mentre algun polític representant encara gasti aires paternalistes, tenim una democràcia ben pobre. Millor que es treballés en conjunt per a millorar-la.
D'entrada sempre ho he pressuposat en els governs i política professionals, encara que veig que no es dona necessàriament. Però el que sí és clar, és que des de la societat sí que s'hi treballa en aquesta línia, tot i la mala educació rebuda.
Això sí que és tot un èxit. I es perdi o no es perdi la batalla ara (les cordes no les tensen els vostres "enemics", les cordes estan tensades per a tots, vulgueu o no, també pels ciutadans, la gent que en diem. Encara que només sigui perquè també sou gent.), tot un èxit.
Quina barra.
Més cinisme:
Dius que "si no hi ha pressupostos no hi ha finançament". Aquesta és la darrera amenaça enviada cap aquí. Bé. I sembla que us la empasseu.
El que és realment greu és que en els pressupostos espanyols no hi estès ja el que mana la llei de l'estatut. I això és previ.
La falta grossa, ho intenteu dissimular o no, en aquest punt, és del govern espanyol, i de les seves institucions. Són a partir del dia 9 un afegit que no hauria de durar ni un dia més si uns quants dels polítics que esteu a les nostres institucions tinguéssiu dignitat política.
El problema és que, segons com actueu, i ja anem veien pel teatre que hi aneu, sereu vosaltres que passareu a ser una part més d'aquella il·legitimitat espanyola.
Estem a Europa i al segle XXI, pot trigar més o menys, però jo no pujaria al carro de la degeneració o involució. Fa massa anys que corre, grinyola, xerrica molt, i la gent anem sent menys toixos, i les orelles estan despertes, encara que la versió oficial sigui una altra.
Donat que en la interpretació més suau, la espanyola, del que seria obligat rebre (uns 15), una lectura des d'aquí (em sembla que uns 19), i el màxim que podeu treure de la proposta espanyola (uns 3.2 em sembla), com a ciutadana preferiria que a les notícies m'expliquin que m'estan cardant, i que no li poseu tantes floretes. Bé, millor, cap ni una, que no és el lloc.
No cal ser nacionalista per estimar Catalunya, només cal ser català i això presuposa defensar la justícia i la llibertat pel teu país...cosa que els nacionalistes espanyols no feu, sigui per subordinació intelectual, auto odi o per defensa d´interessos personal, que no colectius, que és el que faria un socialista de veritat.
Resposta a la Sílvia Martínez:
Sento contradir-te. La democràcia espanyola és de molta qualitat, de fet és considera de les millors. Pots consultar organismes internacionals com Freedom House.
És cert. No tothom treballa per millorar la democràcia. Hi ha que s’estimen més mantenir a Franco com a fill adoptiu i mantenir noms de carrers o escultures. O cremar banderes. O assassinar.
Evidentment, si no hi ha pressupostos no hi ha finançament. Si no s’incrementen les partides de despeses i inversions no es pot complir amb l’Estatut. Agradi o no. Si no et dona un crèdit el banc no pots comprar-te un cotxe, o una casa. Això no és cinisme.
El cinisme es pretendre tensar la corda fins que es trenqui i dir que la culpa és de la resta. I no estic d’acord amb els postulats que es mantenen des d’altres llocs d’Espanya amb les demandes de Catalunya però, torno a repetir, la majoria de representants no actuen per beneficiar catalunya sinó el seu partit. Això si que és cinisme.
La llei orgànica de l’Estatut marca moltes obligacions, per les dos bandes, però el tema del finançament cal negociar-lo, tant en el model com en la seva aplicació. I cal arribar a acords, no ha imposicions.
Resposta a Quico Ventalló:
No soc nacionalista. Soc catalanista. I estimo a Catalunya i estimo a Espanya.
No tinc cap odi per ningú. Ens el contrari soc comprensiu, intento analitzar el perquè del teu odi, de la teva visceralitat, de la necessitat que teniu de cercar enemics per justificar-vos.
Ningú no ataca a Catalunya, no hi ha enemics. Hi ha diversitat d’opinions, hi ha criteris diferents. Igual que hi ha a Catalunya una representativitat diferent del territori. O es que voldries també que Barcelona reclamés el percentatge d’impostos que paga a Catalunya. I que farien a les terres de l’Ebre, o a Lleida, o a la part de Catalunya on hi ha un nivell de pobresa inferior: cal ser solidaris però això no treu que defensis els teus interesos.
I fer-ho sense acritut.
Ernest, veig que encara no has llegit les declaracions del teu president Montilla quan denuncia que sota la paraula "solidaritat" molts socialistes espanyols amaguen el manteniment de "privilegis". I jo que em creia que eres militant del PSC.
