L'ansia àctual de les persones per qualificar, organitzar, ordenar i definir no te parangó a la història de la humanitat. Des de l'eclosió, al segle XVIII, de l'afany enciclopèdic a França liderat per Diderot i D'Alembert fins a l'actualitat, no hem parat de cercar la definició i descripció dels mots de la forma més sintètica.
Però hi ha, també, la perversió de l'ús del llenguatge. A qualsevol llengua, sempre hi ha mots que poden tenir diversos significats reals o, simplement, que el seu ús pot estar condicionat o mediatitzat obtenint un significat que no s'ajusta a la realitat i provocant, per manca de coneixement real de la seva vàlua, autèntics maldecaps als que l'úsen.
Un exemple molt clarificador és el mot "competent". Normalment, aquest mot s'associa a la capacitat d'una persona. Quan diem qe una persona és compeent estem enetenent que allò per al que ha estat nomenat o s'ha fet responsable ho fa bé, mentre que si diem que no és competent, entenem el contrari, és a dir, que no ho fa bé. En realitat, aquest mot te una acepció que defineix a competent a aquell que pot fer una cosa, mentre que no és competent el que no ho pot fer, ue és diferent a que no sàpiga o no ho faci be. La incompetència no és una qualificació de manca de professionalitat sino de manca de responsabilitat.
El mateix pasa amb el mot catalanista. Hi ha qui utilitza aquest terme per intentar traçar una línia entre els que estimen Catalunya i els que no, entre els que volen la independència i els que no, entre els que pensen d'una determinada forma i els que no... res més lluny ded la realitat.
Catalanista és aquell que, des de la seva òptica personal i creença política enten que cal treballar per Catalunya. Aquell que estima Catalunya sense exclussions, amb ple sentit e la responsabilitat i d'acord amb la legalitat vigent. Aquell que treballa, dia a dia, per fer de Catalunya un lloc modern on els seus habitants visquin millor que el dia anterior.
El mot catalanista no és un mot excloent. No depen ni de l'origen ni del pensament. No hi ha cap partit polític ni cap associació que pugui donar carnest de catalanista. N'hi ha catalanistes de dretes i catalanistes d'esquerres. Hi ha catalanistes nascuts a Catalaunya i n'hi ha que ho van fer fora.
A més, ser catalanista no éstà renyat amb tenir, alhora, altres creences, altres opinions, altres idees, fins i tot, i ho dic amb la certessa que dona el tenir les idees clares, amb acceptar plenament la relació amb Espanya.
Puc ser catalanista i espanyolista alhora? I tant. M'estimo Catalunya amb tot el cor i treballo cada dia per que sigui millor, des d'una posició modesta, però ho faig. I tinc plenament clar que quan més i millor treballo per Catalunya més i millor ho faig per Espanya. I no cal fer res més.
Totes dues son una i sé que quan més estimo Catalunya més estimo Espanya.
Que hi hauran discussión, crítiques i enfrontament amb alres parts o persones d'Espanya. Segur. Igual que hi ha discussions amb altres parts o persones de Catalunya. Forma part, també de l'essència humana.
I podem discutir soble la MAT, sobre el trasvasament o sobre la política lingüística, però el que no hem de fer mai és caure en l'error d'assenyalar a un altre i dir-li: tu no ets dels bons perquè penses diferent.
I per cert. Si que tenim projecte sobiranista: Millorar al màxim l'autogovern a Catalunya i aconseguir, de debò una Espanya Federal, però sense preses i amb consens.
Tenim tota una vida en parella!!!
dijous, 17 d’abril del 2008
Adjectius qualificatius
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
12 comentaris:
Gracies Ernest, no ho as pogut explicar millor.
Jo tinc un somni, i aquest somni es una federacio d´estats, en la que catalunya te grans cotas d´autogobern.
La primera pedra ja esta posada, i no es altre que el estatut,el estatut no es possible sense el recolzament del partit socialista.
Tant catalunya com Espanya ens necesitem, per fer força tan a Europa com a la resta del mon, no es pot tenir encara avui en dia aquesta mentalitat del segle XIX.
El socialisme ha de anar pas a pas, i no descentrar-se per el soroll que es faci desde sectors radicals, tant catalanistes com de les dretes mes rancies d´Espanya.
El PSC ara es el que equilibra amb seny la politica del pais, i aixo no es facil, i CIU tampoc esta per la labor, "llastima", els falta paciencia.
