Ja ho havíem advertit: el PPC ha fet un tomb cap a la dreta carrinclona i ultraconservadora. La marxa de Josep Piqué és una prova més de la manca de cordura dels dirigents de Madrid que han promogut el seu aïllament primer i la seva marxa desprès.
Ara, rescaten del bagul dels records vells coneguts com Millian-Mestre i Vidal-Quadras....
A mi, però, ja m’està bé. Si he de ser sincer, quan més radicals siguin els que donen la cara millor per a nosaltres i la nostra forma d’entendre la política. Només desitjo que sigui cert que la candidata del PPC a les properes eleccions sigui Dolors Montserrat, que ja va aconseguir dividir per dos els resultats de Piqué....
dimarts, 7 d’agost del 2007
Tomb cap a la dreta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
Benvolgut:
Ay, ay, ay... aquesta base de dades teva que malament funciona. Dolors Montserrat no s'ha presentat mai de cap de llista, tret de fer-ho pel seu poble, Sant Sadurní. En qualsevol cas, resulta gratificant aquest interès que tens en cercar-nos candidat, és molt propi de l'esquerra intervencionista.
Quan vulguis saber quelcom cert, estic a la teva disposició. I si parles de que torna la vella guàrdia al PP de Catalunya (el nostre nou president té... 39 anys!!!), això no us podria passar mai els socialistes, perquè no heu tingut mai nova guàrdia d'ençà la Transició, des del Masnou a Nicaràgua. És difícil deixar la mamella que tant generosa és amb els seus acòlits. Només cal veure quans càrrecs manté l'administració catalana arreu, en forma de Generalitat, ajuntaments, consells comarcals, diputacions, consorcis, àrees metropolitanes..., i totes comandades per vosaltres.
En qualsevol cas, bones vacances. Jo me'n vaig a Astúries, a veure com Don Pelayo va fer més per la política d'immigració al nostre país que Jesús "del Gran Poder III" Caldera (si segones parts eren dolentes, i molt dolentes, de la tercera ni t'explico).
Una abraçada,
Lluís
Estimat Lluis, permetem que et respongui: Dolors Nadal va encapçalar la candidatura del teu partit, el PPC, per la ciutat de Barcelona, a les pasades generals del 2003. El seu nomenament va ser molt mogut ja que estava enfrontada al llavors President, Josep Piqué.
Els resultats de Dolor Nadal van ser de 6 diputats per la seva circunscripció, quan en les anteriors eleccions, encapçalades per Josep Piqué vau treure 12 diputats.
Si vols més inforació pots adreçar-te a les hemeroteques.
Bones vacances i quan vagis a la gruta on està enterrat Don Pelayo, recorda que a Asturies diuen que allò és realment Espanya i que la resta son terres conquerides...
Molt bé, Ernest, ara sí, però Dolors Montserrat i Dolors Nadal són dues dones diferents, populars les dues, però diferents.
Així que modifica el text original, perquè qui s'ha confós ets tu, no pas jo, col·lega.
En qualsevol cas, és una errada que comenten molts, per allò que Dolors, Carmes i ases n'hi ha a totes les cases.
Una abraçada,
Lluís
errare humanum est!
Publica un comentari a l'entrada