T´equivoques quan afirmes això que els no-nacionalistes espanyols tenim odi. Senzillament, no ser espanyol no vol dir sentir odi a aquest estat. Com a bon socialista defenso la llibertat dels pobles i de les persones.
Resposta a Quico Ventalló:
Dius que estic subordinat i despres dius que no segueixo les declaracions de Montilla. No entec que pretens però no te ni cap ni peus.
Jo soc jo i parlo per mi.
Evidentment quan dic que estàs subordinat em refereixo a les directrius del PSOE i al que diuen Pepe Blanco, Chavez o l'Ibarra. Tant Montilla, com Castells i la direcció del PSC defensen el contrari del que tu dius en sintonía en la part més nacionalista del socialisme espanyol que per cert és el mateix que defensa el teu blasmat PP. Mal per mal m'abelliria més que estessis en sintonía amb el PSC que amb el PSOE, ni que fos per estètica i perquè el Masnou no està a la provincia de Toledo, com l'inclit Bono.
Resposta a Quico Ventalló:
Torno a dir-te que jo soc jo i parlo per mi. Que les meves opinions poden coincidir amb moltes altres és evident, igual que deu pasar amb les teves -segur que menys, però-.
Has de saber que el lideratge del PSC per part de Montilla és ferm i treballa per aconseguir el millor per Catalunya i per això no ha dubtat en enfrontar-se amb el PSOE com a PSC i amb el govern com President de la Generalitat.
I jo comparteixo la defensa dels interessos de Catalunya. De tota Cataluna i renego de defensar els interesos de quatre arreplegats.
I de donar l'esquena als problemes d'altres.
A Ernest Suñé.
Odi i visceralitat? On el veus? Penso que de tant donar voltes al mitjó et quedaràs sense, o sense saber ja en quina cara l'estàs mirant.
Un exemple de mitjó que vas girant: tu afirmes que els altres polítics (els que no són del PSC i PSOE) actuen de manera partidista i contra Catalunya, i ara dius que ningú, oh! ningú! no ataca Catalunya. Vaja aquest vici de negar evidències em sembla que ens podria dur massa lluny, i crec que no cal. Si només amb una mica d'informació per internet ho puc veure clar, no et dic com ho teniu de clar els qui remeneu poder a les administracions, no cola el que dius, per cap banda.
Per cert, no em contradius a mi amb això de la democràcia espanyola, sinó a una valoració de rigor (el rànquing de que parles no el conec, però tampoc no em faria canviar d'opinió: una forma de govern que necessita fabricar-se lleis per a mantenir al poder PP i PSOE, que tanca diaris, que persegueix i empresona idees i projectes polítics, que no treballa per a acabar amb tradicions de misèria política, o que més aviat les manté per por i manca de coratge, etc., una democràcia de qualitat? Ha! Bé, jo sóc més, molt més exigent en aquest punt. I no puc tancar els ulls als abusos, per començar mira't només els judicials i els d'abús informatiu, i ves sumant.)
Un suggeriment, si vols respectar un interlocutor, no facis atacs personals, a banda de lleig, són mostra de paternalisme i ganes d'emmerdar que diria són fora de lloc. I en les formes més subtils aquesta mala manera de parlar està a la base de dominis inacceptables, que sembla no vols veure.
Sobre presupostos, és cinisme qualssevol cosa que no sigui planta-se davant els abusos i jocs d'ous d'aquest estat, molt més senzill del que dius. I les cordes, hi torno, estan tensades pel canvi polític, si un partit amb poder no ho sap veure, que espavili, no li pot durar gaire el conte de la por que us heu muntat. I jo ho celebro, perquè el final d'aquest conte serà el triomf de la capacitat democràtica real (no aquesta pena del vot suficient i a callar a que esteu acostumats els socialistes, per exemple).
Insisteixes en el nonacionalisme, bé, suposo que aleshores deus parlar del nom d'algun partit que s'ho digui, o és que de debò et creus allò de la nacionalitat universal????? La indissoluble i universal nacionalitat espanyola, se'n diu??
Sobre solidaritat em sembla que la tens mol malament entesa. I el que dius de la imposició sí que és greu, resulta que les imposicions, a parer teu, només les hem d'acceptar, negar i disfressar de "concordias" i cosetes d'aquesta mena, oi? Quina mena de política defenses! Diria que la de l'anestèsic de feliços i a la gàbia, o callats o a la gàbia.
Resposta a la Silvia Martinez:
Allò que critiqueu als altres també es troba en vosaltres. Sou, realment, les dues cares de la mateixa moneda, la de la intransigència, la de la prepotència i, sobretot, la incomprensió. Sou uns diletants que únicament veuen els defectes del que tenir devant i sou incapaços de reconèixer els vostres.
Rebutjo tant la vostra postura com la de molts altres que, fincs i tot, son del meu partit.
