Una bona noticia per a la democràcia espanyola

Fa uns dies va fer-se pública la decisió del president del Fons Monetari Internacional, l’espanyol Rodrigo Rato, que deixava aquest organisme quan encara no ha trascorregut tres anys des del seu nomenament, adduïnt motius personals.

Rodrigo Rato i Figaredo va nèixer a Madrid, el 18 de març del 1949. Va estudiar dret a la universitat Complutense de Madrid i, entre altres càrrecs, va ser Vicepresident d’Afers Econòmics i Ministre d’Economía del Govern d’España, lloc pel que va ser designat el maig del 1996.

Durant l’època que va ser membre del govern espanyol va destacar pel seu tarannà i per la seva válua personal. Va saber continuar amb la tasca econòmica dels darrers governs socialistes i va continuant amb la tendència de creixement de l’economia espanyola.

Pot semblar que tingui algun tipus de simpatia o admiració pel Rodrigo Rato, però no és així. Estem en pols oposats. Molt oposats. Podria dir que hi ha mes coses que ens separen que ens apropen, però no és això el més important.

El que és realment important és ell com a persona. La seva forma de treballar. La seva forma de fer política. El Rato va ser la única persona del govern d’Aznar que es va atrevir a no donar suport a la política exterior dels seu govern i especialment en el tema de l’Irak, el que va suposar que la seva cursa per la successió quedés marcada.

Rodrigo Rato té personalitat pròpia. És un polític de dretes, però està molt més proper a Gallardón i a Piqué, tant en les formes de fer com de pensar.

Rodrigo Rato encarna la dreta del futur. Una dreta moderna i sense complexos, allunyada de les intrigues i dels enfrontaments. És un home dialogant i proper, disposar a arribar a acords.

És per això que és una bona noticia per a la democràcia.

I és per això que molts, al PP de Madrid, tremolen

Es fa públic el nou cartipàs municipal

L'alcalde del Masnou, Eduard Gisbert, ha presentat ja la composició del nou cartipàs al personal tècnic de l'Ajuntament del Masnou, per tal que es fes extensible a la resta dels treballadors i treballadores.

Orgànicament, el cartipàs se segueix dividint en tres grans àrees: Municipi, Serveis a les Persones i Ordenació Territorial, coordinades respectivament per Artur Gual 3r Tinent d'Alcalde, Marta Neira 6a Tinenta d'Alcalde i Màxim Fàbregas 1r Tinent d'Alcalde. Aquestes àrees engloben totes les regidories.

Pel que a mi respecta, a partir d'ara, i des de la 4a Tinència d'Alcaldia, gestionaré les regidories de Manteniment i Serveis, Mediambient i Paisatge i Noves Tecnologies.

Si voleu conèixer el repartiment de la resta de regidories, cliqueu ací.

Comença un nou mandat.

La pressa de possessió
Aquest dissabte, Eduard Gisbert va ser novament investit Alcalde del Masnou com a candidat de la llista més votada. Els vots del seu partit, el PSC, com de la coalició d’Iniciativa per Catalunya –Vers i Esquerra Unida Alternativa no van ser suficient per assolir una majoria suficient. CiU i el PPC van votar els seus candidats mentre que ERC, en una decisió prudent que els honora, va decidir abstenir-se donat el que va passar l’anterior vegada.

L’acte, molt protocol·lari però carregat de moltes anècdotes, va ser seguit per més de tres-centes persones entre la sala de plens i la 2a planta de Can Malet.

Tots els partits de la oposició, sense excepcions, van voler mostra la seva cara més amable i van oferir-se a l’Alcalde per arribar a pactes. Fins i tot, algun grup va ser capaç de fer autocrítica i assumir que els resultats no eren els esperats fet que els honora.

En acabar, es va cantar l’himne de Catalunya “els segadors” per tots els presents.

Cliqueu aci si voleu veure les fotografies de l'acte.

La Governabilitat
Com queda patent, l’equip de govern està en minoria. Disposa de deu regidors mentre que la oposició, amb onze, podrà tombar propostes del govern si aquestes no han estat degudament acordades amb antelació.

Dit així, sembla difícil haver de governar, però, amb un anàlisi una mica més profund veurem que ens podem trobar amb tres grans grups opositors: El primer, el front nacionalista, on CiU i ERC juntes sumen només 9 regidors, el segon, el front de dretes, on CiU i PPC sumen un menys, 8 regidors, i el tercer i més complicat, el front comú, que sumen, entre CiU, ERC i PPC, 11 regidors. Aquest darrer és el que podria possibilitar que alguna de les accions del govern no fos aprovada, pel que la tasca que ens queda és la d’arribar a acords puntuals, amb cadascuna de les forces opositores.

Jo personalment espero que ERC, en la seva aposta per restar fora del govern no perdi de vista que la majoria de temes que realitzarà el govern en aquest mandat ells han estat partícips. Nosaltres, amb humilitat, farem el possible per que ERC, des de la oposició, trobi el seu lloc.

El Govern
La negociació amb els ara socis de govern va ser molt difícil. El seu equip negociador format per tres persones va mantenir una fermesa inusitada i els acords van estar a punt de trontollar en diverses ocasions.

El que si és cert és que la decisió d’ERC de no formar part del govern va canviar el pes específic d’ICV-EUiA dins la negociació, dificultant molt la negociació per un enrocament de les seves postures. Al final, i com és sabut, vam arribar a un acord complert.

