¡¡¡Ganó España!!!

La victoria de la selección española fue seguida por cientos -miles diría yo- desde la pantalla gigante instalada por el Ayuntamiento en la plaza Ramon y Cajal. No hay palabras para describir la emoción y la alegría que pasamos; por eso, me limito a mostraros unos vídeos...

Festa Major

Aquesta festa Major, farcida d'activitats i propostes, fa que els polítics anem de bòlid per poder assistir-hi a tots els llocs.

Aquesta és la meva agenda...

Ahir la inauguració de l'exposició de Joves Creadors a la Casa de Cultura, el Pregó a Can Malet i la copa de cava dels avis, el correfocs, les Sardanes a Pere Grau, el ball a Ramon y Cajal i el concert de B-Violet a la platja.

Avui la visita dels carrers engalanats de Sant Rafael i Pere Grau i, en aquest darrer, les piscines pels nens petits i l'esmorzar públic i a la tarda, la visita al Parc de Caramar als amics del ferrocarril amb el seu trenet de 12 polsades, la gimcana infantil a Ramon y Cajal, el campionat de dòmino al Bar "La Penúltima" i els focs d'artifici a la platja...

I demà...

Pel matí immersió submarinista a la platja d'Ocata -front la Kennedy- per netejar el fons marí, Petanca a Ramon y Cajal, jornada castellera a la plaça de l'esglèsia de Sant Pere i concurs de paelles a Ramon y Cajal on el PSC hi participarà. A la tarda xocolatada i coca al carre Pere Grau i concert de la Principal de la Bisbal al pati del Casino.

Com a element d'excepció podrem seguir la final de l'Eurocopa des d'una pantalla gegant que l'Ajuntament instalarà a la plaça Ramon y Cajal.

I desprès... A la platja, al concert de Canteca de Macao!!!

I per fí, dilluns, el darrer dia. A la tarda assistiré a les sardanes a la plaça dels Països Catalans i a l'acte de cloenda de festa Major que tindrà lloc a la plaça de l'Esglèsia.

Aquest serà el meu recorregut, però us ben asseguro que hi ha una oferta variada i que, de debò, satisfarà a totes les sensibilitats de la Vila.

Molt bona Festa Major!!!!



Nota: Per cert avui amb motiu del dia de l'orgull Gai del 5 de juliol El Masnou ha penjant al balcó de l'ajuntament la senyera de l'arc de Sant Martí en solidaritat amb aquest col·lectiu....

Operación Yunque

La periodista Pilar Cernuda ha abierto una nueva caja de truenos alrededor del PP. Como si no fuera suficiente con la que les está cayendo a Rajoy, esta periodisa especialista en temas de la Casa Real y que se ha movido como pez en el agua por Telemadrid de Doña Cuaresma ha hecho público la existencia de movimientos dentro del propio PP -ha citado nombres y apellidos- para crear un nuevo partido político alineado en la Democracia Cristiana que estaria formado por algunos importantes militantes del PP cercanos a la Conferencia Episcopal y criticos con la deriva del PP de Rajoy.

Tan claro tienen los promotores que supone un acto de guerra abierta que incluso lo han bautizado como Operación Yunque. Segun parece, estos, que cuentan con el beneplácito de la jerarquía católica, en la actualidad estan redactando el acta fundacional.

Al parecer, en Catalunya la díscola candidata Montserrat Nebrera -vinculada a sectores del ala dura católica- estaria a favor de abandonar el PP de no obtener el resultado esperado en el próximo congreso y podría entonces presentarse -tal vez- como representante en dicha escisión.

A todo esto, Rosa Díez se sigue frotando las manos...

El Roto a El País

La fí de CiU?

El proper mes de juliol tindrà lloc el congrès de CDC, membre de la federació de CiU. Res de novedós pel que fa a lideratge i a política –no canvia res- però si que hi ha un tret que destaca per damunt la resta de propostes: la possibilitat real de desfer la coalició.

Efectivament, hi ha diverses esmenes en la línia de trencar la relació amb Unió i presentar-se per separat a les eleccions. Destaca la proposta que presenta Lluis Rovira, Conseller Nacional, amb el significatiu títol "Desferedem-nos" i que ha aconseguit un ampli suport de Consellers Nacionals i pot suposar un gir de no retorn en les relacions amb el seu soci.

Sembla ser que una de les ponències és especialment atractiva per aquest sector ja que en ella es debatran les relacions entre CDC i UDC i que gaudeix d’un títol prou elocuent: La contribució de CDC a la Gran Casa del Catalanisme.

