dimecres, 21 de maig de 2008

Sociovergència al Masnou: 1995-1999

No era una aposta fàcil. Va ser arriscada i que ens va comportar un fort desgast. Però no ens empenedim.

Al Masnou, el període compres entre els anys 1995 i 1999 és va dur a la pràctica un acord municipal de govern entre CiU i PSC..

Recordo perfectament l’acord per que jo vaig ser el coordinador de la campanya i un dels que –encara que no ho pugui semblar- més vaig fer per participar del govern ja que la nostra assemblea estava dividida. Recordo que vaig parlar i vaig treslladar la voluntat de demostrar que erem un partit amb vocació de govern. La votació, renyida, va ser guanyada per majoria relativa però suficient.

Recordo també amb molta estima i alhora indignació aquella campanya per que vam tenir el plaer de comptar a la mateixa amb l’Ernest Lluch, més tard assassinat per ETA.

En aquell moment, amb cinc regidors, vam arribar a un acord de govern amb CiU que era la força amb més regidors. He de dir que la relació va ser difícil, però molt productiva.

Llavors el candidat socialista era l’Eladi Torres, gran socialista i bon líder, ara apartat de la política. Va revitalitzar la cultura al municipi i, avui dia, la seva emprempta encara es nota.

L’avui Alcalde, Eduard Gisbert, ocupava la regidoria de Promoció Econòmica i va engegar una sèrie de projectes molt engrescadors i futuristes que nomès la fi del periode de govern va tallar. També hi van formar part l’Enric Folch i el Jordi maset i posteriorment, en haver de finalitzar aquest, va entrar l’inefable Antonio Medrano, una de les millors persones que conec i amic de festes i discusions.

Des del partit, treballant de valent, el propi Antonio Medrano com a Secretari d’Organització i l’inoblidable i tristement desaparescut Francisco Casado, Primer Secretari i socialista de mena que sempre trobarem a faltar.

Des de la reraguarda, l’Artur Gual i un servidor, els dos treballant de valent. De sempre.

Tot i formar part del nucli dur del partit i treballar llavors a l’Ajuntament, mai no vaig utilitzar la meva posició. La responsabilitat del treball era per sobre de la lleialtat política. Jo era policia i l’estima pel meu treball impedia fer d’aquest moneda de canvi.

Més tard he sabut per boca de destacats dirigents de CiU que, en fer una revisió dels pàctes als que van arribar amb diferents forces, no tenen dubtes en assenyalar al PSC com a partit responsable i respectuós amb els acords de govern, el que no poden extrapolar a altres experiències de govern que han tingut.

Realment, per nosaltres, va ser una decisió difícil però va ser una experiència positiva. Si més no, per conèixer el govern des de dins.

El nostre acord va ser sincer i va finalitzar quan es van convocar eleccions, tal i com vam acordar en els pactes de govern.

Ben aviat: L’acord tripartit 2003-2007

5 comentaris:

abel ha dit...

Ernest, esta clar que el PSC te vocació de govern, mostres hi han arreu, i la historia es molt important.
I esta clar que El Masnou ha sortit benefiçiat, i estic segur que es treballa per aconseguir el millor per el poble en busca de consens.

Ernest Suñé ha dit...

Resposta a l'Abel:

Cada época te les seves circunstàncies i persones i no sempre es repeteixen. El que una vegada va ser bo no te per que ser-ho ara i a la inversa.

Joan Font Gasulla ha dit...

Aquest record nostàlgic de la sociovergència, s'ha d'interpretar com una clucada d'ulls al futur més inmediat? Com un "ja no podem més amb el nostre actual soci de govern"?S'ha d'interpretar com un S.O.S. per salvar una legislatura en minoria? Hem passat el primer any de la legislatura, i no s'ha aconseguit sumar a ERC al projecte de govern (almenys a dia d'avui,el demà encara està per veure)...aquest post recordant que "cualquier tiempo pasado fue mejor", pot ser objecte de moltes i vàries interpretacions...

Ernest Suñé ha dit...

Resposta al Joan Font:

La història és història, i punt. Fins i tot hi ha que diuen que cal conèixer-la per evitar caure en els mateixos errors.

Cadascú fa la lectura que més li convé però el relat no va més enllà de recordar un bocí de la nostra història política.

En tot cas, la nostàlgia d'aquell moment no és pas nostra.

Amic Joan, l'aposat del PSC per un govern d'esquerres i de progrès és de sobres coneguda i la voluntat d'alçar-nos amb una majoria estable va per aquest camí.

Has de saber, però, que el PSC no descarta cap opció per tal de garantir la governabilitat del municipi.

Vistos els darrers aconsteixements al plenari no veig a CiU cohesionada ni amb un rumb clar i això la incapacita per majors responsabilitats.

socialistaparalalibertad ha dit...

Algunos partidos, actúan en clave electoralista, sin tener en cuenta que incluso sus propios votantes, pueden volverles la espalda sino ven que se han solucionado sus problemas.
Como dice nuestro amigo Abel, el PSC, ha demostrado siempre que ha apostado por el bien común, sacrificando algunas de sus legítimas posiciones, pero precisamente es el bien común una de las señas de identidad de los socialistas catalanes.