Si voleu llegir els termes de l’acord cliqueu aci.

En aquest moments, estem a l’espera que l’Alcalde del Masnou signi el nou cartapaci municipal on hi haurà l’assignació de responsabilitats per al proper mandat.

Responsabilitats polítiques per l’11-M?

El judici de l’11-M està a punt d’acabar. La fiscalia ha fet la seva exposició i ha demanat condemnes per la majoria de processats i ha aprofitat per dir quatre veritats sobre el judici paral·lel que alguns diaris amb clares influències polítiques i una emissora episcopal han dut a terme aquests anys.

Ni una sola prova vinculant contra ETA.

L’argumentari del PP ha quedat esmicolat i és més que probable que la sentència inclogui alguna referència al mateix.

El jutge, “un dels seus”, com van manifestar més d’una vegada per la seva vinculació a una determinada associació de jutges, ha realitzat una tasca més que admirable, tot i que ha consentit, de vegades, que alguns arguments i explicacions de “presumptes” advocats, ratllessin el surrealisme, amb la única intenció de vincular la banda terrorista basca.

Per les manifestacions dels policies, queda clar que el Sr. Acebes, quan va manifestar que l’explosiu era titadyne, el mateix que utilitzava ETA, estava mentint. I hauria de ser jutjat.

Igualment van mentir altres polítics destacats del mateix partit. I haurien de ser jutjats.

Només puc donar suport a l’editorial d’ahir del diari “El País” en suport de les paraules del fiscal cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, en el judici del 11-M i que es va pronunciar a favor de que el PP rectifiqui i reconegui la realitat de la mentida que va muntar al voltant de les teories de la conspiració.

També estic plenament d’acord amb l’article de Luis Arroyo titulat “¿Quién les dijo que si era ETA ganaban?”, on aposta clarament per una intencionalitat en la mentida amb objectiu d’obtenir rèdit polític.

Com diu Maruja Torres al seu article “El Cabezazo”, on compara les veritats de la fiscal contra els periodistes mentiders amb al cop de cap de Zizu a la final de la copa del mon, on una acció fora de lloc te més sentit que mai per la gravetat dels fets dels altres i la impotència davant el fet de saber que no els passarà res.

Jo, públicament demano que la fiscalia investigui les accions manipuladores dels polítics que ens manaven aquella fatídica data i posi a la banqueta dels acusats els senyors Acebes, Zaplana, Rajoy, Aznar i la resta de mentiders del Partit Popular i, això sí, els garanteixi un judici just.

El divendres a les 20 hores….Assemblea extraordinària!!!!

Aquest divendres, la militància socialista del Masnou tenim una fita molt important. Tenim assemblea extraordinària…. i de les bones.

Hi ha un únic tema a tractar, amb dos parts. L’executiva presentarà l’informe de les darreres eleccions municipals i també informarà del futur govern del Masnou…

Veurem que passa!!!!

Nota pels despistats:
Dia: divendres 15 de juny
Hora: 20:00 hores
Lloc: Agrupació del PSC del Masnou, Sala Francisco Casado

Primera entrada al meu bloc!!!

Estic satisfet.

Aquesta serà la primera entrada al meu bloc. Tinc tantes coses a dir!!!

El primer de tot, gràcies a totes les persones que, el passat 27 de maig, van donar al partit dels socialistes del Masnou una victòria, tant merescuda com treballada.

Amb set regidors i sent la força més votada, hem iniciat contactes amb la resta de forces polítiques –totes- per intentar establir un nou govern pel Masnou.

Voldríem, com hem dit durant la campanya, reeditar el pacte d’esquerres i de progrés, però ERC, amb la seva decisió sobirana d’anar-se’n a la oposició ho ha fet impossible...de moment. Jo, de veritat, no descarto res a mig termini.

Si arribem a un acord amb iniciativa el govern estaria en minoria (7+3) el que faria indispensable arribar constantment a acords per poder governar, fet que d’entrada farà aquest mandat més interessant.

Descarto qualsevol altre majoria on no hi sigui el PSC, però ho dic des de la humilitat, donat que ja hi ha partit que han manifestat la seva voluntat de no sumar-s’hi a aquesta hipotètica majoria alternativa.

Però, que passa si no hi ha pacte amb iniciativa? La resposta no és tant obvia com sembla. Si no tenim la capacitat –ambdós partits- d’entendre’ns, podrien trobar-nos amb que el proper govern estigues en minoria, però més feble, i amb més limitada capacitat de reacció.

Si això es dona, caldrà sumar-hi esforços, tots plegats, per aconseguir arribar a acords que ens permetin governar, tenint present que cada ple es convertirà en una espècie de “tots contra el PSC”.

Òbviament, i per raons d’esperit de govern esperem que hi hagi forces polítiques amb suficient seny com per, des de l’oposició, asseure’s per arribar a acords i així fer el Masnou un municipi governable.

De moment, el dissabte 16 de juny, a partir de les 19 hores cal escollir l’Alcalde del Masnou. Si tots els partits votessin el seu cap de llista, al no haver cap candidat amb majoria absoluta, l’Eduard Gisbert seria escollit Alcalde al tenir la seva candidatura més vots que cap altre.

Ja veurem, dissabte, que passa!!!!