D’acord amb les declaracions fetes pel propi Rovira la desfederació hauria de ser paulatina i afectaria de forma diferenciada als àmbits electorals municipals, autonòmic i espanyol.

És evident que en cas que es dugui a la pràctica aquest trencament de la coalició el panorama polític de Catalunya canviarà de forma radical.

Veurem que passa…

El charlatán

El pleno del pasado jueves 19 de junio se recordará en los anales de la historia del Masnou como el pleno en que el portavoz del PP, el Sr. Francisco Avilés, traspasó las barreras de la lógica y se instaló definitivamente en la idiotez superlativa.

Desencajado y fuera de sí, sin orden ni concierto y lo que es peor, con un contumaz desprecio a la verdad, fueron, una tras otra, sumándose sus patéticas intervenciones que desgranaron lo mejor de su repertorio liberal y trasnochado.

Comenzó con los chiringuitos de la playa cuando exigió reclamar un incremento de las tasas por haber establecido un nuevo horario y exigir responsabilidades por no haberlo hecho a éste que suscribe, siguió con la petición de estadísticas policiales en las que solicitaba –de forma específica- que se concretasen los actos delictivos cometidos por inmigrantes y acabó con la ya celebérrima frase sobre las contribuciones especiales a parte de los vecinos de Can Teixidor: Si estos pagan por las obras de la nueva iluminación que paguen también los de la zona alta por las obras que recientemente ha hecho el Ayuntamiento en la calle Vallrromanas.

Como decía, ha pasado de portavoz a voceras; es el nuevo charlatán.

L’acord tripartit 2003-2007

Com ja vaig explicar en un post anterior, el període 1995-1999 va ser el període de la Sociovergència al Masnou. Pasades les eleccions municipals i en un PSC liderat llavors per l’Eduard Gisbert es va prendre la decisió de no formar llavors govern amb CiU i retornar a l’oposició.

Aquesta decisió, avalada per l’assamblea de l’agrupació, predisposava al PSC per liderar una oposició d’esquerres i de progrès al Masnou. De fet, el periode 1999-2003 va tenir una doble vessant: la pèrdua de CiU del missatge de moderació al pactar el govern amb el PP de Masnou i l’establiment d’un bloc d’esquerres a la oposició que va sentar les bases del futur govern municipal.

Efectivament, tot i les diferències que els tres partits d’esquerres mantenien en els seus dogmes polítics, la voluntat de canviar la dinàmica política del Masnou va permetre que el 2003 es pogués comformar, per primer cop a la història de la Vila, un govern d’esquerres entre el PSC, ERC i ICV-EuiA liderat per l’Eduard Gisbert com Alcalde.

Aquest acord va establir uns principis bàsics de treball i una voluntat expresa de governabilitat que va definir-se per escrit i que, sens dubte, va significar un abans i un despres en les relacions de les coalicions de govern: transparència, corresponsabilitat i voluntat de treball conjunt.

La meva valoració personal és, sens dubte, molt positiva. En quatre anys vam treballar de valent –tots plegats- per aixugar les mancances i definciències endèmiques que mantenia la Vila tant a nivell d’infrastructures i de serveis com dels sistemes de relació entre les associacions i els vilatans i vilatanes. De fet, el mandat de l’Eduard Gisbert va estar marcat per la proximitat i l’exquisit tracte a tothom, incloent-hi la oposició.

Però no va ser un camí de roses. El desequilibri evident en el repartiment de responsabilitats polítiques del PSC respecte als socis de govern donat, sobretot, per la voluntat de garantir la governabilitat va suposar en moltes ocasions motiu per a la discussió intensa i a debats profunds que van obligar el PSC a prendre decisions contraries a alguns socis de govern.

La destitució de l’Interventor municipal, actualment encausat per pressumpte implicació en la trama que va fer desaparèixer més de 250.000 Euros de les arques municipals podria ser un exemple paradigmàtic de decisió imposada del PSC contra el criteri del responsable polític de l’àrea.

I és que les relacions van ser bones i fluides però alhora van suposar un desgast evident pels tres partits en les relacions i especialment en alguns dels responsables polítics que, be sigui per immaduressa política, be per una personalitat mancada d’autocrítica i inflexible –envers els altres-, de ben sergur que va ser un dels elements que va influir per la no reedició del pacte tripartit l’any 2007.

Ben aviat: L’acord bipartit 2007-????