En aquesta vida s’ha de ser més transigent i tenir voluntat d’arribar a acords. I negociar.
D'acord, som intransigents; intransigents amb l'incompliment de les lleis democràtiques(l'estatut per exemple), amb la mentida (ZP is the best), amb la corrupció, amb el tancament de mitjans de comunicació, amb la prohibició de partits polítics i el segrest del vot popular, amb l´espoli de la classe treballadora catalana,amb l'utilització dels diners públics per crear vot captiu, amb un socialisme al servei del capital especulador (origen del crack econòmic imminent) i sobretot, sobretot, amb el terrorisme!
Wikipedia:
"Los Grupos Antiterroristas de Liberación o GAL fueron agrupaciones que practicaron el terrorismo de Estado contra el grupo terrorista ETA y su entorno, durante la década de 1980. Fueron creados y dirigidos por altos funcionarios del Ministerio del Interior de España, entonces dirigido por el gobierno del Partido Socialista Obrero Español del presidente Felipe González.
Aunque decían combatir a ETA, en varias ocasiones atentaron contra simples militantes de la izquierda independentista vasca y contra ecologistas. También realizaron acciones contra ciudadanos franceses sin adscripción política conocida..."
Resposta a quico ventalló
És curiosa la vostra postura: L’anterior Estatut, despres de més de vint anys, encara hi havia aspectes per desenvolupar tot i ser una Llei Orgànica i a CiU ja li anava be. Hi ha un mandat per desenvolupar una llei que reguli el sistema electoral Català i, la por a perdre el poder, va fer que els governs de Pujol ni hi penssessin. L’actual Estatut, que te un any, esta en ple procès de desenvolupament. Hi ha Estatut per que la majoria socialista del parlament espanyol així ho va aprovar.
ZP mentider? Aquesta és la versió que la FAES i els independentistes bascos i catalans pretenen mantenir utilitzar les tècniques de Goebbels: “una mentida repetida moltes vegades es converteix en veritat”
!!Corrupció¡¡ la corrupció és inherent a l’ésser humà, a l’igual que la majoria dels delictes. Per això hi ha lleis i jutges. I la policia. És culpable ZP de la corrupció a Marbella o a Coslada? En aquest país existeix la separació de poders i tot i el lamentable espectacle que es poden donar en algunes intàncies (constitucional, Poder Judicial,etc) tenim una democràcia forta i sana. La corupció representa casos aïllats que cal combatre.
¿Tancament de mitjans de comunicació? Si no m’equivoco és un mecanisme supervisat pel poder judicial. No t’agrada? Bé, és una opció però forma part de les regles del joc democràtic.
¿prohibició de partits polítics? Et refereixes als que no accepten les regles del joc i que donen suport als terroristes que maten. Em sebla encertat.
¿espoli? Quina paraula més lletja. Comparar el repartiment –desigual i poc just- dels impostos que es recapten a l’estat amb el que va fer el dictador Franco és de suma ignorància. I pervers, propi de qui no cerca la veritat sino desestabilitzar.
¿vot captiu? D’aquest tema segur que si recabem informació dels govens de CiU trobarem l’autentic vot captiu.
!!!Socialisme al servei del capital especulador¡¡¡ quina poca solta.
¡¡¡¡I amb el terrorisme!!!! Infumable. Injust. Insultant. I sobre tot, mentida.
Curiosament coincideixes amb la versió dels GAL que pretenen imposar el Mundo, la Razón i ABC. Segur que també coincideixes amb ells en el tema de l’11-M. I amb Acebes i Zaplana.
Quico, xaval, fes-t’ho mirar.
Ernest,
1- et refereixes a mi com si fos militant o votant de CiU i no ho sóc. Sóc socialista català, partidari del màxim de justicia i llibertat (llibertats nacionals incloses).
Tens raó, l'anterior estatut es va morir amb decenes de transferències incomplertes per part de PP i PSOE. Ja ho saps, no hi ha res que s´assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d´esquerres.
També estic d´acord amb el vot proporcional, l' actual sistema prima als partits "nacionals" PP/PSOE. No veig perquè un vot de Sòria val per quatre de catalans.
2-ZP metider?, home, suposo que devíes estar la miting aquell d"apoyaré el estatuto que apruebe el Parlament de Catalunya"...després va venir la decapitació Mas-ZP. Per no parlar de rodàlies Renfe, aeroports...
3- d'acord que en àmbits municipals és més fàcil que es donin casos de corrupció, però que aquesta estigui promoguda desde ministeris socialistes, ja és bastant més greu.
4- amb l'excusa de "compartir los objetivos de ETA" es susceptible ilegalitzar fins i tot l'Orfeón Donostiarra.Ara bé,quan Ibarra, Guerra o Felipe vitorejaven els assassins del Gal a les portes de la presó, això ja no era "apología del terrorismo" sino "patriotismo español".