Sobre paciencia hi ha una cita budista que diu:
"no hay que empujar el agua del rio, hagamos lo que hagamos, acabara fluyendo a su ritmo".
L´estat federal esta en marxa.
Altre vegada el socialisme es atacat per el terrorisme, aquesta vegada, una seu del PSE.
Mes violencia contra el model de societat democratica, i altre vegada un atac en contra del lliure pensament.
La violencia es la mostra mes evident de debilitat, i de falta d´arguments.
En si matei-xa la violencia desvirtua cuansevol causa.
RECOLZAMENT ALS COMPANYS DEL PSE.
A mi la cosa aquesta d'estimar Catalunya en el marc de la legislació vigent em costa d'entendre? Algun aclariment que em pugui ajudar?
Enhorabona pel projecte sobirantista. ja ho saben a dalt?
Benvolgut,
No surto de la meva estupefacció en llegir aquest pots vostre i no he pogut evitar el fer-hi aquest comentari.
Quina manipulació de conceptes i paraules.
Benvolgut, construeixes una realitat que serà vàlida per tu, però no és real, és virtual perque no existeix.
El problema és que el fonament d'entrada falla. Simplement cal que busquis a les enciclopèdies què és ser catalanista, llegeixe-ho, i veuràs que no té res a veure amb la definició que en fas tu.
Segons la teva definició tothom seria catalanista, inclús Franco, Aznar, i la gent del PP, perque alguna cosa deurien fer per Catalunya.
No us autoenganyeu si us plau, sou el que sou i està molt bé, però no confongueu a la gent, espanyolistes segurament ho sou, però catalanistes sota cap punt de vista.
Resposta a l'Abel:
Estic satisfet de saber que hi ha gent que pensa com jo, però també de saber que, tot i que no hi pensin puguin adonar-se que hi ha moltes realitats, totes vàlides.
Aquesta n'és una.
Resposta al Marius i al Carles Agustí:
Precissament aquest post va adreçat a persones que, com vosaltres, no voleu entendre que la realitat actual pot ser millorable en alguns aspectes però en altres no ho serà.
El projecte sobiranista nostre es el de refermar l'estat actual, millorant-lo en la consecució de més autogoverns fins aconseguir una autèntica espanya federal.
I ja sé que no serà fàcil. Però en cap cas la meva voluntat és la de escindir-me d'Espanya.
Pel que fa a les definicions sobre catalinisme et recomano la lectura de l'entrada que es fa a wikipèdia sobre aquest particular i de la que reprodueixo un petit paràgraf:
(...) El catalanismo es una corriente de pensamiento político orientada a preservar y promover los valores propios y distintivos de la personalidad de Cataluña: sus tradiciones, su cultura, la lengua catalana, así como la preservación de sus derechos históricos.(...)
(...)Actualmente se considera que si bien todos los nacionalistas catalanes son catalanistas, no todos los catalanistas son nacionalistas catalanes. Pese a que según diversas encuestas la mayoría de catalanistas consideran que Cataluña es una nación, no hacen de ello el motor de su acción política y defienden la plena integración de Cataluña en el marco del estado español, descartando la opción del independentismo catalán. A este ámbito se adscriben partidos como el Partit dels Socialistes de Catalunya o Iniciativa per Catalunya Verds, que no se reconocen como "nacionalistas" sino como "catalanistas", y aunque defienden pública y formalmente la idea de que Cataluña es una nación, defienden su pertenencia al estado español, ya sea bajo el marco actual del estado de las autonomías, o con la fórmula de un estado federal.(...)
A tu marius.
Definir estimar? es estar sense condicions amb el que no trairies per ej, jo com a socialista no traei-xo a catalunya perque catalunya ho som tots: els sobiranistes, els peperos, etc.
La pregunta es, en mas o en carod son els que decidei-xen de quina manera s´ha d´estimar catalunya?, jo crec que aquestes altures no tu creus ni tu amb tots els respectes.
En cuant al projecte sobiranista, que vols que et digui, jo soc federalista, inclos et podria acceptar republicá amb mentalitat moooolt oberta i gens excloent.
A Carles Agusti.