Veure fotografíes de les eleccions municipals del 2007

1. Municipals 2007 - Cal Ros de les Cabres
2. Municipals 2007 - Conferencia Can Malet
3. Municipals 2007 - Fotografies Candidatura
4. Municipals 2007 - Enganxada de cartells
5. Municipals 2007 - Parc del LLac

Hem tornat a fer nostra la N-II

Aquest matí el poble del Masnou ha tornat a ocupar la carretera Nacional 2 i ha demostrat que podem aconseguir una veritable via cívica. Amb un ampli suport de les forces polítiques de la vila -amb representació o no- i en un acte de civisme i convivència hem tornat a gaudir d'una via sense trànsit.

L'actor Àlex Casanova ha llegit el manifest a la porta de l'Ajuntament al costat de l'Alcalde de la Vila, Eduard Gisbert i del Pere Compañó President de la plataforma del Masnou, tal i com mostra el video de l'encapçalament. La resta de polítics duien la pancarta que encapçalava la rua que ha marxat fins a Premià de Mar.

Altres post meus relacionals amb la carretera N-2

• dijous, 1 / maig / 2008: Sentit comú
• dimecres, 30 / abril / 2008: Els bons arguments
• dijous, 24 / abril / 2008: La N-II ja és nostra!!!! ara a fer-la cívica!!!
• dimecres, 26 / març / 2008: La Rotonda del Masnou a la cruïlla d'Alella....
• dissabte, 15 / març / 2008: Pregunta al Sr. Suñé
• diumenge, 16 / desembre / 2007: El debat de les infrastructures
• dimarts, 4 / desembre / 2007: La Declaració del Masnou

Que diu la premsa...

• Avui: 12.000 persones demanen que la N-II sigui el Passeig Marítim del Maresme
• El Mundo: Unas 12.000 personas piden que la N-II sea el Paseo Marítimo del Maresme
• El Periódico: Una marxa popular talla la N-2 al Maresme per exigir que sigui un passeig
• La Vanguardia: La 'Coordinadora de Plataformas del Maresme No a la N-II' corta la carretera como protesta

Hola, ¿hay alguien ahí?

La candidata a presidir el Partido Popular de Catalunya (PPC), Montserrat Nebrera acaba de publicar su blog. Bienvenida, pues, a este mundo de la política virtual.

Curioso es, desde luego, el titular elegido para su primer post: Hola, ¿hay alguien ahí?. Creo que define claramente la situación en la que está envuelto el PP en general y el PPC en particular. Sí, creo que la candidata ha conseguido plasmar de forma sintética el vacío que envuelve el PP en todas sus expresiones.

Espero que a la hora de las votaciones no tenga necesidad de repetir la frase: Hola, ¿hay alguien ahí?

Forges a El País

Pleonasmo y Oximorón

No són los nombres de mis primos del pueblo ni un insulto inventado. El Pleonasmo y el Oximorón son dos figuras literarias muy utilizadas en retórica y que permiten potenciar el lenguaje y dotarlo de elementos conflictivos y redundantes.

Su uso está al alcance de unos pocos y suelen ser los grandes poetas y pensadores los que uniendo grácilmente las palabras y con voluntad de sorprender y buscar sentidos metafóricos los emplean de forma constante.

Tenemos pleonasmos y omixorones famosos y que forman ya parte de nuestra cultura; de esta forma un pleonasmo conocido es "lo que no puede ser no puede ser, y además es imposible", que nos reitera de forma continuada una verdad tangible, mientras que un oximoron de primera línea es la celebérrima frase de Grouxo Marx "Inteligencia Militar", ya que si es lo primero no puede ser lo segundo.

La política española esta de enorabuena puesto que un mismo partido encarna el pleonasmo y el oximoron perfectos. Efectivamente, como habréis sospechado se trata del PP.

Por un lado, el pleonasmo, en su propio nombre y que nos recuerda constantemente una verdad tangible: "Partido Popular"; efectivamente, está partido y todo el mundo lo sabe.

Por otro, el oximorón, en su nuevo lema "Crecemos Juntos", puesto que ni crecen ni están juntos….

Thriller.... popular

Obama for President!!!

Todo parece indicar que el candidato demócrata a la presidencia de les Estados Unidos será el senador Barack Obama. La disputa que ha mantenido con Hillary Clinton pudo finalizar anoche al resolverse los últimos estados. Con todo Clinton no arroja la toalla y sigui plantando cara por lo que diversos analistas entienden que espera que su peso -el importante número de delegados- la permita formar "ticket" com Obama.

Esperaremos la decisión peró, de entrada, la noticia es muy buena y abre un nuevo horizonte -muchos más positivo- en la política mundial.

De hecho, la lucha por la presidencia contra John McCain se presenta desigual y, de entrada, cualquiera de los candidatos demócratas mantiene una gran ventaja ante el republicano, afectado por el desastroso mandato de Georg Bush.

Yo apuesto por Obama... y por Hillary.