5- el que és pervers és acceptar que els catalans disposin de menys recursos per les seves necessitats socials que els habitants de les regions subvencionades. Això és socialisme o és espoli?. No conèixes gent necessitada fora del teu partit?, vull dir gent que treballi fora la política?.
6- vot captiu és el 28% de funcionaris d' Extremadura i la resta de % que viuen de subvencions "solidàries", allò que Montilla denuncia com privilegis.
7- en el tema del gal coincideixo amb els tribunals de justícia que van condemnar la cúpula socialista per malversació de fons, terrorisme i assassinat. Fer servir el papus del PP no canvia la realitat. Trobo molt greu que disculpis el terrorisme, ni que sigui d'estat.
resposta a quico ventalló:
Desconec la teva afinitat política però utilitzes recursos que formen part de l’esència argumentària de la caverna: insolidaritat, vot captiu, espoli, GAL… que vold que pensi!!!
Dius que ets socialista català, tot i que em costa creure’t.
Jo també defenso la justícia i la llibertat!!!
Les transferències que van incomplir-se pels governs d’espanya van ser amb el vist-i-plau de la Generalitat o, si més no, la desidia.
ZP ha complert els compromissos que va adquirir. Ell, com a President del Govern va tramitar l’Estatut però el procès no finalitzava al Parlament de Catalunya sino que va mantenir una sèrie de passos que -digues com vulguis- van afinar el text. I encara no ha acabat doncs el PP l’ha dut al constitucional.,
M’agradaria que m’indiquessis quins són els ministeris socialistes que promouen, segons tu, la corrupció.
El GAL és un assumpte fosc de la democràcia espanyola. Jutjat i amb els culpables condemnats. Una prova de la fortalessa de la democràcia.
No disculpo el terrorisme. Ni aquest ni cap. Ni justifico els culpables. Dic que la versió que utilitzes dels GAL coincideix amb la que la dreta vol impulsar i que és la que li convé. Per aixó el Mundo ha finançat la película el GAL.
Respecte a la resta de punts de la teva resposta mereixen un post exclusiu que ben aviat et dedicaré.
Una abraçada.
D'acord Ernest, espararé que publiquis l'article que dius.
Només puntualitzar que els arguments que dius que són de la caverna (suposo que et refereixes a la dreta)no veig per on ho agafes. Les declaracions i posicions de Pepe Blanco i de tots els barons socialistes sí que coincideixen amb aquests arguments: és a dir, que si demanem un finançament just és que som insolidaris, que les "subvencions" són solidaritat i no compra de vots...en aquests temes PSOE i PP han fet exactament la mateixa politica.
La corrupció ministerial?, els condemnats per corrupció: Barrionuevo, Vera, Roldán...no eren la cúpula del ministeri de l'interior socialista?.
En fi, salutacions. Ja et llegiré.
COM ESTA EL PERSONAL DESPRES DE LES VACANCES!!!!!ª
VISCA EL PSC
Sr. Suñé, los ciudadanos de Masnou le pagamos de nuestros bolsillos SU DEDICACION EXCLUSIVA para que govierne y no para que esté todo el santo dia colgado en internet...
A tips:
Hola senyor tips, oi que et dius aixi?. Tens una barra impresionant, fer una intervenció com aquesta al bloc es poc mes que demagogia pura, sempre desde l'anonimat es molt facil tirar merda a sobre de quansevol persona.
Ja amb queda clar que la teva afinitat politica no es pas socialista cosa que jo respecto, pero esta clar que tu el respecte no el coneixes.
Si tinguesis respecte i collons quant posesis comentaris com aquest ( per cert d'un nivell intelectual mes que dubtos ) posaries el teu nom de veritat i sobretot el teu jeto ( cara ), arrivat aquest punt nomes dir-te
que tambe soc del Masnou i socialista esclar, jo no m'amago com tu.
I ara ja pots tornar a la clavaguera pestilent de la has emergit.
Ja et vaig dir que si parlaves tu mateix enlloc de fer un copiar y pegar de la xarxa tindries més èxit.
Et felicito pel teu article, no tant pel contingut sinó per la capacitat de crear debat que has tingut.
I no t'explico si n'escribissis un amb el rerefons del govern municipal actual i els pre-pactes que es couen. Aquí podries batre algun récord de comentaris.
Ja veig que em tornarà tocar escriure a mi al meu bloc sobre la crisi d'esquerres al Masnou.
Una abraçada,
Lluís Tejedor i Fabregat
PD: l'Activista tampoc sabem qui és, va donant lliçons de valentia però a dia d'avui no he aconseguit saber res d'ell, contràriament a la Sílvia o en Quico.
Publica un comentari a l'entrada