Benvolgut catalanista;
Mira el problema de tenir petita la mentalitat et fa cometre alguns errors,primer parleu del catalanisme com algo positiu, posiblement per vosaltres es una gran definicio, pero pot-ser que per altres no.
segon, tots els catalans merei-xen un respecte inclos els del PP, encara que el model de pais no sigui el meu, i et recordo que els unics que han pactat amb ells sou vosaltres.
tercer, res es perfecte en aixo estic d´acort, pero si no us miresiu tant el melic i miresiu mes el que teniu al costat, us adonareu que catalunya es molt diversa, i per tant lo unic que pot en certa manera contentar a la majoria, es una federacio d´estats en el cual tots si sentin representats.
I per mi el catalanisme deixa moltas sensibilitats fora.
l'Espanya federal és impossible. És més improbable que la independència. Però bé, sempre hi haurà gent que diu que lluitarà per causes impossibles i absurdes.
Puc entendre que us ho volgueu creure, però no puc acceptar que enganyeu a la gent per tal de cobrar un sou de polític. Lo mínim és aclarir a la població que lo més probable és que Catalunya acabi sent un suburbi de Madrid, si és que no ho és ja.
Jo sóc del Masnou, pero ja fa temps que treballo a l´estranger com a enginyer I+D. Catalunya em va fallar. (o també, es podria dir que els espanyols ens van forçar a ser una trista provincia...)
No penseu que per anar a la independencia, primer s´ha de passar per el federalisme?, tant cecs esteu que no veieu que el mon ha camviat de manera ireverssible i no espot caminar sol? que creieu que amb la actitud que teniu li pendreu vots a ERC, PSC?, es absurd el vostre plantegement,i tu perque sen catalanista com ets as deixat penjada a catalunya anan a trevallar al estranger oferint les teves capacitats per el vil metal, per a mi no tens força moral per criticar als que estan aqui trevallant per catalunya desde una optica diferent a catalunya.
Resposta a Xapi:
Si et fixes, nomès cal canviar a la teva frase els mots "Espanya Federal" per "Catalunya Sobiranista" i "independència" per "federalisme" i te n'adonaràs que fàcil és tenir altre punt de vista.
Per cert, és molt fort que consideris Catalunya un suburbi perì si fos aixì alguna responsabilitat haurien de tenir els Sobiranistes que han governat Catalunya els darrers vint anys... o és que la cuspa de tot és del PSC?
Resposta a abel:
Jo no he deixat penjada a Catalunya. El meu sector, telematica espacial, no existeix a Catalunya. Si fos pels diners em quedaria a Barcelona, però resulta que les feines que m'oferien eren una merda. (pregunta-ho als meus companys de la UPC-ETSETB, tots els cracks estan a l'estranger, almenys els primers anys). A més jo sempre dic que sóc català i intento donar la millor imatge possible. (i parlo bé de les empreses catalanes ;-)
Ara puc contestar a l´Ernest:
Jo penso que els partits catalans han fet i fan el que poden, ho podrien fer millor, pero és que no és fàcil. La generalitat en les coses importants pinta molt poc, i amb la globalitzacio les empreses posen les seves seus on està realment el poder: A Madrid (et puc donar molts exemples del sector de telecos)
Tenim un dèficit del 10% i una gran massa d'espanyols que ens tenen tirria, perque no poden acceptar una cultura diferent de la castellana.
És que és de calaix. Barcelona i Madrid competeixen econòmicament amb la diferencia que Madrid és el que té el poder economic. Per això voldria la independencia, per poder competir a Europa amb igualtat de condicions!
Et dono la raó en que és extramadament difícil, però amb tots els respectes, crec que té més sentit que voler federar-se amb algú que no ho vol ser.
Resposta a xapi.
Amb sembla be el teu raonament, Nomes dirte que estic convençut de la teva catalanitat, i ara que he aconsseguit la teva atencio nomes dirte que:
Ara as experimentat la distancia de la teva terra, i espero que amb la teva experiencia donis un altre visio als teus comentaris.
Qui sap si et quedas per sempre fora de catalunya?, on siguis t´integraras amb tots els drets, i si votas ho faras amb conciencia.
Deixaras que algu et condicioni al votar? ara mateix ets en certa manera un inmigrant, per tant demanaras respecte i el teu dret a integrarte.
I per acabar dir que cuan jo parlo de unificar afinitats, el PSC es d´esperit integrador.
Xavi espero que com a minim, i vista la teva experiencia al extranger (segur que profitosa), ens comprenguis una mica mes.
Publica un comentari a l'entrada